L'Ajuntament ha suspès durant un any la concessió de llicències d'allotjaments turístics per tal d'obrir un debat amb empresariat i veïnat i acordar un nou model turístic per Barcelona. Però els empresaris no estan disposats a esperar i han decidit recórrer als tribunals i forçar una interpretació de la llei d'Urbanisme que els beneficia per tal de tirar endavant els projectes congelats fruit de la moratòria.
Un total de 26 constructores i empreses del sector de l'allotjament han recorregut al TSJC la moratòria d'allotjaments turístics, i algunes en demanen la suspensió. A més, aquest divendres, a través de La Vanguardia, el Gremi d'Hotels ha explicat que almenys 18 hotels i dues pensions sortejaran la moratòria i que l'Ajuntament haurà d'autoritzar-ne la construcció.
El motiu que esgrimeixen els promotors per assegurar que podran tirar endavant els seus projectes al marge de la moratòria és una interpretació de l'article 105 de la llei d'Urbanisme. Segons la versió d'aquests empresaris, l'obtenció del certificat d'aprofitament urbanístic (el document que delimita els usos permesos d'un sòl) els dóna dret a una llicència.
Per contra, la tinenta d'alcaldessa d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha considerat que els certificats permeten presentar un projecte de llicència en els següents sis mesos, però que això no significa que els promotors tinguin dret a una llicència. “Són els tècnics el que hauran de veure si es compleixen els requisits”, ha indicat.
Fonts jurídiques consultades per Catalunya Plural insisteixen en que cal diferenciar el certificat d'aprofitament urbanístic de la llicència. Així, sostenen que el certificat d'aprofitament urbanístic no garanteix automàticament poder fer un hotel o un altre tipus d'allotjament turístic. Però les mateixes fonts afegeixen que una vegada ja s'ha sol·licitat la llicència és difícil que qualsevol ajuntament la rebutgi, sempre que s'ajusti a la llei.
Problemes al terreny legal
En la ment del veïnat de Barcelona més afectat per la massificació turística encara hi ha el cas de l'hotel del carrer de les Magdalenes –en una finca que van ocupar diversos membres de l'actual consistori– un exemple de les dificultats perquè prevalguin els interessos de la ciutadania quan els empresaris turístics porten el conflicte al terreny legal. El Pla d'usos de Ciutat Vella que va aprovar el govern d'esquerres al 2010 va voler deixar sense efecte les llicències d'obres i activitats concedides, però els tribunals van acabar condemnant l'Ajuntament a pagar una indemnització de 900.000 euros al promotor, a més de permetre-li la construcció de l'hotel.
Sanz ha insistit en que la voluntat de l'Ajuntament és que el model turístic de la ciutat es decideixi col·lectivament entre administració, veïnat i empresariat, i ha recordat que els ciutadans de Barcelona consideren la saturació turística com el segon problema de la ciutat després de l'atur. També ha reafirmat el full de ruta del govern municipal en turisme, que passa per la presentació d'aquí deu dies de la “foto fixa” del conjunt d'allotjaments afectats per la moratòria i pel Pla Especial d'Allotjaments Turístics que s'està elaborant i que es preveu aprovar inicialment al març de l'any que ve.
Tot i que el programa electoral de Barcelona en Comú incloïa una moratòria d'allotjaments, la data no es va anunciar prèviament per evitar que es repetís una allau de sol·licitud de llicències, tal i com va passar en el mandat anterior amb els apartaments turístics. L'anterior govern municipal de Xavier Trias havia donat pistes sobre la seva intenció de suspendre la concessió de llicències per apartaments turístics, i va anunciar definitivament la mesura tres dies abans de la seva entrada en vigor. Això va provocar que es legalitzessin 676 pisos turístics el dia abans que es comencés a aplicar legalment la suspensió. En total, el 20% dels 9.606 pisos turístics legals que hi ha a dia d'avui a Barcelona es van regularitzar dos mesos abans de la moratòria decretada per Trias.