Eduard Escoffet: “Si existeix un gènere creatiu que aposta pel canvi en les maneres de fer és la poesia”

Expliquen Pere Almeda i Eduard Escoffet que el Poesia i + és sempre un intent d’evasió en els primers compassos de l’estiu. Una cita en el calendari i un pelegrinatge a un racó de Caldes d’Estrac. Enfilar el camí per trobar-se uns instants de paraula i emoció. Uns grams de follia entre versos, musica i nit amb aires de mar.

Aires que, aquest any, s’amplien a Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar. En una aposta decidida de la Fundació Palau per reunir les joves generacions de poetes i artistes que estan construint el seu món en el moment present. Maria Cabrera, Laia Estruch, Carles Rebassa, Laia Noguera i Anna Gual, entre d’altres, donaran veu als neguits d’avui i cantaran les lluites encara per guanyar.

Com en els últims anys, el festival tindrà un marcat accent musical amb la presència de músics i cantants amb una forta vinculació amb la poesia. En alguns casos, bandes liderades per poetes (com ara Els Nens Eutròfics o Pentina't Lula); en d'altres, cantants que han fet de la poesia un dels seus principals eixos (Maria del Mar Bonet, David Carabén, per exemple).

El festival també comptarà amb la presència de músics que últimament s'han acostat a la literatura i han publicat (com és el cas de Maria Rodés, Xarim Aresté, Gerard Quintana) i músics que, amb les seves propostes, se situen a mig camí (parlem de Santiago Auserón o de Ferran Palau).

Fem doncs de la poesia un crit, una necessitat i un vici. Com diu el lema del festival -+ poesia, si us plau-.

El Poesia i + s’escampa pel Maresme. Podem parlar d’un nou territori poètic?

L’objectiu d’ampliar el Poesia i + a tres pobles pròxims de Caldes d'Estrach ve motivat sobretot per celebrar el desè aniversari. És un festival que ja té una trajectòria important, deu anys, tot i que parteix d'un gènere minoritari, com és la poesia, aspira a convertir-se en una de les cites culturals imprescindibles del Maresme per reivindicar el potencial cultural, artístic i paisatgístic de la comarca.

Per què heu volgut donar protagonisme a les veus poètiques dissidents?

Aprofitant el desè aniversari, per reivindicar l'esperit lliure i irreverent de Josep Palau i Fabre, més que apostar per veus consolidades, algunes de les veus clàssiques que han vingut al festival, trobàvem interessant reivindicar les veus joves, aquelles que en algun moment de canvi, un moment convuls de finalització d'un model polític, social, econòmic i, fins i tot, literari, estan marcant el present i sobretot el futur. Volem reivindicar aquell Palau i Fabre, no el poeta clàssic i consagrat dels últims anys, que anava contracorrent i que justament va donar espai als més joves, les veus que no trobaven un espai dins l'establishment.

De quina manera el context polític i social ha contribuït que sorgissin aquestes noves veus de la poesia?

La poesia sempre batega i està viva, d'alguna manera dialoga i es relaciona amb el present. De tot el que passa al món se'n desprèn la poesia. En moments com els actuals que s'estan produint grans canvis i estem entrant en una nova etapa, un nou cicle, els poetes hi tenen molt a dir i més que mai. Els últims anys hem vist com els poetes més joves s'impliquen en temes polítics, nacionals i ambientals. Segurament els lemes venen de molts poetes que estan en diàleg amb el present. A Catalunya hem tingut una generació de poetes amb un perfil polític baix, menys dissident, però és evident que si existeix un gènere creatiu que aposta pel canvi en les maneres de fer és la poesia. En les formes potser continua amb una mirada tradicional però és evident que el present ha canviat molt i els poetes més joves se’n fan ressò.

L’espai creatiu del poeta és avui molt més sorollós que silenciós?

El poeta sempre ha viscut entre el silenci i la ciutat, més que el soroll. El poeta necessita totes dues coses, un horitzó tranquil, on no passi res, i alhora necessita la ciutat, on passen moltes coses. La màgia de la poesia és poder viure un present convuls però també apostar per un paisatge tranquil. De fet, és el que fem al Poesia i +, volem fer un festival que tingui molt a veure amb el present, amb les noves maneres de fer poesia, un diàleg molt intens en un context tranquil i aïllat que permet molta reflexió i viure intensament els espectacles. En aquest equilibri, entre la notícia constant o la renovació, neix una mirada tranquil·la i pausada que també és el que requereix la poesia i la cultura en general. No es tracta de programar, no es tracta només d’un pressupost, sobretot d’un espai i un temps adequat perquè la gent es trobi i pugui gaudir de les propostes.

