Els Encants van ser l'Ikea ​​de la transició. Els immigrants dels seixanta, els universitaris dels setanta, els joves que s'independitzaven (sols o en companyia) en els vuitanta o els nous immigrants dels noranta trobaven allà els mobles ‘funcionals’ més barats i objectes de segona mà a molt bon preu. Abundava la fòrmica blanca, la fusta de pi i les cadires de boga. Però el disseny suec va acabar amb tot això i les botigues dels Encants van deixar de ser una referència. Així, els Encants van acabar sent un mercat d'al·luvió, ple de trastos, que fins i tot va veure créixer al seu voltant un submercat que va ser anomenat ‘mercat de la misèria’.
Un pal·li ple de reflexos
Els nous Encants s'obren sota un pal·li espectacular, un edifici futurista ple de reflexos, creat per l'arquitecte Fermín Vázquez. S’havia d’inaugurar a principis de juny, però una tromba d'aigua va deixar en evidència les deficiències de la construcció i els flamants Encants es van inundar.
A Barcelona ja passen aquestes coses. Va passar durant els prolegòmens dels Jocs Olímpics, quan es va estrenar el remodelat Estadi. Una tempesta va demostrar importants fallades d'acabat a la coberta sota la qual es trobaven les autoritats, inclòs el Rei, que van suportar estoicament el xàfec, dit en la més àmplia accepció de la paraula, perquè a la pluja es van sumar els xiulets dels assistents i incipients veus a favor de la independència. Els Encants han costat gairebé 60 milions d'euros, una xifra que està sent qüestionada si es pren en consideració la seva autèntica utilitat.
Caldrà veure quin ambient es crea al voltant dels 'contenidors' que, en diversos nivells , alberguen les parades situades sota l'espectacular pal·li. Perquè en els vells Encants hi havia un caos aparent que en realitat no era tal. En els carrerons que formaven les botigues es podia trobar a un costat una botiga amb olis, verges, ‘geypermans’, collarets i capsetes i en l'altre, just davant, sostenidors i calces de colors cridaners (vermell, groc, violeta...) que es venien a un euro.
El temps detingut
En una llibreria fundada el 1964 el Quixot il·lustrat per Gustave Doré convivia amb 'El nuevo libro de la vida sexual'. En un racó, una botiga venia anells i penjolls de Esvaroski, tot i que cal admetre que no semblava que pretenguessin enganyar ningú, i no com aquell vermut que es deia Martínez i que tenia una etiqueta clavadeta al Martini.
Per a algunes parades el temps semblava haver-se aturat a principis de segle. Una deducció resultant de veure els preus en pessetes però, sobretot, de la quantitat de pols acumulada en els prestatges .
Amb el temps, l'accent predominant, el que usaven els gitanos que abundaven als Encants, va ser substituït per altres accents. Podies escoltar el so d'unes castanyoles, però quan un es donava la volta, apareixia una botiga plena de vestits de farbalans al front de la qual estava un senyor que procedia del sud del sud. I encara se sentia, però cada vegada menys, l'inconfusible crit gitano de “¡Guapa, te lo regalo!”.
El so dominant en el mercat era el de les venedores i venedors , compassat per la remor de les veus dels compradors i el rum rum del entrexocar de cossos i dels peus que s'arrossegaven sobre el castigat paviment de ciment . I l'olor? L'olor era un còctel de pols, suors i vapors dels extractors de les casetes de menjar. No era una olor desagradable. No feia olor de fregits ni a res que obligués a evitar segons quines zones. Era, simplement, 'l'olor' dels Encants.
Es mantindran les subhastes
Què quedarà de tot això en el modern recinte? ¿Mantindrà els seus cent mil visitants setmanals? El que està clar és que alguns s'han quedat pel camí. Al voltant d'un deu per cent dels paradistes han renunciat a salvar el centenar de metres que els separen de les noves instal·lacions. Uns s'han jubilat, uns altres no han trobat lloc, perquè també s'ha reduït el nombre de parades: hi havia més de 500 i ara hi haurà 479 .
Els responsables del mercat volen, en tot cas, perpetuar les subhastes dels lots, un cas únic a Europa que es repeteix tots els dilluns, dimecres i divendres a partir de les 7.15 del matí. I amb aquest objectiu, els nous Encants compten amb una gran plaça que acollirà ben d'hora les veus dels paradistes a la recerca de les millors ofertes.
El trasllat dels Encants venia condicionat per la reforma urbanística de la plaça de les Glòries, aquest punt que Ildefons Cerdà va planificar com el centre de Barcelona i que ha quedat com una mena de terra de ningú, amb un anell viari condemnat a desaparèixer i un parc tancat al públic. Però aquesta reforma avança molt lentament, després que hagi estat descartat el pla consensuat amb els veïns per l'anterior equip de govern.
Ara les prioritats són unes altres. Projectes com la pèrgola que acollirà els nous Encants semblen impensables en aquests moments. Els vells Encants ja són història. El mercat més antic de Barcelona i un dels més longeus d'Europa (va ser creat el 1375) canvien d’època. Però ningú no ens impedirà uns instants de nostàlgia.