“Prendre totes les mesures necessàries per a garantir la gestió pública d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL)”. Aquest és un dels punts del Compromís per l'Aigua a Catalunya, el manifest que Aigua és Vida ha presentat aquest dimarts i que s'han compromès a intentar aplicar durant la pròxima legislatura representants de quatre forces polítiques (PSC, Catalunya Sí que Es Pot, CUP-Crida Constituent i ERC). L'ha signat ERC, però no la candidatura on va integrada, Junts pel Sí.
“Estic aquí com a Esquerra Republicana”, ha afirmat el secretari nacional de política territorial d'ERC, Ricard Martínez, que ha detallat que la candidatura Junts pel Sí, on també participa CDC (el partit que ocupava el Govern que va privatitzar ATLL), no ha tingut temps de planificar els mecanismes per respondre a una demanda per signar un document d'una plataforma de la societat civil, com per exemple Aigua és Vida. “No s'han establert les estructures paral·leles dels dos partits [CDC i ERC] que es posen d'acord en unes polítiques, i que a partir d'aquí se signa un document”, ha explicat Martínez, que ha afegit que Junts pel Sí no pot assumir el document presentat aquest dimarts “perquè com a Junts pel Sí no s'ha debatut el document”.
D'altra banda, tot i firmar com a ERC el Compromís per l'Aigua, Martínez també ha reconegut que el programa de Junts pel Sí no especifica si el model de gestió de l'aigua ha de ser públic o privat, però ha matisat que incorpora un pacte nacional per l'aigua, una espai per abordar, segons Martínez, una política “diferent” en matèria d'aigua, “ja sigui pel canvi climàtic o pel canvi de marc jurídic respecte la independència”.
CiU arrossega la fracassada privatització d'ATLL, la major de la història de la Generalitat, des de fa gairebé tres anys. Privatitzada a finals del 2012, el consorci guanyador d'ATLL, format per Acciona, el banc d'inversió BTG Pactual i les famílies Rodés i Godia-Torreblanca, va abonar aquell any a la Generalitat prop de 300 milions, que van permetre alleujar les finances públiques i reduir en mig punt el dèficit d'aquell any. El volum total de l'operació va ascendir a 1.000 milions. Agbar, l'altre grup que optava a quedar-se ATLL, va decidir recórrer l'adjudicació.
Adjudicació nul·la
L'últim revés judicial per la Generalitat es va produir a finals de juny, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul el concurs amb el que es va privatitzar ATLL. El Govern té recorreguda la sentència al Tribunal Suprem. Al llarg de la legislatura, ERC ha salvat de la reprovació el conseller d'Economia i ideòleg de l'operació, Andreu-Mas Colell, cada cop que s'ha debatut a la cambra.
Des d'Aigua és Vida, Moisès Subirana ha reclamat que a la Generalitat “deixi de fer el ridícul” i assumeixi la gestió d'ATLL, i ha recordat que l'organització aposta per una Agència Catalana de l'Aigua (ACA) amb una “forta” capacitat de regulació, “una línia que no s'ha assumit els últims anys”, ha afegit.
Els representants de la resta partits que han firmat el manifest han posat èmfasi la importància de que l'aigua torni a mans públiques. El cap de llista de Catalunya Sí Que Es Pot, Lluís Rabell, ha defensat que la Generalitat hauria de “vetllar i promoure” la gestió pública de l'aigua. “ATLL és una veritable estructura d'Estat”, ha reblat Rabell. Per part de la CUP, Lluc Peláez ha assegurat que una gestió sostenible de l'aigua “no és possible mentre continuïn els processos de privatització”, i ha recordat que a Europa la gestió privada de l'aigua no arriba al 30%, mentre que a Catalunya frega el 70%. “Si tothom considerés que l'aigua és un dret de veritat, hauríem de coincidir que els poders públics són els que han de satisfer aquest dret”, ha raonat Xavier Sabaté, el representant del PSC en l'acte de signatura del document.
Gestió transparent i no mercantilista
A banda de tornar ATLL a mans públiques, el Compromís per l'Aigua a Catalunya inclou cinc punts per tal d'assolir una gestió de l'aigua “pública, no mercantilista, democràtica, transparent i participativa”, a més de compromesa amb el medi ambient. Els partits signants del manifest s'han compromès a actualitzar la legislació catalana perquè reconegui el dret humà a l'aigua i el sanejament i a garantir un subministrament bàsic gratuït a totes les famílies en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, el document també inclou el compromís per desenvolupar les polítiques derivades de l'aprobació de la ILP d'habitatge i pobresa energètica aprovada pel Parlament el juliol passat.
Els partits signants també s'han compromès a paralitzar i suspendre la cessió de depuradores de l'Agència Catalana de l'Aigua que donen servei a Barcelona i els municipis del voltant a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A més, també tiraran endavant un pacte nacional de l'aigua que sigui un espai de trobada entre societat i administracions per tirar endavant les polítiques de gestió del cicle integral de l'aigua i les conques fluvials de l'aigua de Catalunya.