No han plogut del gust dels venedors ambulants les paraules de la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona, Lola López. L'experta en estudis africanistes es referia aquest dissabte al Sindicat Popular de Venedors Ambulants com una estructura “més política que de classe”, al·legant que la projecció mediàtica del sindicat deixava “fora” de la mateixa als venedors més precaris, que no s'atrevirien a vendre per la visibilitat que havia assolit aquest estiu la venda ambulant, i per tant, el col·lectiu.
El Sindicat acusa la comissionada i l'Ajuntament de Barcelona de “paternalisme i racisme”. Les declaracions de la comissionada en una entrevista a Catalunya Plural han irritat al Sindicat, que no és la primera vegada que acusa l'Ajuntament de Barcelona d'exercir polítiques racistes i discriminatòries cap al col·lectiu que representen.
Si bé els venedors ambulants de Barcelona ja van fer servir les xarxes socials el passat cap de setmana per criticar el posicionament de la comissionada, en un comunicat al qual ha tingut accés aquest mitjà carreguen de nou contra la comissionada i el consistori.
El comunicat fa especial èmfasi en la “qüestió de classe” ja esmentada que, segons la comissionada, deixava a certs manters fora del sindicat per la projecció mediàtica d'aquest. “A causa de la força que tenen, el focus mediàtic es posa sobre ells i això fa que hi hagi gent que es retiri”, ha alertat la comissionada d'Immigració. “La comissionada afirma que els portaveus som un tipus d'aristocràcia sindical allunyada dels seus companys manters. Tots som la mateixa classe: emigrant, pobra i treballadora del carrer”, ha respost el sindicat.
El Sindicat de manters acusa Lola López de “qüestionar” el seu dret de participar en la vida política. La comissionada d'immigració ha defensat aquest dret en diferents ocasions, l'última en una Taula d'Immigració i Participació Política el passat mes de novembre, quan López ja ocupava el càrrec de comissionada d'Immigració. “La intenció no era desacreditar, però tot no és blanc o negre: tenen potencialitat com a organització, però també uns límits. Com tots, i és normal, però això fa que deixin fora a un seguit gent”, ha redundat López.
Fonts del mateix Sindicat alerten de la “campanya de desprestigi” que pateix el col·lectiu des de la seva creació i que, segons ells, és responsable de la “mà dura” aplicada contra els venedors aquest estiu. Des del Sindicat s'acusa la comissionada de l'Ajuntament d'“estratificar” la pobresa. Segons l'organització en defensa dels manters, la comparació de les condicions amb altres col·lectius vulnerables –el cas dels gitanos romanesos, citava López a l'entrevista– potència “la guerra entre pobres”.
Els manters, finalment, posen en qüestió el ball de xifres a què s'ha sotmès al col·lectiu i denuncien com a falses les fonts que parlen de només cent manters veïns de Barcelona en l'actualitat. Cal recordar que es van arribar a comptar 800 durant l'estiu.
La comissionada, en relació als cent manters que exerceixen la venda en l'actualitat a Barcelona, va qualificar durant l'entrevista amb aquest mitjà de “gran canvi” per als venedors els plans d'ocupació, a més d'una cooperativa, posats en marxa per l'Ajuntament de Barcelona el passat mes d'agost. “Ens diuen: 'Només heu ofert 40 plans d'ocupació'. Però aquests suposen un gran canvi per a aquestes persones: amb aquest any de treball se'ls hi renova fins a tres anys el permís. Se'ls dóna més temps”, va explicar Lola López.