Mentides, veritats i imprecisions de Carlos Mazón en la seua defensa de la gestió de la DANA

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, canvia la seua estratègia comunicativa de la gestió de la crisi causada per la DANA. El líder del PP valencià, que en un principi va tractar de mostrar unitat amb el Govern d’Espanya, passa ara a responsabilitzar els organismes estatals com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de no advertir del risc o a considerar que la Unitat Militar d’Emergències tenia autonomia per a operar. Sis dies després de l’inici del desastre, amb tots els focus damunt i pressions del seu propi partit, Mazón ha acudit a una ronda d’entrevistes. El president valencià ha insistit en la Cadena COPE i Antena 3 que ell no responsabilitza ningú i no s’ha defensat fins a la data perquè no ho considerava “moral”, atés el marc de la tragèdia. ElDiario.es repassa algunes de les mentides, veritats i inexactituds del líder del PP valencià.

La sol·licitud d’ajuda a l’UME va ser per a Utiel i Requena

A la pregunta “Què sent vosté quan sent la frase ‘si necessiten ajuda, que la demanen’?”, el president valencià respon: “Doncs que ho havíem fet des del principi. Quan a les 15.21 de dimarts s’activa l’UME, quan la mateixa Confederació del Ministeri havia desactivat l’alerta hidrològica, malgrat això vam activar l’UME. Una vegada s’activa l’UME, des d’aquest dimarts a les 15.21, ningú necessita que cap govern autonòmic demane més reforços, és el mateix comandament operatiu de l’UME que està desplegat qui, si necessita més reforços o més material, sobre el moment, avisa Torrejón i s’incorporen”. En Espejo Público, torna a dir: “El màxim comandament de l’UME” ha de “tindre la capacitat per a avisar Torrejón i dir ‘En calen més, i venen automàticament’”. Presidència de la Generalitat nega rotundament que es culpe o es responsabilitze l’UME amb aquestes declaracions.

A la Unitat Militar d’Emergències se li requereix assistència a l’hora indicada pel president valencià en les localitats d’Utiel i Requena. Ho reconeix la Conselleria de Justícia, que en un comunicat afirmava haver “sol·licitat a la Delegació del Govern que s’incorpore la Unitat Militar d’Emergències per a intervindre en la zona de Requena i Utiel, que viu un episodi fort de pluges que ha provocat el desbordament del riu Magre, i es necessita la seua actuació per a col·laborar en rescats, segons ha informat la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas”. Aquest matí es va convocar el Cecopi, al qual van acudir la consellera i el responsable d’Emergències, Emilio Argüeso. La sol·licitud d’ajuda a l’UME per a la resta de la província de València no es va fer fins a les 20.

L’UME actua on ho sol·licita la comunitat autònoma

“Una vegada demanada l’activació de l’UME, no es necessita cap polític més per a demanar més reforços”, diu Mazón en una altra entrevista en Antena 3, insistint en la idea que aquesta unitat opera per lliure. El cap de l’UME, que ha intervingut públicament per primera vegada, ha desmentit rotundament aquesta afirmació: “En un nivell 2 d’alerta, qui dirigeix l’emergència és la comunitat autònoma, qui decideix on anem o on no anem és la comunitat autònoma. És el director d’emergències qui ens diu on actuem, i això hem fet amb disciplina. Jo puc desplegar i mobilitzar els meus homes, però jo no puc entrar fins que el director d’emergències de la Generalitat m’autoritze”, ha afirmat dilluns en una compareixença. El general Francisco Javier Marcos ha assenyalat: “Quan vam tindre llum verda per a intervindre en la resta de la província, es van desplegar 1.000 militars, perquè el poble de València veiera dimecres a l’alba que estàvem ací” i afirma que van tardar a arribar per les condicions meteorològiques adverses.

