Xoc entre el govern municipal de Barcelona i les formes assembleàries d'entendre la ciutat. A l'alcalde Xavier Trias no li va fer cap gràcia que aquest dissabte prop d'un centenar de persones li esguerressin la inauguració de la soferta reforma de l’avinguda del Paral·lel, una de les més emblemàtiques del seu mandat. Dies després, i en declaracions a Catalunya Ràdio, Trias tornava a incidir en el mateix que havia incidit el seu equip de govern en la crisi de Can Vies: l'estigma.
Segons l'alcalde, el grup de persones que el van rebre amb xiulets i tambors a l’avinguda dels teatres no eren, en cap cas, veïns del barri, sinó “gent violenta, lligada a moviments estranys com els okupes” i gent, va rematar, “de Ciutat Morta”. A més, Trias va responsabilitzar els mitjans de comunicació per haver donat la notícia de la protesta sense constatar que els manifestants eren violents. “M’enfada veure que els mitjans diuen que em van escridassar veïns del Paral·lel, ja que no és veritat”. Segons el líder de CiU a Barcelona, ell mateix “estava reunit amb els veïns” i la gent que el van escridassar, assegura, no ho eren.
Les declaracions de Trias han tingut avui una resposta contundent de part de la plataforma Som Paral·lel, que va impulsar la mobilització. Una entitat d’entitats formada, sobretot, per persones que viuen al Poble-sec i Sant Antoni, dos dels tres barris que afecta el Pla Paral·lel. “Les seves declaracions demostren no només la seva incapacitat per reconèixer i entendre el teixit associatiu i veïnal dels barris, sinó que també manifesten una mala fe per desacreditar aquell veïnat que, quan convé, planta cara a l'Ajuntament per defensar els seus drets com a ciutadans”, versa la carta oberta dirigida a l’alcalde.
En realitat, és cert que Trias s'havia reunit amb els veïns. Abans que les protestes s'encenguessin, l’alcalde era a un bar de l'avinguda, refugiat per la pluja, amb representats de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec, una plataforma molt arrelada al barri que durant molts anys ha tingut un paper fonamental en la inclusió social de la zona. Una entitat que ha expressat tradicionalment les seves discrepàncies de forma moderada i que, en el cas del Paral·lel, té una posició generalment favorable.
Ara bé, la Coordinadora d’Entitats no és l’únic actor veïnal al Poble-sec, on des de fa anys, i sobretot des de l’esclat del 15-M, s’ha consolidat una confluència de moviments de diverses sensibilitats que s’han organitzat al voltant de l’Assemblea de Barri del Poble-sec i l’Ateneu La Base. Dos embrions des d’on es vertebra Som Paral·lel, amb 10 mesos de vida, que, a més a més, aglutina sensibilitats del moviment veïnal tradicional de la zona. És el cas de l’entitat cultural Talia-Olympia, que condueix l’historiador del Paral·lel, Toni Oller; l'AVV Sant Antoni o l'AVV de la Satalia; liderada per la veterana activista Ana Menéndez, molt respectada per l’Ajuntament i poc sospitosa de violenta.
La plataforma, que la setmana passada també va ser notícia per aturar un desnonament, explica en l'escrit que l'acte reivindicatiu, que va seguir Catalunya Plural, va ser en tot moment pacífic i li retreuen a l'alcalde que hauria de tenir més cura a l’hora de penjar l’etiqueta de “violents” als segons quins col·lectius: “Una plataforma que vostè hauria de conèixer ja que forma part del Grup Impulsor del procés participatiu del Pla d'Usos del Poble-sec i que va participar en l'Espai de Treball Compartit del Paral·lel”. Un procés que la plataforma va abandonar per “l’opacitat dels processos”.
Tal i com expliquen els veïns que es van mobilitzar, el manifest constituent d'aquesta plataforma ha estat signat per més de 50 entitats, entre elles la FAVB, els Amics de la Bici, els Castellers del Poble-sec o, fins i tot, Raons Públiques, l’entitat contractada pel mateix consistori –a la que ha premiat pels seus projectes comunitaris— per dinamitzar l'Espai Compartit del Paral·lel; i per més de 2.000 veïns.
“Som veïns, veïnes i entitats fartes de veure com els barris es venen al model de ciutat que els lobbies turístics imposen”, diuen en una carta en què parlen d’una ciutat on el veïnat “es veu expulsat per l’encariment dels preus, per les molèsties de soroll generat per la massificació de bars i terrasses o pel creixement sense mesura de nous hotels i apartaments turístics”. Aquests són, assegura la missiva, els qui van xiular a l’alcalde dissabte.