Nova sorpresa en el judici del cas Palau. L'exdirector general del Palau de la Música, Joan Llinares, ha explicat aquest dimarts que va rebre una trucada de Felip Puig quan l'auditori negociava amb la fundació de Convergència, la Trias Fargas, la devolució dels 630.655 euros que el Palau havia donat a la fundació convergent sense l'autorització de la seva junta directiva.
El relat de Llinares sobre l'anomenada “una mica curiosa” de Puig ha tingut tints cinematogràfics, com tot el cas Palau. Ha explicat que va sentir que sonava “un telèfon en un calaix” del seu despatx, que abans que esclatés l'escàndol havia ocupat Jordi Montull, la mà dreta de Fèlix Millet. Quan va despenjar el telèfon, que no era ni el seu fix ni el mòbil, Llinares es va trobar que era l'exconseller Felip Puig qui trucava. “Em va preguntar si 'lo' dels convenis estava clar i si hi havia més coses”, ha indicat Llinares que li va dir l'exconseller. El telèfon era una línia directa amb el despatx de Montull, doncs la trucada no pasava per la centraleta del Palau.
Llinares va dirigir al Palau entre juliol de 2009 i desembre de 2010, després de l'entrada i escorcoll dels Mossos a l'auditori i la destitució de Fèlix Millet. Va ser l'encarregat de dur a terme una auditoria sobre l'estat de la institució cultural després del saqueig perpetrat per Millet i Montull. Actualment Llinares és el gerent de recursos i responsable de transparència de l'Ajuntament de Barcelona.
L'exdirector del Palau, en la seva declaració com a testimoni, també ha contradit la versió que van donar els responsables de Convergència sobre la devolució dels diners dels convenis entre el Palau i la Trias Fargas. Llinares ha explicat que va encarregar als advocats del Palau acordar amb la fundació com i quan es tornarien els fons, mentre que la Trias Fargas sempre ha sostingut que va retornar els més de 600.000 euros voluntàriament.
El fiscal Emilio Sánchez Ulled creu que els més de 600.000 que el Palau va donar a la fundació convergent –i que el 2010 l'entitat va retornar al Palau– van ser una de les vies per dissimular les comissions que Ferrovial hauria pagat al partit a canvi d'obra pública. Els altres dos camins serien els lliuraments de diners en efectiu a l'extresorer Daniel Osàcar i la confecció de factures falses per part del Palau a serveis que empreses van prestar en realitat a CDC.
En el moment en què Llinares va rebre la seva trucada, Puig era el número dos de CDC i diputat al Parlament. L'exconseller no ha declarat en cap fase de la causa, i Convergència, que seu a la banqueta com a responsable civil a títol lucratiu, va renunciar a que fos testimoni en el judici.
Els documents del Palau
Llinares ha explicat com va trobar en els ordinadors del Palau els documents que, segons el fiscal, proven el finançament il·legal de Convergència. En concret, el quadre en què apareix la columna “pagaments a Daniel”, identificat per Millet i els Montull com Daniel Osàcar, extresorer de CDC per a qui el fiscal demana 7 anys i mig de presó. Llinares ha indicat que els càlculs de la seva auditoria van revelar que les xifres que apareixen com factures a la columna “pagaments a Daniel” coincideixen amb les quantitats de les factures falses que, segons el fiscal, empreses van girar al Palau per serveis prestats a CDC.
“Que aparegués 'Ferrovial' en una columna i 'pagaments a Daniel' a l'altra –ha explicat Llinares– va generar la sensació d'una interrelació entre uns ingressos del Palau i uns pagaments que s'havien anat produint de forma directament relacionada amb els ingressos” .
Així mateix, Llinares ha explicat que va lamentar que el president interí de l'Orfeó, Josep Maria Busquets, rebutgés recolzar la tesi de la Fiscalia que el Palau va ser la tapadora del finançament il·legal de CDC. “El Palau va passar de ser víctima a ser encobridor”, ha valorat Llinares. El Consorci debatrà tornarà a acusar CDC a instàncies de l'Ajuntament de Barcelona.
La marxa enrere de Montull
D'altra banda, Llinares ha donat compte de com va viure en primera persona els intents de Millet i Montull per deixar sense efecte un dels seus últims tripijocs. Així, ha explicat que el 30 de juliol, en el seu primer dia com a director general, es va trobar a Jordi Montull al seu despatx. Montull volia que la presidenta de l'Orfeó, Mariona Carulla, l'acompanyés a una notaria per desfer una operació immobiliària per la qual l'Orfeó –el pressupost anual del qual no arribava al milió d'euros– va comprar a una societat participada per Millet i Montull un local al costat del Palau per tres milions d'euros. Finalment l'operació es va desfer.
També ha relatat les “reticències” que va trobar per part les exdirectivas del Palau, Gemma Montull i Rosa Garicano –ambdues acusades en la causa–, per a col·laborar amb la nova direcció del Palau. Per exemple, en el cas de Montull, Llinares ha dit que va trigar “moltíssim” en comunicar als bancs el bloqueig dels comptes del Palau. “Afortunadament Palau tancava a l'agost i tots es van anar de vacances”, ha afegit.
Millet, d'adulat a empestat
A la sessió d'aquest dimarts també ha declarat com a testimoni el secretari i assessor fiscal del Palau (i personal de Millet) fins el 2005, Joan Segura. “Ni per un moment vaig sospitar que faltaven diners”, ha afirmat Segura, que també ha carregat (sense dir noms) contra els polítics que van passar d'adular Millet a considerar-lo un empestat després de l'esclat del cas el 2009.
“La gent es barallava per estar amb Millet: presidents, alcaldes, ministres, tots volien sortir a la foto. Després Millet va passar a ser un desnostat i deien que no el coneixien”, ha asseverat. Així mateix, ha indicat que els directius de Ferrovial rebien “molts compliments” quan acudien al Palau de la Música.
Per la seva banda, l'exdirector musical del cor de l'Orfeó Català i del cor de cambra del Palau, Josep Vila, ha reconegut ser l'autor d'una carta de 2003 en la qual instava a Fèlix Millet a regularitzar els pagaments d'hotels i dietes dels cantants del cor que es feien en negre.
Al final de la sessió d'aquest dimarts, el tribunal no ha permès a Millet i Montull absentar-se de la resta de sessions del judici oral, tal com havien demanat els dos acusats al·legant motius de salut i d'edat avançada. El pronunciament de les parts sobre la petició dels dos saquejadors del Palau ha posat de manifest l'enuig de la defensa de Convergència i d'Osàcar per les confessions de Millet i Montull. “Les seves confessions són com els principis de Groucho Marx, si no agraden aquests en tinc d'altres”, ha dit l'advocat de CDC, Xavier Melero, per oposar-se a la dispensa.