La precarietat en el 112 valencià que va desbordar durant la DANA: un servei privatitzat amb tot just 20 treballadors per torn

Els empleats del 112, el telèfon que atén les emergències de manera directa a la Comunitat Valenciana, treballen en condicions de precarietat. A torns alterns per a cobrir les 24 hores del dia, entre 5 i 15 persones en condicions de normalitat i amb un 20% de la plantilla de baixa, aquest servei privatitzat, sota el conveni de telemàrqueting, gestiona totes les emergències que arriben des de l’autonomia.

El 29 d’octubre, el primer dia de la DANA, els treballadors van comprovar, mentre assistien les víctimes des del centre de l’Eliana, que tot es desbordava: al matí van rebre desenes d’avisos en les zones altes, on va començar a ploure ben d’hora, els monitors marcaven la geolocalització i la naturalesa dels avisos, amb fort esment a Utiel o Xiva. Els avisos van anar augmentant a mesura que passaven les hores i estenent-se per altres localitats, especialment els municipis travessats pel barranc del Poio –o barranc de Xiva–, que arriba fins a l’Horta Sud i desemboca una part en l’Albufera. A la nit, el mapa que monitora les telefonades estava ple d’avisos, amb tota la província de València sota etiquetes de “fenomen natural” o “incidència”. “La major part de les peticions eren rescats”, explica una treballadora que va estar operativa en les pitjors hores del temporal. “Telefonava molta gent en les teulades, en tanques, dins de cotxes, en túnels, ancians en cases de només un baix sense escapatòria... tots amb l’aigua al coll. A més d’explosions de gas, incendis. La pressió de l’aigua arrossegava i podia amb tot”, narra. “La sensació és aquests: no en donem l’abast”, comenta un altre empleat que també va atendre les telefonades.

El servei, expliquen diverses fonts coneixedores de l’operatiu diari, es va reforçar durant el dimarts al matí i a la vesprada. Un torn de nit habitual poden ser unes 7 o 8 persones, un de matí creix fins a 14. Dimarts el servei es va reforçar superant la vintena, avisant a tot el que poguera estar operatiu, però l’al·luvió de telefonades va desbordar tota previsió. Eldiario.es no ha pogut confirmar amb la Direcció General d’Emergències quantes persones estaven operatives durant dimarts, encara que fonts consultades asseguren que estava la sala plena, amb més d’una vintena: “Va ser extrem”.

Tot el que podia agafava telefonades, expliquen, però la magnitud de la tragèdia va col·lapsar el servei, amb temps d’espera llargs i persones que no podien contactar amb el 112. En un dels vídeos difosos, les treballadores d’un supermercat Charter (la franquícia de Consum) en la localitat de Catarroja, amb l’aigua passant-los els genolls, afirmen desesperades que no poden avisar Emergències: “És que no l’agafen, ix com que no existeix el 112”, exclamen. Van aconseguir eixir del supermercat trencant una finestra amb un extintor. Aquesta queixa va ser una constant durant la nit del desastre, amb centenars de missatges en xarxes socials de familiars o afins que marcaven on estaven els seus coneguts perquè algú anara a rescatar-los, perquè no podien contactar d’una altra manera.

Els treballadors confirmen angoixats els llargs temps d’espera: “El sistema d’entrada de telefonades funcionava, el temps d’espera era alt, perquè ens telefonaven centenars, milers de persones que necessitaven ajuda, atrapades a casa”, explica una treballadora, que assenyala: “Ho vam donar absolutament tot”. “Tenim sempre present que en cadascun d’aquests punts hi ha una persona o més intentant no morir”, explica aquesta gestora d’emergències, que hi va estar dimarts a la nit, durant la pitjor part de la DANA.

