Una falsa veritat

Què ha de fer un periodista quan un entrevistat comet un error o en unes declaracions s’hi diu una inexactitud? Fer-ho notar i aclarir-ho. Això és el que demana l’interès públic, que el periodista ha de servir sempre. Sobretot, si l’error o la inexactitud tenen a veure amb fets importants per a la comprensió de l’actualitat.

No sempre passa així i, de vegades, l’error d’un polític i la passivitat d’uns periodistes poden crear una falsa veritat. És el que ha passat amb la comparació d’unes eventuals eleccions catalanes amb finalitat plebiscitària i les eleccions que el 5 de març de 1933 donaren la victòria a Hitler a Alemanya.

El dirigent polític autor d’aquesta comparació, el socialista Miquel Iceta, ha demanat disculpes després d’haver estat objecte de molts retrets. Però cap mitjà no s’ha preocupat de demanar-li les raons de la comparació ni d’explicar al públic què va passar en aquelles eleccions, que el dirigent polític va qualificar de plebiscitàries. Ho foren?

Ni Augusto Assía nii César González Ruano no ho explicaren així en les seves cròniques per a La Vanguardia i ABC. (Les hemeroteques d’aquests diaris són d’accés gratuït i les eleccions estan ben explicades a Wikipedia). Hitler va guanyar per primera vegada unes eleccions en un ambient de violència, coacció i persecució de l’esquerra, que les desproveïren de qualsevol garantia democràtica.

Dies abans, els camises marrons del partit nazi –els membres de les seves Seccions d’Assalt (SA)- havien provocat l’incendi de l’edifici del Reichstag o Parlament alemany, que s’atribuí als comunistes. Tot i la gran victòria obtinguda, Hitler tingué necessitat de sumar altres diputats als del seu partit per a obtenir la majoria absoluta.

La comparació quedarà a les hemeroteques i fonoteques com una anècdota més de la picabaralla polítics, sense que cap mitjà n’hagi aclarit les diferències. Hi hauria hagut eleccions plebiscitàries a Alemanya el 5 de febrer de 1933 i per un moment haurien semblat comparables a les que es pretenen fer a Catalunya. Heus aquí una falsa veritat, sorgida de la lleugeresa d’un dirigent i de la negligència dels mitjans, que quedarà com a tal en la memòria de molts lectors i oients.

Què ha de fer un periodista quan un entrevistat comet un error o en unes declaracions s’hi diu una inexactitud? Fer-ho notar i aclarir-ho. Això és el que demana l’interès públic, que el periodista ha de servir sempre. Sobretot, si l’error o la inexactitud tenen a veure amb fets importants per a la comprensió de l’actualitat.

No sempre passa així i, de vegades, l’error d’un polític i la passivitat d’uns periodistes poden crear una falsa veritat. És el que ha passat amb la comparació d’unes eventuals eleccions catalanes amb finalitat plebiscitària i les eleccions que el 5 de març de 1933 donaren la victòria a Hitler a Alemanya.