El PSC ha obtingut la seva primera derrota a les eleccions municipals de 2015 amb un mes d'antelació. La crisi que el partit pateix tant de forma interna com en imatge pública els ha fet reduir la seva presència municipal, del 75% de localitats catalanes el 2011 al 56% en les presents municipals. Els socialistes han pogut presentar 528 candidatures, 183 menys que en les passades, cosa que dóna compte del mal moment que es viu a la formació, que s'ha vist minvada per la sortida de diverses corrents crítics de signe sobiranista.
Si bé la reducció de candidatures ha tingut lloc sobretot en municipis de mida més reduïda i que aporten un percentatge població menor, han caigut algunes capçaleres de comarca simbòliques com les Borges Blanques, on el PSC va tenir la clau del govern el 2011. ERC, per la seva banda, s'ha fet fort en la debilitat dels socialistes, passant per davant ells per primera vegada, amb 715 candidatures presentades a Catalunya i 64 al País Valencià i Balears.
ERC s'ha nodrit dels corrents crítics socialistes, MES, Avancem i Socialisme, Catalunya i Llibertat, que li han permès arribar a un nombre rècord de candidatures presentades. Els republicans van a aquestes eleccions en aliança amb MES a ciutats com Barcelona, Terrassa, Girona o Tarragona, mentre que ho fan al costat de Socialisme, Catalunya i Llibertat, l'associació liderada per Toni Comín, en les grans ciutats de l'Àrea Metropolitana, com L'Hospitalet, Sabadell o Sant Boi.
Aquest petit 'sorpasso' en llistes d'ERC al PSC no és tanmateix indicatiu de les previsions electors de cada partit. El PSC encara controla molts dels ajuntaments a la primera corona metropolitana de Barcelona i podria mantenir la majoria d'ells.
CiU, PP i ICV es mantenen, la CUP dobla i entra Podem
Cap altre partit ha tingut els problemes dels socialistes per confeccionar les seves llistes. CiU ha aconseguit mantenir la majoria de les 911 que va presentar el 2011, igual que el PP, que amb els seus 525 no ha superat per la mínima al PSC.
ICV ha tancat 227 llistes, 30 menys que en les últimes eleccions, moltes d'elles en coalició amb diversos partits i usant nous noms. Els ecosocialistes han fet una aposta decidida per les candidatures d'unitat, amb diferents resultats. Mentre que a Barcelona l'aposta municipalista d'Ada Colau li disputa l'ajuntament a l'alcalde Trias, en llocs com Badalona, l'Hospitalet o Sabadell els processos de convergència han estat accidentats i han acabat reduint les seves primeres aspiracions.
Podem s'estrenarà al panorama municipal català sense candidatures amb la seva marca. La formació d'Iglesias va apostar per les candidatures “d'unitat popular”, de manera que els grups locals han dut a terme processos de convergència amb aritmètiques variables. Les diferents negociacions i processos de confluència han desembocat en què Podem acabi recolzant llistes a ciutats com Barcelona, Terrassa, Badalona, Cornellà o Molins de Rei. En canvi, no tindrà presència a localitats com Sabadell, L'Hospitalet o Lleida. El desembarcament de la formació ha estat desigual en el territori.
La CUP per la seva banda continua en ple creixement i vol aprofitar les municipals, l'àmbit que més coneix, per fer-se fort. Per a això doblarà la seva presència als municipis catalans, per a les que presenta 163 candidatures, 91 més que el 2011. La CUP ha aconseguit ser present a la majoria de grans poblacions de l'Àrea Metropolitana i en 31 de les 42 capitals de comarca.