En una declaració el divendres, 1 de novembre, el president Mazón va reconéixer que havia demanat ajuda al Govern: “A mesura que els que estan en el terreny ens aporten informació, anem fent la radiografia del moment (...) a mesura que s’actualitza la radiografia de necessitats, es reclamen les aportacions complementàries”. En aquesta intervenció és quan va reclamar més militars i més recursos al Govern, al qual “agraeix la predisposició”, i va afirmar que feia una “radiografia constant i permanent”. Contràriament al que assegurava aquest dilluns, d’aquella manera, Mazón havia reconegut que és la comunitat autònoma la que sol·licita més recursos a l’UME.

La CHX no va desactivar l’alerta

El president Mazón sosté que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va desactivar “en tres ocasions” les alertes per la crescuda dels barrancs. Esmenta fins i tot les hores a què “es desactiva”. La Confederació, dependent del ministeri, afirma que trasllada les “dades objectives de mesurament” de manera periòdica. Al migdia, detecten una baixada de cabal, que torna a pujar “a partir de les 17”. Mitja hora després, el cabal torna al mateix punt en què la Generalitat Valenciana emet l’alerta. “Aquestes dades no van suposar cap desactivació de l’alerta emesa pel Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana. Són únicament dades objectives de mesurament d’aforament”, diu el comunicat. La CHX assegura que la seua tasca és informar, no emetre alertes. El ministeri ha remés un comunicat en què trasllada hora a hora la informació que va anar facilitant al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana.“ No obstant això, aquesta vegada les autoritats autonòmiques no van emetre una nova alerta”, assenyala la CHX.

Es va desbordar el barranc del Poio, no la presa de Forata

El president valencià ha intentat vincular l’enviament tardà de l’alerta a mòbils per part de la Generalitat Valenciana amb la situació en la presa de Forata. Afirma que l’alerta per risc en la presa de Forata es va enviar quasi a les set de la vesprada per part de la CHX (encara que no és competència de la CHX enviar alertes i el mateix servei d’Emergències autonòmic n’havia enviat una a les 17.30). Mazón diu: “Quan s’activa l’alerta hidrològica a primera hora, a continuació es desactiva tres vegades. I no és fins a les 18.45 de la vesprada (...) que diuen que tot ha canviat. Mitja hora després arriba la comunicació del possible trencament de la presa de Forata”. La presa de Forata està sobre el riu Magre, afluent del Xúquer, i el que es va desbordar va ser el barranc de Xiva (barranc del Poio), que va provocar desenes de víctimes mortals.

La devastació de les riuades no es va produir per aquesta presa que controla una part del Xúquer (que no va arribar a trencar-se), sinó pel barranc del Poio (barranc de Xiva), una rambla la situació perillosa de la qual el Centre d’Emergències coneixia des de les 12.20. A aquesta hora, el Centre de Coordinació d’Emergències informa: “Es rep de la Confederació avís d’augment de cabal en la rambla del Poio, amb un registre de 264 metres cúbics per segon en l’aforament de Riba-roja de Túria. S’activa l’alerta hidrològica en els municipis riberencs”. El “consell a la població” que figura en aquest avís diu: “No us acosteu a la ribera dels rius i els barrancs que puguen estar actius”.

La CHX indica que, “a partir de les 17 es detecta un augment brusc del cabal del barranc del Poio. A les 17.30 arriba al mateix nivell d’aforament que va motivar l’alerta emesa pel Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana del migdia. No obstant això, aquesta vegada les autoritats autonòmiques no van emetre una nova alerta. A les 18.55 el cabal va arribar 2.282 metres cúbics per segon, en aquest moment la força de l’aigua, que anava reflectint-se des de dues hores abans, acaba arrossegant els sistemes de mesurament”. Quan l’alerta que va arribar als telèfons es va emetre, el barranc del Poio ja estava desbordat a l’Horta Sud.