Músics i cantants amb una forta vinculació amb la poesia. Cantants que han fet de la poesia un dels seus principals eixos. Quina és la frontera que defineix quan un músic també és poeta?

La frontera entre poesia i música és molt estreta i costa molt de dibuixar de forma clara. En la programació sempre hem volgut donar un espai important a la música, especialment els útlims dos anys. En aquest sentit hi ha músics com Maria del Mar Bonet que ha convertit la manera de musicar poemes en un dels seus eixos. Tindrem a Xarim Aresté que acaba de publicar un llibre de poemes. Són músics que escriuen i reciten. Propostes que se situen a mig camí. Quan pensem en els orígens de la poesia, pensem també amb la música. Té a veure amb el ritme, amb la repetició… té a veure amb bases musicals i, per tant, els orígens de la música i la poesia, les diferències són mínimes. Reivindiquem aquest espai compartit i un diàleg fructífer cap a una banda o una altra. Moltes vegades els espectadors s’acosten al festival atrets per un músic que té relació amb la poesia i, al revés, poetes que atreuen un públic per la seva vocació musical. No fem diferències entre música, poesia i altres arts. Aquest any, per exemple, hi ha una exposició sobre il·lustració i poesia, actualment bevem de fonts molt diverses, no hi ha ningú que es tanqui només a un gènere.

El festival ha incorporat l'electrònica. De quina manera dialogarà amb la poesia?

Traslladem el festival cap a la platja de Sant Vicenç de Montalt, a tocar de Caldetes, amb una revetlla poètica i un ambient molt distès, obert i estiuenc. Volem presentar dos concerts i dues intervencions sonores que tenen molt a veure amb la poesia. Els Nens Eutròfics, el grup liderat per Josep Pedrals, i Pentina’t Lula, un grup irreverent, entre el punk i l’electrònica, amb Anna Pantinat que està sacsejant l’escena poètica. La idea és transportar la poesia en un ambient de revetlla i aquesta a l’ambient reflexiu de la poesia. L’electrònica i els sons més diversos tenen un espai al Poesia i + amb aquesta idea de reivindicar el paper de la poesia i la seva influència en el món de la música i les arts visuals.

Hem perdut la por a la poesia?

Hem anat perdent la por a la poesia. A Catalunya però fa dècades que hi ha molt de públic i un bon coneixement poètic. Els pocs murs i les pors que hi havia les hem anat superant. Es nota força pel tipus de públic que ve als festivals. Sempre dic que com qualsevol altre gènere, el teatre, la novel·la o la dansa, un ha de trobar aquella porta d’entrada. La poesia són moltes poesies alhora i molt sovint contradictòries. Cadascú ha de trobar aquella via d’accés a la poesia que més li agrada. El més important és no desistir mai i trobar aquella via d’accés. Les possibilitats de descoberta són immenses. El que més m’agrada d’un festival com el Poesia i + no es tracta tant de convèncer o portar públic que coneix la poesia al detall sinó acostar-la a públic molt divers que potser no ha tingut ocasió de viure festivals de poesia.

Cal fer més rehabilitació poètica?

Rehabilitació poètica i sobretot deixar-se sorprendre. Sovint quan exigim, esperem o tenim expectatives sobre una cosa al final és quan costa més. És com l’amor, un per està distret s’enamora més fàcilment, amb la poesia passa exactament el mateix. Moltes vegades, un té la intuïció, és qüestió de deixar-se anar, i és quan troba aquelles coses que impacten. La poesia té una cosa molt important; la brevetat. No cal llegir tot un llibre de poemes, amb un o dos triats a l’atzar moltes vegades ja és suficient. La idea d’obrir el festival a públic molt diferent és el que ha contribuït que, amb deu anys, el Poesia i + s’hagi consolidat i convertit en un dels festivals de poesia més importants de Catalunya i, per suposat, del Maresme.

Expliquen Pere Almeda i Eduard Escoffet que el Poesia i + és sempre un intent d’evasió en els primers compassos de l’estiu. Una cita en el calendari i un pelegrinatge a un racó de Caldes d’Estrac. Enfilar el camí per trobar-se uns instants de paraula i emoció. Uns grams de follia entre versos, musica i nit amb aires de mar.

Aires que, aquest any, s’amplien a Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar. En una aposta decidida de la Fundació Palau per reunir les joves generacions de poetes i artistes que estan construint el seu món en el moment present. Maria Cabrera, Laia Estruch, Carles Rebassa, Laia Noguera i Anna Gual, entre d’altres, donaran veu als neguits d’avui i cantaran les lluites encara per guanyar.