El cor de la nova política per als actors del canvi és empoderar els de baix, bategar al ritme de la gent comuna i com assenyala Xulio Ferreiro, alcalde de A Coruña i membre de la candidatura ciutadana gallega Marea Atlàntica, entendre que “sense la gent comú, sense la gent normal, les institucions produeixen zones d’ombra”. Van decidir assaltar les institucions perquè estaven davant una oportunitat històrica. Van dir que es podia i ho van demostrar.
“La gent comuna hem guanyat i això és una victòria col·lectiva de milers de persones anònimes”, remarcava Ada Colau la nit del 24-M. Barcelona en Comú havia guanyat les eleccions malgrat haver hagut d’afrontar una campanya electoral molt difícil, i no només pels pocs mitjans i la poca experiència del seu equip, sinó sobretot per l’hostilitat amb què van ser rebuts per altres forces polítiques que s’havien sentit amenaçades.
Per fer història calia forjar una bona campanya i Metamorphosis, una producció de Cornelius Films i Compacto, dirigida per Manuel Pérez, ens apropa a aquest procés a través dels ulls d’una voluntària, la Laia. Barcelona en Comú va comptar amb la col·laboració de gairebé un miler de voluntaris per fer arribar les propostes de la coalició “porta a porta”. Veiem l’evolució de la formació política des de la primera presentació pública el juny de 2014 amb el nom de Guanyem Barcelona fins assolir el poder municipal el 24-M.
Desencantada de les velles formes de fer política, aquesta jove sociòloga, es va comprometre amb el procés de Guanyem Barcelona des dels seus inicis. “Desitjava explicar el dia a dia d’aquella ciutadania còmplice unida per la força d’un sentiment: la il·lusió”, explica Manuel Perez. Els ulls encuriosits de la Laia ens guiaran a través dels desafiaments que suposa un model d’organització política horitzontal i la gestió dels reptes que se'n deriven. De la seva mà també descobrirem els debats i les discussions internes, i serem testimonis de la presa de decisions.
Superar la Barcelona desigual, recuperar l'orgull de ciutat i aprofundir en la regeneració democràtica van ser els eixos del projecte de Barcelona en Comú. L'estratègia electoral va combinar les accions als barris –amb 150 accions de petit format arreu de la ciutat– i els actes de gran format, en l'arrencada, l'equador i el final de la campanya fins al 24-M. Volien activar així el vot abstencionista entenent que més participació significa més opcions que guanyi el canvi.
Alcaldessa, primer llargmetratge de Pau Faus produït per Nanouk Films, segueix els passos d’Ada Colau durant el mateix any, des dels inicis de la candidatura fins el dia en què és investida alcaldessa de la capital catalana. La crònica íntima dels fets -amb un vídeo-diari personal de la mateixa Colau- i l’accés privilegiat a les entranyes de la formació, ens mostren un episodi que reuneix dos arguments universals: la consecució d’una victòria històrica, paradigma dels canvis polítics del sud d’Europa, i el combat interior d’algú que s’està convertint en allò que tantes vegades havia qüestionat.
Els estrategs de campanya la van fer actuar en llocs on el magnetisme de la seva figura podia robar més vots els que s’han acabat convertint en adversaris. Ada Colau va trepitjar fins al dia de les eleccions tots els districtes de la ciutat, tot i que la coalició va fixar 32 barris prioritaris en els quals es van programar diverses accions per mobilitzar el vot. Per primer cop els que mai havien guanyat podien guanyar. No tenien el poder d’altres partits però, com veiem a Metamorphosis i Alcaldessa, tenien la força de la gent.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
