El polèmic futur de l'energia nuclear a Europa

La Comissió Europea ha publicat aquest mes el seu primer informe sobre l'economia nuclear a Europa des de la catàstrofe del reactor de Fukushima. El Programa Indicatiu Nuclear reuneix per primera vegada una visió general de tots els aspectes d'inversió de l'energia nuclear europea amb l’objectiu de portar les normes de seguretat nuclear a un nivell més alt i fixar un objectiu clar per a tota la UE per reduir el risc d'accidents i evitar grans emissions radioactives. En identificar formes de cooperació entre els Estats membre i la Unió, es preveu assegurar que el coneixement sobre l'ús segur de les centrals nuclears es comparteix a nivell europeu. Un pas decisiu cap a un mercat energètic europeu cada vegada més integrat.

L'informe sobre el Programa Indicatiu Nuclear, publicat el dia 4 d'abril, posa en relleu les necessitats de finançament en relació al desmantellament de les centrals nuclears i la gestió de residus radioactius i el combustible gastat, centrant-se en les inversions relacionades amb les actualitzacions de seguretat post-Fukushima i en l'operació segura dels reactors existents. Per tant, per al comissari del clima de la UE, Miguel Arias Cañete, el programa és un senyal que Europa ha après la lliçó de la catàstrofe de Fukushima.

Segons l'informe, la Comissió Europea calcula una inversió d'entre 350.000 i 450.000 milions d'euros fins al 2050 tant en noves plantes nuclears com en la substitució de reactors actuals per mantenir la major part de la capacitat de generació. Es preveu tancar al voltant del 90% de les plantes nuclears del continent d'aquí a 2050, tenint en compte la decisió d'alguns Estats d'eliminar gradualment l'energia nuclear o de reduir el seu ús. Aquesta tendència s'invertiria en 2030, ja que per llavors es preveu connectar nous reactors a la xarxa mentre que s'estén el temps de vida dels altres. Encara que d'aquesta manera la capacitat nuclear augmentaria lleugerament fins mantenir-la estable el 2050, el percentatge d'electricitat nuclear a la UE cauria lleument atès que per llavors s'espera un augment de la demanda energètica. Així, es preveu que amb una durada d'operació de les noves plantes nuclears d'almenys 60 anys, es generaria electricitat fins a finals de segle XXI.

De moment, la Unió Europea compta amb 129 reactors nuclears en funcionament a 14 Estats membre, que produeixen al voltant d'un terç de l'electricitat i el 14% de l'energia que es consumeix a la Unió Europea. Es preveuen projectes de nova construcció de reactors nuclears a Bulgària, Eslovàquia, Finlàndia, França, Hongria, Lituània, Polònia, Regne Unit, República Txeca i Romania.

L'energia nuclear divideix els Estats

Tot i que la Unió de l'Energia preveu crear un mercat energètic cada vegada més integrat, l'àmbit de la política energètica segueix formant part de les competències compartides entre la UE i els Estats membre. Això implica que els països tenen la llibertat de decidir la seva combinació d'energies en funció de les seves preferències nacionals i, a més, es reserven el dret de conduir les seves relacions bilaterals d'energia amb els països extracomunitaris a nivell nacional.

La nuclear és, precisament, una font d'energia en la qual les situacions i posicions varien molt d'un país europeu a un altre. Mentre que Alemanya va decidir fa pocs anys abandonar-la, Regne Unit ha anunciat recentment la seva intenció de tancar totes les centrals elèctriques de carbó en 2025, optant per més plantes d'energia nuclear i de gas.

Tot i això, l'Estratègia de la Unió Energètica de la mateixa manera que l'Estratègia Europea de la Seguretat Energètica fan èmfasi que els Estats que opten per usar l'energia nuclear en la seva pròpia combinació energètica apliquin els estàndards més alts pel que fa a la seguretat, la gestió de residus i de no-proliferació, així com la diversificació dels subministraments de combustible nuclear, d'acord amb els objectius del marc de clima i energia per 2030. A més, la Comissió ha publicat una recomanació per fer més eficient l'establiment d'acords amb tercers països en matèria nuclear, aclarint els aspectes clau i els requisits que els Estats han de tenir en compte, en particular respecte a les noves directives sobre seguretat nuclear i la gestió segura del combustible i els residus radioactius.

