La Generalitat ha admès avui per primera vegada que la privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) pot suposar un cost per a les finances públiques. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha xifrat en 326 milions d'euros el cost d'anul·lar el concurs que va permetre la major privatització de la història de Catalunya, tal com va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta xifra inclou els 298.650.000 que va abonar a la Generalitat el consorci guanyador de l'adjudicació, liderat per Acciona i el banc d'inversió BTG Pactual, al desembre de 2012, “4 o 5 milions” en obres ja realitzades pel consorci i “els interessos legals meritats”, segons ha dit Mas-Colell en la comissió d'economia del Parlament. No obstant això, Mas-Colell no ha inclòs la indemnització per lucre cessant que pugui reclamar el consorci, del qual també formen part les famílies les famílies Rodés i Godia-Torreblanca, ja que la concessió atorgada per gestionar ATLL s'allargava 50 anys. Tota l'oposició, inclosa ERC, ha tornat a criticar la privatització. El PSC i ICV-EUiA, a més, han considerat que la indemnització pot ser molt més gran i demanaran un informe sobre la qüestió a la Sindicatura de Comptes.
El conseller ha afirmat que en cas que els tribunals obliguessin a la Generalitat a indemnitzar a Acciona, l'executiu català obriria un nou procés d'al·legacions judicials. A més, ha explicat que, en aquest cas, el Govern argumentarà que no ha de tornar tots els ingressos rebuts en concepte de cànon o interessos, ja que Acciona ha generat guanys mentre ha gestionat ATLL. I ha assegurat que el cost de rescindir el contracte al consorci guanyador “unilateralment” seria molt més gran.
Durant la seva primera intervenció, Mas-Colell s'ha limitat a llegir el recurs que la Generalitat ha presentat davant el Tribunal Suprem després de l'anul·lació de l'adjudicació d'ATLL per part del TSJC. El conseller no ha estalviat crítiques cap al tribunal, al qual ha acusat de “extralimitar-se” en les seves funcions a l'anul·lar tot el procés d'adjudicació d'ATLL, l'empresa pública que ven l'aigua als subministradors i de la qual depenen gairebé cinc milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Al contrari de la sentència del TSJC, Mas-Colell ha opinat que l'adjudicació, per la qual competien Acciona i Agbar, no va vulnerar els principis de publicitat, concurrència i igualtat. També ha acusat al TSJC de “no permetre a la Generalitat executar adequadament el seu dret de defensa”. Així mateix, ha confiat que el Suprem donarà la raó a la Generalitat i que “tot acabarà bé” per a les finances catalanes.
L'oposició, com cada vegada que la privatització d'ATLL es debat al Parlament, ha aprofitat per carregar contra Mas-Colell. Marc Sanglas (ERC) i Jordi Terrades (PSC) han coincidit a assenyalar que l'adjudicació va ser una “nyap”. El popular Santi Rodríguez ha optat per definir-la com un “bunyol”. Tota l'oposició ha recriminat al conseller que el fracàs d'ATLL no hagi derivat en conseqüències polítiques. Mas-Colell ha respost assegurant que es tracta d'una qüestió “100% jurídica”.
Com és constant durant aquests dos anys de 'guerra de l'aigua' entre Acciona i Agbar, Mas-Colell ha defensat la tasca de la Generalitat i ha evitat l'autocrítica: “No considerem que fer una concessió sigui pecat”, ha sintetitzat. I fins i tot ha defensat que els litigis judicials són habituals en les grans privatitzacions.
El més crític amb el Govern ha estat Salvador Milà, d'ICV-EUiA, que ha pronosticat que la indemnització serà molt més gran a causa d'una clàusula inclosa en el contracte que la Generalitat va signar amb Acciona, cosa que Mas-Colell ha negat. “El poble de Catalunya haurà d'acabar pagant milions i milions d'euros”, ha sentenciat Milà. El grup d'ICV-EUiA i el PSC demanaran en el proper ple (l'últim de la legislatura) que la Sindicatura de Comptes elabori un informe sobre la qüestió.
El conseller de territori, Santi Vila, havia d'acompanyar a Mas-Colell en les explicacions davant la cambra catalana, però no ha acudit al Parlament per motius d'agenda.
BCN World: “O hi ha una inversió molt important o no hi haurà projecte”
A la primera part de la comissió, la diputada d'ICV-EUiA Hortènsia Grau ha llançat una bateria de preguntes a Mas-Colell sobre el macroprojecte de turisme i casinos BCN World. El conseller ha respost que la Generalitat vol seguir endavant amb el projecte, i ha sentenciat: “O hi ha una inversió molt important o no hi haurà res”.Les previsions de la Generalitat passen per aprovar el Pla Director Urbanístic (PDU) del projecte aquest mes de juliol, i després concedir de forma definitiva les llicències de joc als operadors interessats en el projecte. Grau ha mostrat la seva por que el projecte acabi resultant en el trasllat del casino de Tarragona als terrenys de BCN World per beneficiar-se de la rebaixa fiscal als casinos aprovada pel Parlament. “Al final tindrem un hotelet, un casino i quatre botigues, i hi haurà una operació d'especulació urbanística sobre uns terrenys que La Caixa tenia i que difícilment podia col·locar”, ha dit Grau. El conseller ha replicat de manera contundent: “O hi haurà una inversió molt considerable o no hi haurà projecte. Això no consistirà en canviar un casino per posar-lo en un altre lloc”.