La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.
Llegir Catalunya Europa en català aquí.
Molt menys mediatitzat que el seu homòleg britànic, el referèndum holandès sobre la ratificació de l'acord entre la UE i Ucraïna ha permès als euroescèptics expressar el seu descontentament amb la Unió Europea, una vegada més. Després de cinc anys de difícils negociacions i de preparació del text de l'acord, la Unió i Ucraïna van signar un acord d'associació en 2014 malgrat les tensions que havia generat en la relació amb Rússia. Des de llavors, les 28 capitals europees han anat ratificant l'acord d'associació a nivell nacional. L'adopció dels acords internacionals s'acompanya d'un procediment de ratificació dins de cada Estat que, d’acord amb l'article 218 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, segueix les normes constitucionals del país. No obstant això, els Estats solen ratificar un acord internacional mitjançant l'aprovació d'una llei al seu Parlament. Els Països Baixos són l'últim Estat que encara no ha ratificat aquest acord però el resultat del referèndum del 6 d'abril posa en dubte una ratificació a curt termini.
En efecte, el “No” ha guanyat el 6 d'abril, amb el 61% dels vots. I ha deixat molts dubtes pel que fa a les pròximes etapes per a l'acord amb Ucraïna. El 7 de juliol de 2015, el Senat holandès va ratificar l'Acord d'Associació UE-Ucraïna però una nova llei sobre el referèndum consultiu efectiva des de l'1 de juliol de l'any passat requereix al govern que revisi les seves decisions de política si almenys 300.000 persones així ho sol·liciten.
A més, la consulta ha aconseguit el mínim de participació que requereix la normativa holandesa. Un 32,2% del cens electoral va votar el 6 d'abril.
Per tant, amb la victòria dels euroescèptics sembla impossible, o almenys molt difícil, una ratificació sense modificació. Per això el govern holandès ha decidit esperar un mes per prendre la seva decisió. Tot i que el contingut de l'acord només tracta d'establir una zona de lliure comerç entre la UE i Ucraïna, els partidaris del “No” veuen en el resultat l'expressió renovada de la desconfiança dels ciutadans holandesos cap a la UE.
El contingut de l'acord d'associació amb Ucraïna
L'Acord d'Associació UE-Ucraïna tracta, sobretot, d'establir una zona de lliure comerç entre totes dues parts, discutint qüestions com la normativa mediambiental, la qualitat de les mercaderies i la seguretat alimentària.
El pacte preveu també clàusules relatives als drets humans i la democràcia, com en els acords amb Sèrbia i Montenegro.
En virtut d'aquest, Ucraïna hauria d'implementar una bateria de reformes econòmiques i legislatives. L'acord preveu també la ratificació per part de Kíev de més de 300 actes legislatius de la Unió. Això implica, en particular, l'enfortiment dels drets de propietat intel·lectual, l'aplicació de normes ambientals, i l'enfortiment de la protecció de la inversió estrangera. Segons les enquestes, la majoria dels ciutadans d'Ucraïna dóna suport al model de desenvolupament europeu. Per als ucraïnesos, l'acord amb la Unió significa un futur millor, perquè les reformes haurien de millorar el nivell de vida al país.
L'Acord d'Associació amb Ucraïna també ha de contribuir a l'estabilització d'Europa de l'Est i a millorar, per aquesta via, la seguretat del continent. La seva posada en marxa tindria un impacte positiu en l'economia europea. En primer lloc, es crearan noves oportunitats d'exportació per als productors comunitaris, que s'estalviarien 391 milions € a l'any amb l'eliminació dels drets de duana a la frontera amb Ucraïna. Així mateix, l'aplicació de les normes europees de qualitat per als productes al país de l'est implicaria la supressió de les barreres no aranzelàries a l'exportació. A més, els proveïdors de béns i serveis europeus podran accedir al mercat ucraïnès amb el suport del Govern; també s’armonitzaran les polítiques energètiques; i les empreses europees tindrien l'oportunitat d'obrir noves instal·lacions de producció a Ucraïna a llarg termini, a través de la creació d'un entorn favorable per a la inversió.
No obstant, aquest acord necessita la ratificació holandesa per ser plenament implementat.
La mobilització dels euroescèptics en la consulta dóna una senyal fort i simbòlica per al referèndum britànic, el proper 24 de juny. La sortida britànica podria debilitar encara més una Unió Europea que segueix plantant cara a diverses crisis.