Perspectives massa optimistes?

Però no només són els països que parteixen de diferents posicions respecte a l'energia nuclear. La qüestió sobre l'ús de les energies nuclears ha estat tema de debat des de fa dècades a diferents nivells de la UE, un fet pràcticament ineludible en la tan complexa Unió Europea.

El centre-dreta, els demòcrates liberals o els conservadors al Parlament Europeu opinen que l'energia nuclear seguirà sent una font important d'energia en el futur. En canvi, el Grup dels Verds / Aliança Lliure Europea opina que la Comissió ha presentat en el seu informe un quadre massa optimista per al potencial de l'energia nuclear i subestima el cost de la seguretat i la gestió de residus. En virtut de convenis de la UE, els governs nacionals són els responsables de l'eliminació del combustible gastat i els residus radioactius, i el grup adverteix que això alliberarà als operadors privats de la UE dels costos de neteja. De la mateixa manera, s'estima que, pel fet que cada país de la Unió regula la seva pròpia responsabilitat per accidents nuclears, l'informe no aborda la qüestió de qui és responsable, i per quant, en el cas d'un accident.

En un contra-estudi encarregat pel mateix partit, es critica també que tot i que la Comissió reconeix la falta de mil milions d'euros per al desmantellament i l'eliminació dels residus nuclears, no proposa cap suggeriment quant a com compensar aquest dèficit. La seva única resposta, critiquen, és el perllongament del temps d'execució dels reactors, el que contradiu els tractats de la UE i el principi que qui contamina ha de pagar pels costos. A més, el partit argumenta que la Comissió també ignora el fet que l'energia nuclear no pot mantenir-se al dia econòmicament, davant energies renovables com l'energia eòlica i solar, tenint en compte tots els costos, incloent el del desmantellament.

Un posicionament segur per a l'energia nuclear

Molts grups al Parlament Europeu, en canvi, opinen que l'energia nuclear és indispensable perquè la UE s'adapti a la creixent demanda d'electricitat i compleixi amb els seus objectius mediambientals. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, l'energia nuclear com a tecnologia baixa en carboni ajudarà a la Unió a aconseguir els seus objectius referents al paquet energia-clima per a l'any 2030 i als objectius d'una economia baixa en carboni per al 2050. Alhora, s'estima que Europa no pot assegurar el modern estil de vida a les ciutats i la indústria europea basant-se únicament en les renovables, i per tant, necessita utilitzar una combinació de diferents fonts. I encara que sigui objecte de molts debats, sembla que a Europa l'energia nuclear seguirà sent part d'aquesta combinació.

Per a més informació sobre el debat de l'energia nuclear a la Unió Europea, es recomana la lectura de l'estudi ''Energia nuclear a Europa: Parlem-ne?“, Publicat per la Fundació Catalunya Europa.

La Comissió Europea ha publicat aquest mes el seu primer informe sobre l'economia nuclear a Europa des de la catàstrofe del reactor de Fukushima. El Programa Indicatiu Nuclear reuneix per primera vegada una visió general de tots els aspectes d'inversió de l'energia nuclear europea amb l’objectiu de portar les normes de seguretat nuclear a un nivell més alt i fixar un objectiu clar per a tota la UE per reduir el risc d'accidents i evitar grans emissions radioactives. En identificar formes de cooperació entre els Estats membre i la Unió, es preveu assegurar que el coneixement sobre l'ús segur de les centrals nuclears es comparteix a nivell europeu. Un pas decisiu cap a un mercat energètic europeu cada vegada més integrat.

L'informe sobre el Programa Indicatiu Nuclear, publicat el dia 4 d'abril, posa en relleu les necessitats de finançament en relació al desmantellament de les centrals nuclears i la gestió de residus radioactius i el combustible gastat, centrant-se en les inversions relacionades amb les actualitzacions de seguretat post-Fukushima i en l'operació segura dels reactors existents. Per tant, per al comissari del clima de la UE, Miguel Arias Cañete, el programa és un senyal que Europa ha après la lliçó de la catàstrofe de Fukushima.