La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.
Llegir Catalunya Europa en català aquí.
Més enllà de molts altres arguments, un dels avantatges d’emprendre la transició energètica a Catalunya ha de ser la generació d'ocupació digna, de qualitat i sostenible. Estem patint una crisi en la que milers de joves universitaris formats han d’emigrar per falta de feina. Molts d’ells tenen capacitats tècniques i de gestió que poden encabir-se plenament en l’esforç de la transició energètica.
Cal recordar que quan es parla del 100% Renovable es parla també del 100% de l’energia utilitzada, és a dir, la dels consums domèstics, comercials i industrials, així com tota l’energia necessària per a la mobilitat (vehicles privats, transport de mercaderies, trens, metro, etc.). Per tant, les fonts d’ocupació de qualitat derivades a la Transició Energètica estan lligades a multiplicitat de sectors i modalitats d’ocupacions. Cal ser conscients que en termes macroeconòmics, atès que la despesa en FEEF[1] no genera llocs de treball a casa nostra, tots els recursos que es detreguin d’aquesta factura per a inversions productives implicaran llocs de treball amb un enorme ventall d’ocupacions.
Un dels camps que ha d’impulsar l’economia i generar ocupació és la transició dels vehicles a motor d’explosió als de tracció elèctrica (o amb cel·les d’hidrogen). Les polítiques oficials de la Unió Europea són contundents: “l’electrificació del transport és important per trencar la dependència del petroli .../.... Europa necessita accelerar l'electrificació de la seva flota de vehicles i arribar a ser un líder en electro-mobilitat i emmagatzematge d'energia.”[2] Catalunya té una forta tradició en industria automotriu que cal “electrificar”.
D’altra banda, les potencialitats de les renovables situaran de ple els ajuntaments en els temes energètics. Ho veiem clarament en les experiències alemanyes i daneses: la proliferació de re-municipalitzacions de xarxes elèctriques, la regulació i administració de la utilització de sòl per a captar vent i sol a Km0, així com l’esperit col·laboratiu inherent als governs locals han situat l’energia renovable i l’eficiència energètica de ple en les polítiques municipals d’aquests països. Cal impulsar un procés similar a Catalunya. No estem a zero, tenim multitud d’iniciatives, els Pactes d’Alcaldes, Rubí Brilla, L'Agència Local de l'Energia d'Osona, entre d’altres, que ja estan obrint camí.
Noves fonts d’ocupació comporten també noves estructures en la formació professional i en el sistema de recerca. Per estar preparats cal elaborar un estudi prospectiu del potencial de generació d’ocupació lligat a la transició energètica a Catalunya. Després d’una part genèrica, aquest estudi s’ha de desplegar en estudis de caràcter sectorial sobre els potencials en diverses àrees: industrial/components i els seus clústers de pimes, instal·lació/manteniment i formació professional, auditories energètiques, software i gestió de xarxes, recerca bàsica i aplicada, o gestió cooperativa de l’energia.
En termes de millora de l’ocupació i de desenvolupament econòmic cal tenir en compte l’avantatge del primer jugador. Val la pena ajuntar-se a l’avantguarda liderada a Europa per Alemanya i Dinamarca. Si no som matiners podrem fer la transició comprant aparellatge, components, vehicles elèctrics, carregadors i comptadors smart a empreses alemanyes o xineses. En canvi, si ho sabem fer ràpid i bé, serem nosaltres qui vendrem aquest equips i serveis als països que es despertin després. El teixit industrial català ens situa davant de la possibilitat de donar ocupació a milers de joves ben formats que tenim ociosos. De fet, aquesta és la política que practica Alemanya. No són pocs els comentaristes internacionals que s’expliquen la pressió que està fent la liberal Àngela Merkel a la UE i al G-7 en contra dels combustibles fòssils i nuclears, és més per generar demanda per a les seves empreses innovadores, diuen, no pas per convicció ecològica.
_____________________
[1] La Factura Energètica Exterior en Fòssils (FEEF) és la que es paga “a port” pel conjunt de combustibles fòssils importats (petrolis, gas i urani) i no inclou impostos.
[2] Veure Energy Union Package
Més enllà de molts altres arguments, un dels avantatges d’emprendre la transició energètica a Catalunya ha de ser la generació d'ocupació digna, de qualitat i sostenible. Estem patint una crisi en la que milers de joves universitaris formats han d’emigrar per falta de feina. Molts d’ells tenen capacitats tècniques i de gestió que poden encabir-se plenament en l’esforç de la transició energètica.