El referèndum com a eina privilegiada de la democràcia directa
No només importa el resultat del referèndum. També la reacció del Govern holandès i la UE davant de la victòria del “No”. En efecte, la consulta hauria de garantir l'exercici de la democràcia directa -en la seva definició més habitual, un sistema polític en el qual el poble exerceix el poder directament, sense cap mediació-. Per això, el referèndum és un element clau de la democràcia, que involucra plenament la població en la presa de decisions, i la nova llei holandesa ratificada en juliol 2015 va en aquest sentit, permetent a la població holandesa expressar-se en el debat públic, si reuneix el quòrum necessari. No obstant, el referèndum rarament és obligatori, només consultiu. I el govern no està jurídicament vinculat amb el resultat.
En el cas holandès, encara que sigui de naturalesa consultativa, el seu resultat hauria de ser pres en compte no només a nivell europeu sinó també a nivell nacional. Políticament, és delicat per a un Govern anar contra la voluntat ciutadana, o una part d'ella, encara més davant la proximitat de nous comicis. Per això, si el Govern holandès segueix amb la ratificació de l'acord entre la UE i Ucraïna sense considerar la desaprovació dels seus ciutadans podria ser considerat com una negació de l'expressió democràtica del referèndum. D'altra banda, altres destacaven la feble participació dels ciutadans holandesos en aquest referèndum.
A més, el referèndum pot ser contraproduent per a la democràcia. En efecte, per a uns, aquesta no és únicament l'expressió del poble per si mateix sinó l'expressió de la seva voluntat mitjançant representants tècnicament preparats. Per tant, uns consideren que els referèndums són un mal procediment per a la presa de decisions. Per exemple, critiquen la manca de coneixement dels ciutadans pel que fa a la problemàtica sobre la que voten. A més, aquesta mateixa pot ser no tan clara a causa de les opcions (Sí o No), el Govern pot intervenir en contra o a favor durant la campanya i el poble pot votar per altres motius, més enllà de la pregunta del referèndum, com va passar a Holanda. Bart Nijman, un dels impulsors del referèndum, va dir després de la votació que no estava interessat tant en el mateix Acord d'Associació sinó en la seva dimensió simbòlica.
La Unió Europea fa front sovint a la crítica del dèficit democràtic i és descrita com una organització complexa i llunyana. El recurs al referèndum seria una bona manera de reconciliar Europa amb els seus ciutadans. A nivell comunitari, ja s'ha creat un canal per donar la paraula als ciutadans: la iniciativa ciutadana que ha entrat en vigor l'abril de 2012. És una invitació a la ciutadania europea a presentar una proposta legislativa en una àrea on la UE pot legislar. La iniciativa té una doble condició de validesa perquè ha de ser recolzada per almenys un milió de ciutadans comunitaris, d'un mínim de 7 països de la Unió Europea. No obstant això, només ha passat tres vegades fins ara i en general ha estat considerada insuficient.
Més informació:
http://www.lefigaro.fr/international/2016/04/06/01003-20160406ARTFIG00399-les-neerlandais-disent-non-a-l-ukraine.php
http://www.latribune.fr/economie/union-europeenne/aux-pays-bas-l-autre-referendum-qui-inquiete-l-union-europeenne-561322.html
http://www.lefigaro.fr/international/2016/04/06/01003-20160406ARTFIG00399-les-neerlandais-disent-non-a-l-ukraine.php
Molt menys mediatitzat que el seu homòleg britànic, el referèndum holandès sobre la ratificació de l'acord entre la UE i Ucraïna ha permès als euroescèptics expressar el seu descontentament amb la Unió Europea, una vegada més. Després de cinc anys de difícils negociacions i de preparació del text de l'acord, la Unió i Ucraïna van signar un acord d'associació en 2014 malgrat les tensions que havia generat en la relació amb Rússia. Des de llavors, les 28 capitals europees han anat ratificant l'acord d'associació a nivell nacional. L'adopció dels acords internacionals s'acompanya d'un procediment de ratificació dins de cada Estat que, d’acord amb l'article 218 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, segueix les normes constitucionals del país. No obstant això, els Estats solen ratificar un acord internacional mitjançant l'aprovació d'una llei al seu Parlament. Els Països Baixos són l'últim Estat que encara no ha ratificat aquest acord però el resultat del referèndum del 6 d'abril posa en dubte una ratificació a curt termini.
En efecte, el “No” ha guanyat el 6 d'abril, amb el 61% dels vots. I ha deixat molts dubtes pel que fa a les pròximes etapes per a l'acord amb Ucraïna. El 7 de juliol de 2015, el Senat holandès va ratificar l'Acord d'Associació UE-Ucraïna però una nova llei sobre el referèndum consultiu efectiva des de l'1 de juliol de l'any passat requereix al govern que revisi les seves decisions de política si almenys 300.000 persones així ho sol·liciten.