Fa 21 anys les Nacions Unides van instaurar el dia mundial de la llibertat de Premsa. La crisi econòmica i les seves repercussions en relació amb la llibertat d'expressió i les agressions contra professionals de la informació centren enguany la commemoració.
Les dificultats econòmiques han castigat amb duresa la professió periodística. Després del sector de la construcció és l'àmbit on s'ha registrat més destrucció d'ocupació. I no és només això, aprofitant la crisi s'han canviat legislacions que atempten clarament contra els drets dels treballadors. En el cas del sector de la comunicació, l'efecte es transmet, com una taca d'oli al conjunt de la societat, perquè la precarietat, la reducció de les condicions laborals dels periodistes i l'increment de la dependència dels mitjans respecte dels anunciants, privats o públics, posa en perill drets fonamentals com són el de la informació a què tenen dret els ciutadans.
A Catalunya, el Col·legi de Periodistes, i també diverses organitzacions com el sindicat de Periodistes de Catalunya, insten els treballadors del sector de la comunicació a mobilitzar-se en favor de la llibertat de premsa i a alertar i sensibilitzar el públic del perill que aquesta llibertat fonamental corre en aquests moments.
Lleis que són paper moll
L'Article 52 de l'Estatut d'autonomia vigent reclama dels poders públics que garanteixin el dret a una informació veraç i que respecti el pluralisme polític per part de tots els mitjans de comunicació. I pel que fa als mitjans públics, que la informació que proporcionin sigui neutral.
Però, una cosa és el que es diu i una altra és la realitat. Les patronals consideren la informació no un dret sinó una mercaderia. La crisi ha suposat, doncs, una pèrdua constant en les condicions de treball i d'ocupació dels professionals, i, afirma el SPC, “cap administració no ha sortit a defensar el caràcter públic i els valors democràtics del dret a la informació”. En aquest sentit l'organització sindical recorda els comportaments que han tingut els poders públics en els casos del tancament de Canal 9 al País Valencià, la gairebé privatització total de Telemadrid i, des del govern de CiU a Catalunya “l'erosió del servei públic de la CCMA amb la rebaixa de l'aportació econòmica i la inexplicada iniciativa d'externalitzar la venda de la publicitat”.
La seguretat dels professionals de la informació és un altre dels elements que es reivindiquen en el dia de la Llibertat d'Expressió. El cas dels tres periodistes segrestats a Siria és paradigmàtic de la fragilitat amb la qual s'ha de treballar en els països amb conflictes. Durant l'any 2103 van ser assassinats 75 periodistes, 177 van ser empresonats i 87 van ser objecte de segrestaments. Aquesta darrera xifra suposa un augment del 129% respecte de l'any anterior, segons reporters sense fronteres.
A l'Estat espanyol i també a Catalunya han proliferat les agressions a periodistes, fetes en alguns casos per policies mentre els professionals estaven treballant. Aquestes agressions no han suposat cap actuació pràctica en el seu favor per part de les autoritats polítiques.