La “revolució meteorològica”

El sistema de mesurament de la CHX sí que recull una baixada del cabal del barranc de Xiva durant les hores centrals del dia, sense que es desactive cap alerta. A partir de les 17, les pluges torrencials en la capçalera dels rius fan que el cabal augmente fins al punt de triplicar el cabal de l’Ebre, com explica la meteoròloga d’À Punt Victòria Rosselló. El president de la Generalitat Valenciana ha apuntat diverses vegades que es produeix una “revolució meteorològica valenciana”. Durant la vesprada de dimarts es va produir un fenomen que es denomina sistema convectiu de mesoescala: un núvol que s’alimenta a si mateix amb l’aigua de la mar, provocant una tempesta violenta. Hi havia alertes prèvies per risc de tempestes i informació en temps real. L’Aemet va emetre un avís a les 7.30 del matí.

Els alcaldes no van rebre avisos

Davant la primera crescuda del barranc del Poio, que es va produir al voltant de les 12.30 del dimarts 29 d’octubre, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana va emetre l’alerta hidrològica. En aquesta alerta s’advertia a la ciutadania del perill d’acostar-se a riberes i barrancs. Aquest perill venia precedit per un avís de l’Aemet emés a les 7.31 hores del matí de dimarts, ampliat a les 9.30.

El president valencià insisteix que a les 7.30 del matí el 112 va posar el nivell roig i que “gràcies a aquesta previsió d’alerta”, van avisar els ajuntaments, que van poder suspendre les classes. Els alcaldes dels municipis més afectats s’han queixat de falta d’informació per part d’Emergències que els va impedir reaccionar a temps per a avisar els veïns.

Mentre l’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján, assegura que no va rebre cap mena d’avís d’Emergències durant tota la jornada del 29 d’octubre, l’alcaldessa de Catarroja assegura que només va rebre via correu electrònic i SMS l’alerta hidrològica de les 12.30 amb un missatge molt genèric, que advertia de no acostar-se a barrancs. El barranc travessa una desena de municipis. “La resta del dia no vam rebre cap mena de comunicació de la situació del barranc, encara que nosaltres ja vam establir controls i comunicacions amb Xiva per a veure la situació. A les 17.30 portava un metre d’aigua i a les 18.30 ja es desbordava. En mitja hora estava en el Camí Reial. Formalment, ningú del 112 ens va donar cap avís ni de metres cúbics ni de com estava la situació. En la legislatura passada, quan hi havia una alerta, ens convocaven a reunions telemàtiques les poblacions afectades”, explica Lorena Silvent, alcaldessa de Catarroja.

Els barrancs ha de netejar-los la CHX

Neteja dels llits. El president de la Generalitat retrau al Ministeri de Transició Ecològica l’escàs manteniment dels llits i els barrancs, un agreujant en la crisi climàtica. La neteja competeix la Confederació Hidrogràfica, dependent del ministeri, i és una reivindicació constant dels alcaldes de tots els colors polítics. Els edils demanen constantment que se’ls dote de mitjans per a afrontar aquesta tasca.

La reunió de la delegada del Govern

El president valencià també ha dit que la delegada del Govern, Pilar Bernabé, va mantindre una reunió a les 10.29 del matí i que no se l’hi va convocar. La delegada va convocar a les 9.30 del matí tots els agents de l’Administració General de l’Estat que depenen d’ella en previsió que la Generalitat poguera mobilitzar-los, sobre la base dels avisos que emetia l’aemet sobre les tempestes. Ho va publicar en el seu compte de Twitter (X). “A les 9.30 em reunisc amb @aemet_cvalencia, @DGTes, Demarcació de Carreteres, @guardiacivil @policia @umegob @adif_es @renfe i @chjucar per a analitzar la situació de la DANA”, va exposar la delegada. A les 9, el president tenia en la seua agenda el ple del Consell.

Deu minuts abans, el perfil de Mazón en X demanava “prudència en carreteres” i “molta atenció a les indicacions de les autoritats”. El missatge incloïa un tuit anterior d’Emergències 112 sobre l’alerta de nivell roig en el litoral sud de València que demanava evitar circular amb cotxe “si no és necessari”.