Altaïr recupera la seva revista

Fa poc més d'un any, la revista bimensual Altaïr va deixar d’editar-se. El primer exemplar havia sortit el 1991 i aviat es va convertir en un referent pels amants dels viatges i les diferents cultures que hi ha al món. Era molt més que una revista de viatges. Els seus impulsors van ser els propietaris de la llibreria que du el mateix nom, especialitzada en llibres per viatgers amb curiositat cultural, ètnica i social: Pep Bernadas i Albert Padrol.

Amb una presentació molt acurada, fotos i reportatges de qualitat, la seva desaparició va ser un cop molt dur pels seus nombrosos fidels seguidors. Molta gent conservava tota la col·lecció, des del primer exemplar, que va aparèixer amb una gran foto de la cara d’un pingüí a portada i amb articles dedicats a Islàndia, Nova York, el tren miner de Navarra o l’art africà. Gent que agrairà el retorn de la revista, ara a Internet, rebatejada com Altaïr magazine. A la revista s’hi pot accedir ja des de qualsevol dispositiu digital connectat a la xarxa.

Els responsables de la publicació recorden que quan van comunicar el tancament de la revista van apel·lar al clàssic: “No diem adéu sinó fins aviat”. En aquest cas, és veritat. Altaïr magazine proposa un ampli repertori de reportatges, cròniques, històries i assajos, amb l’objectiu de “sorprendre tant a qui viatja com a qui indaga en les circumstàncies d’un territori, una idea o un concepte determinat”, tal i com anuncien en l’explicació del nou producte. El director d'Altaïr magazine, Pere Ortín, confia que en pocs mesos retorni una versió en paper de la publicació, amb una periodicitat inferior a la que tenia la revista en la primera etapa però amb moltes més planes.

Pere Ortín defineix Altaïr magazine com “un gran contenidor global, de cultura viatgera i periodisme informat”. Defensa que cal “canviar la mirada, el punt de vista, fugir de la visió del blanc occidental que se’n va a mirar els altres i donar la paraula als informadors locals”. El 95% del material del primer número d’aquest “Altaïr magazine” ha estat aportat per autors nadius dels indrets dels quals es parla.

La revista neix amb una trentena de col.laboradors, distribuïts en set països, i aprofita els avantatges de la xarxa per incloure a més de textos i fotos, àudios i vídeos. També facilita l’intercanvi amb els lectors i seguidors a través del bloc.

Part dels seus continguts són gratuïts i part són accessibles a través d’una suscripció que costa 60 euros l’any. L’apartat en obert és “Voces”, on hi ha cròniques d’arreu del món i a la qual s’hi afegeixen cada mes nou articles nous. Els subscriptors accedeixen a les seccions de “360º”, que analitza un tema monogràfic des de tots els angles possibles (dedicat a Mèxic en aquest primer número), i “Pasos”, de caire més literari, que inclou aportacions de ficció i creació artística.

El primer número de Altaïr magazine és tota una declaració de principis: “Mèxic, remolí d’exuberàncies”, “La meva darrera nit a Addis Abeba”, “Petites històries de portuguesos”, “La ruta del milió de dòlars. Alguns secrets de Utah” o “Un viatge pels drets de les dones al món”.

Els amants dels viatgers i la descoberta del món amb els propis ulls, estan d’enhorabona.

Fa poc més d'un any, la revista bimensual Altaïr va deixar d’editar-se. El primer exemplar havia sortit el 1991 i aviat es va convertir en un referent pels amants dels viatges i les diferents cultures que hi ha al món. Era molt més que una revista de viatges. Els seus impulsors van ser els propietaris de la llibreria que du el mateix nom, especialitzada en llibres per viatgers amb curiositat cultural, ètnica i social: Pep Bernadas i Albert Padrol.

Amb una presentació molt acurada, fotos i reportatges de qualitat, la seva desaparició va ser un cop molt dur pels seus nombrosos fidels seguidors. Molta gent conservava tota la col·lecció, des del primer exemplar, que va aparèixer amb una gran foto de la cara d’un pingüí a portada i amb articles dedicats a Islàndia, Nova York, el tren miner de Navarra o l’art africà. Gent que agrairà el retorn de la revista, ara a Internet, rebatejada com Altaïr magazine. A la revista s’hi pot accedir ja des de qualsevol dispositiu digital connectat a la xarxa.