Moltes de les telefonades que no van atendre en el 112 pel col·lapse van saltar a altres institucions, entre les quals la Guàrdia Civil, que aquesta nit també va arribar a tindre més de mil telefonades de persones desesperades. En una de les actes del Cecopi, publicada per elDiario.es, es recullen més de 75.000 telefonades fins dijous; 20.000 de les quals, estima un treballador, devien ser del dimarts 29 d’octubre. Els operatius de dimarts indiquen que veien més de 60 telefonades en espera mentre atenien una telefonada com més de pressa millor per a enviar efectius.

Dimarts el servei va tindre problemes de cobertura, explica un treballador, que afig que se sumen a un sistema informàtic que considera deficient. En les pitjors hores de l’emergència, el servei tenia poca cobertura, que impedia tornar les telefonades a les persones afectades fins entrada la nit. “Les comunicacions van fallar per a fer telefonades externes”, diu una empleada, que explica que “sempre que es talla una telefonada tornem a marcar per si li ha passat alguna cosa a la persona que telefonava –durant la comunicació–. El 29 a la nit no vam poder fins molt tard fer repeticions de telefonada amb èxit”.

Els treballadors, que prefereixen mantindre l’anonimat, insisteixen que una alerta primerenca a la població hauria salvat vides. “Els tècnics d’Emergència –l’agència autonòmica– són professionals, però els polítics anaven com un pollastre sense cap”. Alguns empleats viuen en les zones afectades per les inundacions i veien que els seus familiars els avisaven que els carrers “semblaven un riu”, mentre ells, a la sala, continuaven atenent i coordinant totes les emergències. “A primera hora de la vesprada vam rebre avisos a Xiva”, explica un empleat, que després va veure com començaven a baixar per la zona de Montserrat.

“Dues hores abans podrien haver donat l’ordre d’evacuació”

“No pots evitar que l’aigua arrase, però sí que es poden salvar vides prenent decisions i aquestes decisions són polítiques”, afig la gestora d’emergències, que conclou: “Dues hores abans podrien haver donat l’ordre d’evacuació de poblacions i no la va donar el president de la Generalitat, que és qui havia d’haver-la donada”. La treballadora es refereix a un avís emés per l’Agència de Seguretat i Emergències, que depén del secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. A les 18.10 de dimarts, aquest organisme va elevar un avís per risc de trencament en la presa de Forata (a Iàtova, pròxim a Bunyol). En aquest avís s’estableixen mesures a adoptar en els municipis, com ara “evacuacions preventives de la població, prohibició i cessament d’activitats, talls i controls preventius”. Inclou també la recomanació d’“avisos de caràcter preventiu i informació a la població”.

A més de la falta d’avisos, tots coincideixen a assenyalar la “poca humanitat” dels responsables del servei d’Ilunión Emergències, tenint en compte les condicions psicològiques en què treballen. L’empresa es refereix a ells com a “recursos”, monitora el temps de cada telefonada, hi ha “pressions” per als temps, s’analitza quantes contesten en un període determinat i els treballadors tenen dificultats per a qüestions bàsiques com anar al lavabo o prendre aire després d’un avís especialment complex –per exemple, un suïcidi–. Sempre s’analitza el temps de resposta de la telefonada, i si hi ha telefonades que esperen ser ateses, dues condicions que marquen que el personal ‘en borsa’ se’l reclame o no per a tornar a treballar, amb una lògica de rendiment mercantilista, com a màquines. “Sentir les veus del desesper és complicat, estem avesats, som professionals de l’emergència, però també som humans”, expressa la treballadora. “Ens deixem l’ànima”, reivindica.

Els treballadors consultats per elDiario.es comenten frustrats el “seguici” de Guàrdia Civil o militars que acompanyaven els comandaments polítics en el 112 durant les reunions posteriors del 112, mentre els veïns trobaven a faltar aquesta ajuda als carrers. Els dirigents autonòmics, explica un treballador, “ni van aguaitar el cap a la sala”. “Hi ha companys que viuen en les zones afectades i l’empresa els va cridar per a vindre” després del primer dia, comenta. Cinc dies després, els treballadors continuen rebent avisos relacionats amb el temporal.