Les converses sobre els pressupostos de Barcelona per 2017 semblen no estar trobant la resposta desitjada per l'alcaldessa, Ada Colau. Malgrat l'anunci aquest dilluns de la voluntat d'obrir diàleg amb l'oposició per part del govern de Barcelona, els primers contactes amb CiU, ERC, Ciutadans, PP i CUP no han fructificat. Si el govern de la ciutat vol tirar endavant els seus primers pressupostos propis –els de l'any passat van ser una pròrroga dels de Trias del 2015– sembla abocat a una qüestió de confiança.
La qüestió de confiança, un mecanisme que només ha estat utilitzat una vegada, precisament –i amb resultat satisfactori– per Convergència l'any 2013, permetria a Colau fer-se amb els seus primers pressupostos: un cop presentada la qüestió, l'oposició té un mes de termini per trobar un nou alcalde per a la ciutat i per presentar uns pressupostos alternatius. Si no és així, els números de Colau s'aprovarien de forma automàtica.
El govern municipal, en situació de minoria malgrat el pacte entre BComú i PSC del passat maig, s'ha vist acorralat en el ple en les últimes grans decisions econòmiques de la ciutat; l'oposició va fer que Ada Colau retirés la seva proposta d'ordenances fiscals fa uns dies i ara també s'ha mostrat poc entusiasta respecte als pressupostos plantejats pel govern per 2017.
Si bé l'oposició de Convergència ha estat fèrria, encara ho ha estat més la d'ERC, que segueix retraient a Colau que no hagi complert amb els acords amb els republicans de l'any passat. Tampoc va agradar en el si d'ERC que el govern municipal descartés el bescanvi de pressupostos entre els de Barcelona i els de la Generalitat. ERC volia que BComú facilités el 'sí' de CSQEP a Puigdemont al Parlament. El segon tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, va respondre davant l'oferta d'Esquerra que el seu govern no seria “moneda de canvi”.
L'opció de la qüestió de confiança sobrevola l'Ajuntament de Barcelona, malgrat que el primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, va insistir aquest mateix dilluns –precisament durant la presentació dels pressupostos– que la qüestió seria l'última opció i que el primer era la negociació. Amb aquest objectiu, el de negociar els pressupostos, el govern va iniciar contactes amb totes les formacions del ple a principis d'aquesta setmana.
La converses amb CiU, ERC i Ciutadans d'aquest dilluns no van plantejar un escenari còmode per a Colau. Precisament l'oposició va tirar en cara al govern municipal tenir poques ganes de negociar. Les reunions d'aquest dimarts amb el PP o la CUP, que ni tan sols va fer el gest de negociar, tampoc van ser prometedores: els anticapitalistes ja havien anunciat que tancarien files al voltant dels manters, que els últims dies han denunciat un increment de la pressió policial a plaça Catalunya. Segons la CUP el govern municipal va considerar correcte el dispositiu, el que va impedir progressos en la reunió.
De nou, l'aritmètica
Al seu torn, el fantasma d'un govern “alternatiu” plantejat per CiU tampoc sembla cristal·litzar. De fet, els problemes que han refredat la proposta de CiU per fer fora Colau de l'alcaldia són un argument més pel govern per sotmetre's a una qüestió de confiança.
La intricada aritmètica del ple de Barcelona ha fet inviable en els últims dies un pacte de CiU amb la resta de formacions de l'oposició per plantejar un altre govern. Si bé els autors de la proposta, Convergència, han iniciat contactes amb els diferents grups, aquest dimecres el líder dels republicans, Alfred Bosch, ha fet constar la “falta d'entesa respecte a les solucions” per a Barcelona entre el seu partit i el de Trias. Bosch ha qüestionat el futur de la proposta de Convergència d'un govern alternatiu, que implicaria buscar el suport de la CUP, Ciutadans i el PP. O una sortida, ja descartada per Collboni, del PSC del govern de la ciutat.
Per la seva banda, els partits unionistes del ple, Ciutadans i PP, ja havien deixat entreveure fa uns dies que no farien alcalde a ningú que “vulgui trencar amb Espanya”, en referència a CiU i ERC.