Des d’abans-d’ahir i fins demà 4 d'octubre en el Pavelló Italià de la Fira de Montjuïc trobarem el Swab. Aquesta fira d'art contemporani de Barcelona reuneix en la seva vuitena edició 65 galeries vingudes de 22 països. Fundada i dirigida per l'arquitecte Joaquín Díez-Cascón des dels seus inicis en les Drassanes el 2007, ha anat evolucionant i guanyant adeptes entre galeristes i públic general fins a fer-se un forat en el calendari cultural de la ciutat.
Com neix una fira com Swab a Barcelona?
Sóc col·leccionista i anava a diverses fires del món, em vaig adonar que a Barcelona no existia aquest tipus de fira. Ho comentava a galeristes amics meus i els preguntava perquè no hi havia una aquí i deien que era un tema molt complicat. Devia ser tan pesat que al final em van dir que perquè no la muntava jo... i aquí estem. D'altra banda, avui dia amb la globalització les galeries necessiten un aparador de gran visibilitat i això és el que ofereix Swab, de vegades als espais propis és complicat que arribi el públic.
Es queda tot en el vendre i comprar...
No, la idea fonamental és apropar a Barcelona tot aquest art jove que està passant al món i totes les noves disciplines, que es produeixi un intercanvi amb la cultura de la ciutat i de Catalunya. Volem apropar la fira al públic, fer-la quotidiana, accessible i aconseguir que la gent s'habituï a l'art contemporani, ho conegui, reflexioni amb nosaltres sobre ell; i que durant la resta de l'any vagi a veure galeries, museus i centres d'art.
Quin tipus d'art contemporani ens porten a Montjuïc les galeries?
Hi ha una mica de tot i estan representades totes les disciplines que existeixen avui dia. D'alguna manera pretenem que sigui un petit mostrari del que està passant al món i al món de l'art internacional.
Més enllà de la grandària evident, quina diferència hi ha amb Arco de Madrid?
Swab està feta a escala humana des de les necessitats que un dia parlàvem entre galeristes i col·leccionistes i el públic en general. Així pot existir aquesta connexió, aquest diàleg i intercanvi. Per a això era necessari tenir un nombre limitat de galeries, que en cap cas excedís de 80, que estigués dins de la ciutat i no en l'extraradi...
Ja van vuit edicions, com ha evolucionat la fira?
Començàrem amb una fira en la qual es veia art jove a través de galeries i hem anat creixent a força de donar-li contingut i de dotar-la d'un discurs. Fem una fira mixta en la qual hi ha un programa general en el qual les galeries desenvolupen la seva exposició i una part comissariada on els comissaris també aporten el seu punt de vista sobre l'art contemporani. Així es veuen dues parts diferenciades de món de l'art.
Del Swab d'aquest any, què podríem destacar?
Està molt bé la varietat, la sorpresa que cada any intentem oferir. Tenim un programa amb fotografia xinesa, artistes africans i del Carib que tampoc es veu de forma habitual, el programa Swab Solo que va guanyant nivell, el de dibuix amb vuit galeries espanyoles (quan el dibuix cada vegada és més proper a la gent), el Swab Seed que inclou aquells espais alternatius que estan sorgint en diferents llocs del món... Volem que totes aquestes noves alternatives estiguin presents en la fira.
Quin volum de negoci es va moure en l'edició anterior i què s'espera per a aquesta?
El volum és impossible de saber, és quelcom que a les galeries no els agrada divulgar. Hi ha galeries a les quals els agrada posar el punt vermell i a unes altres no. El que sí sabem és que el 75% de les galeries van vendre. D'altra banda, aquest any tenim un 40% de fidelització al programa general, però ens agradaria arribar al 50%. Nosaltres ja per concepte volem que cada any hi hagi un 45% de galeries diferents, no volem una fira monòtona.
L'art no està en crisi, més aviat està a tope... I el mercat de l'art?
S'està produint un redescobriment del món de la cultura i de l'art per part de la gent que ja comença a tenir cert nivell adquisitiu, també entre la gent jove. És de les poques coses bones que ens ha portat aquest canvi d'era amb la crisi. Al cap i a la fi, la cultura és l'única cosa que alimenta l'ànima. S'està produint un acostament i com Swab és una fira assequible –per tenir artistes emergents–, pots trobar obres a partir de 100€ fins a milers d'euros i comprar-les. La gent aprecia tenir accés a una peça pel seu gaudi, que cada dia que la veu té les seves variants, els seus matisos
Quines tendències artístiques s'albiren per aquest 2016?
Com la situació geopolítica és tan complicada, qualsevol representació artística que denunciï la situació política o social i que representa el que està passant en la societat. Hi ha una revifalla de l'art conceptual, de les performances...
La gent consumeix, decora, inverteix o col·lecciona art en el sentit de buscar un alguna cosa intangible?
En algun lloc cal posar l'obra, però crec que la gent està col·leccionant per tenir un diàleg amb l'obra durant X anys. No és només un objecte decoratiu. Jo mai he comprat com a inversió. És un error comprar pensant que serà una inversió, ja que et condiciona l'elecció, llavors els teus objectius no són nets i l'especular amb l'art està renyit amb gaudir l'art. L'obra la compro quan em diu alguna cosa, ha mogut una fibra del meu cos.
Arquitecte, col·leccionista d'art i des de fa uns anys director de fira...
Ser arquitecte em dóna una visió diferent d’altres protagonistes que estan i viuen dins del món de l'art. A l'hora d'organitzar la fira fa que aquesta diferència es noti i Swab es desmarqui de la resta de fires. A més, pertànyer a una altra disciplina fa que no hagi de rendir comptes amb ningú del circuit artístic ni deure favors.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
