Catalunya Opinión y blogs

Sobre este blog

La portada de mañana
Acceder
El Supremo amplía la investigación de los correos de la pareja de Ayuso
La Generalitat reconoció por escrito que el seguimiento de ríos es su responsabilidad
Opinión - Lobato, en su laberinto. Por Esther Palomera

Un fotògraf invisible per unes imatges ben visibles

Oriol Puig

Barcelona —

En una de les pàgines del llibre catàleg de l’exposició Una mirada. Barcelona 1989-2015, Lluís Ripoll cita una frase de Marcel Proust que diu: “El veritable viatge del descobriment no consisteix a buscar nous paisatges sinó a tenir nous ulls”. Una cita que casa perfectament amb el treball fotogràfic d'aquest jubilat de 71 anys que, amb una dilatada i intensa trajectòria, ha dedicat llargues hores a passejar amb la seva càmera la ciutat de Barcelona.

Lluís Ripoll es converteix en un espectador invisible, capaç de captar sense ser vist, instants únics i irrepetibles. Aspectes sorprenents de Ciutat Vella i dels seus habitants que a la majoria ens passarien desapercebuts. Així trobem la Rambla més autèntica amb imatges dels netejabotes o del cobrador de les cadires treballant, però també els moments de distensió dels pintors i les estàtues de l’emblemàtic passeig. La mostra també exhibeix imatges de les platges barcelonines, les festes dels barris i la cultura popular.

El denominador comú de les 47 fotografies és la vida al carrer. La seva manera de treballar és utilitzant la llum tal com cau. Com a fotògraf diu que fuig del preciosisme i que busca captar un instant, a vegades màgic, i transmetre una emoció a l'espectador. Sempre en blanc i negre que, com assegura el doctor Ted Grant, són fotografies amb ànima. La mirada d’aquest fotògraf és àcida, irónica però respectuosa. Poques vegades, o mai, els seus subjectes s'adonen que han estat capturats en el moment fugaç de quan dispara. En les fotografies de Ripoll sempre hi apareix alguna persona. Els seus personatges constitueixen un mosaic divers d'actituds en carrers, places i altres espais públics.

Lluís Ripoll, és d'aquells fotògrafs que no es deixen veure. Molts juren que desapareix en el moment en que la càmera és a les seves mans. Un no professional que, sempre acompanyat de la seva inseparable Leica, ha begut de la seva passió per la fotografía. Un fotògraf invisible per unes imatges afortunadament ben visibles.

En una de les pàgines del llibre catàleg de l’exposició Una mirada. Barcelona 1989-2015, Lluís Ripoll cita una frase de Marcel Proust que diu: “El veritable viatge del descobriment no consisteix a buscar nous paisatges sinó a tenir nous ulls”. Una cita que casa perfectament amb el treball fotogràfic d'aquest jubilat de 71 anys que, amb una dilatada i intensa trajectòria, ha dedicat llargues hores a passejar amb la seva càmera la ciutat de Barcelona.

Lluís Ripoll es converteix en un espectador invisible, capaç de captar sense ser vist, instants únics i irrepetibles. Aspectes sorprenents de Ciutat Vella i dels seus habitants que a la majoria ens passarien desapercebuts. Així trobem la Rambla més autèntica amb imatges dels netejabotes o del cobrador de les cadires treballant, però també els moments de distensió dels pintors i les estàtues de l’emblemàtic passeig. La mostra també exhibeix imatges de les platges barcelonines, les festes dels barris i la cultura popular.