Aquest dijous sortia de la presó l’exalcalde de Santa Fe del Penedès, Marcel Surià, que de moment podrà gaudir d’aquests dies de festa envoltat de la família i fora del centre penitenciari Brians 1, on es trobava internat. La Junta de Tractament del centre va decidir concedir el tercer grau penitenciari a Surià, que havia estat condemnat per ajudar a migrants a regularitzar la seva situació tramitant certificats de residència amb documentació falsa.
El tercer grau penitenciari li permetrà no tornar a la presó fins al dimarts de la setmana vinent, i a més podrà dormir a casa tots els caps de setmana, només haurà d’estar al centre els dies laborals, segons Fonts del Departament de Justícia recollides per l’Agència EFE.
“L’estada ha sigut per aprofitar el temps, no per perdre’l ni per pensar que això s’ha de passar de qualsevol manera, he intentat ser creatiu i penso que això és bo”, va dir Surià el dijous a la sortida de la presó en declaracions a Catalunya Radio.
L’exalcalde va entrar finalment a presó el 29 de febrer, després de què el fiscal impugnes davant del Tribunal Suprem la primera pena de 2014 que el condemnava a dos anys de presó, però que el lliurava de l’ingrés, ja que no tenia antecedents penals. Finalment però, el Tribunal Suprem el va condemnar a dos anys i tres mesos de presó i va haver d’ingressar a Brians 1.
Surià, que va reconèixer sempre el que havia fet, recordava a Catalunya Radio que va acceptar la primera condemna perquè era “l’única possibilitat de tancar aquest tema”. “Vaig dir que no m’agradava la condemna perquè no havia contemplat cap dels motius d’atenuants que jo havia manifestat però en tot cas era una manera de tancar el tema”, va manifestar.
En el judici l’exalcalde va explicar que feia tot això sense rebre cap tipus de retribució sinó perquè aquestes persones “patien autèntics drames personals”. Surià va defensar sempre que ho havia fet per motius humanitaris, i que només volia ajudar els migrants que havien treballat a Santa Fe del Penedès o en municipis voltants i que per fer-ho necessitava donar constància de la seva residència per poder regularitzar la seva situació.