Pagar 100.000 euros, perdre dues cases i encara deure'n 120.000. És el que li podria passar a en José Antonio Gómez, un veí de Sant Boi de Llobregat, que porta quatre anys a l'atur, si no aconsegueix la dació en pagament. El Banc Popular, que li va vendre una hipoteca multidivises, es nega a atorgar-li la dació, i així donar el deute per saldat. La modalitat de crèdit multidivises va fer augmentar el preu de la hipoteca d'en José Antonio de 390.000 a 590.000, una quantitat que ara no pot pagar, ja que no té ingressos, i que ni tan sols es donarà per abonada amb l'apropiació per part del banc del pis en qüestió i de l'altre que tenia en propietat.
Per aconseguir la dació, les PAH catalanes s'han mobilitzat en els últims mesos diverses vegades ocupant sucursals i negociant amb interlocutors de l'entitat. Però vista la falta d'acord, i després que els Mossos d'Esquadra els desallotgessin fa dues setmanes d'una sucursal del banc a Barcelona, ​​aquest cop la resposta ha estat a nivell estatal. Desenes de plataformes de tot Espanya, des de Càceres fins la Rioja, de Burjassot a Lanzarote i de Màlaga a Navarra, les PAH han ocupat seus del Banc Popular a tot l'Estat. L'acció coordinada i massiva de totes les plataformes ha servit, a més, per denunciar “l'estafa de les multidivises”, unes hipoteques considerades productes tòxics en diferents sentències, segons la PAH.
Però el Banc Popular, per justificar la seva posició, al·lega que en José Antonio no és un afectat per la hipoteca. “Però com poden dir això?”, s'indigna Susana Ordóñez, una de les negociadores del cas. “És afectadíssim, perquè no té ingressos; no ens diran qui és de la PAH i qui no”, proclama Ordóñez.
Tot va començar fa uns anys, quan en José Antonio va comprar un apartament amb la seva parella. Ja era propietari d'un pis més petit -que va acabar de pagar el 2007- i que va tractar, sense èxit, de vendre. “Però al Banc Popular em van dir que no em preocupés i em van finançar la totalitat del nou pis”, explica. Treballava en una empresa del sector del metall i tenia ingressos fixos. Les coses es van complicar quan va ser acomiadat fa quatre anys juntament amb la resta dels seus companys. Temps després, es va separar de la seva dona. I, quan es va quedar sense atur, ja no podia pagar les quotes que havien passat de 1.300 a 2.300 euros mensuals. Pitjor per a en José Antonio: el seu primer pis va servir-li de garantia per al crèdit. I l'implacable mecanisme hipotecari l'amenaça ara amb la pèrdua dels dos pisos, sense que el seu valor sigui suficient per saldar el deute.
“El Banc Popular em va enganyar”, assegura. “Jo era conscient que les quotes podien variar però no em van dir que em podia quedar sense casa i amb un deute enorme”, diu. “Si ho hagués sabut, no hauria signat la hipoteca”.
Actiu en la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca des de fa un any i mig, reclama sense parar una solució per al seu cas. Des de fa un mes i mig protesta cada dia davant l'oficina central del Banc Popular al Passeig de Gràcia de Barcelona per demanar la dació en pagament. I va estar a punt d'obtenir-la. El passat 11 de juliol, desenes d'activistes de la PAH van ocupar una oficina del Banc Popular a la Rambla de Barcelona. El responsable va dir que accedia a la petició d'en José Antonio però li va dir que anés a signar el document al Col·legi d'Advocats. “Va ser un engany barroer, perquè sortíssim d'allà”, assegura. Com a consequencia, els activistes van decidir romandre-hi tancats, fins que els Mossos van venir a desallotjar-los.
Tot i la posició inflexible del banc, en José Antonio té un avantatge: el suport de milers d'activistes a tot l'Estat. L'acció d'aquest divendres, coordinada amb una vintena de ciutats, n'és un exemple. A l'oficina del carrer Urgell de Barcelona s'hi han concentrat persones dels voltants de la ciutat. Avelina Poyatos, activista de la PAH a Vilafranca del Penedès, ha vingut amb la seva mare. “Hem portat de tot: la motxilla, amb carregadors, el menjar, el sac de dormir...”, explica amb entusiasme. I no és l'única. Els activistes estan disposats a ocupar l'oficina fins que la policia els desallotgi. 300 persones lluitant per resoldre el cas d'una persona. “És una cosa molt gran, reconeix en José Antonio, ”és increïble perquè hi ha gent fantàstica que ho donen tot per tu“.