El passat 20 de juliol es complien 14 anys de la mort de Carlo Giuliani, jove activista italià del moviment antiglobalització. Giuliani havia mort d'un tret efectuat per un carabinieri i seguidament atropellat a la manifestació convocada pel Fòrum Social de Gènova contra la cimera del G -8 l'any 2001.
Les traves per part de l'Estat Italià per investigar la veritat han estat múltiples, portant el cas a un llarg recorregut judicial amb moltes irregularitats des del seu inici, amb cinc canvis de versió del testimoni per part de l'acusat. El 2013, la jutgessa instructora Elena Doloiso va signar l'arxiu del cas contra Mario Placanica, el carabinieri que va disparar a Carlo. Va fonamentar l'arxiu de la causa “en causes que exclouen el càstig del fet, i l'ús legítim de l'arma per a la pròpia defensa”.
Des de l'any 2001 la família i els amics van formar el Comitè Plaça Carlo Giuliani, amb l'objectiu d'investigar la seva mort i recordar els fets en memòria de Carlo. No obstant això fins ara només s'ha aconseguit la inscripció en un tros de granit 'Carlo Giuliani, ragazzo' al jardí de la plaça Alimonda.
La història d’aquest Ragazzo és una més de les històries personals que formen part de la història col·lectiva del nostre temps. Una història que Lali Álvarez i Oriol Pla no volen que oblidem. Ho aconsegueixen amb un format convincent. Un sol actor, una posada en escena trencadora, un text brillant que defensa, gràcies a una magnífica interpretació, Oriol Pla, una de les joves promeses del teatre català. La seva versatilitat actoral, molt treballada, ens emociona. També ens fa indignar,14 anys més tard, els fets segueixen sense aclarir.
Lali Álvarez defuig del relat històric per construir un retrat humà de l’activista i els seus plantejaments en contra del G-8. Ragazzo és una peça teatral plena de realisme. Com a espectadors ens transportem i som capaços de posar imatges als fets. Les manifestacions, les corredisses, els disturbis… L’encertat espai sonor i la il·luminació, juntament amb la interpretació d’Oriol Pla, ens acosten a la realitat. L’habitació del ragazzo és també el carrer, la discoteca, o el fatídic lloc on es va produir l’assassinat.
El destí de Carlo Giuliani va quedar marcat quan va prendre la decisió de participar en una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa, on es reunien els líders mundials. Amenaça, legitimitat, violència i impunitat... Ragazzo és tot això i moltes preguntes sense resposta. Això voldrà dir que haurem viscut una injustícia i entendrem perquè mereix ser recordada.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
