“Si al carrer es pot parlar de la independència, per què no al Parlament?”. Aquesta és la pregunta que ha realitzat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en la seva declaració com a investigada davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que serveix per resumir la seva línia de defensa: que en tot moment va actuar políticament, sense desobeir jurídicament al Constitucional.
Forcadell, investigada pel TSJC per un presumpte delicte de desobediència per permetre votar el full de ruta independentista el mes de juliol passat, ha arribat a declarar acompanyada per desenes de càrrecs electes i amb el suport de centenars de ciutadans. Un cop al Palau de Justícia, ha pujat a la sala al costat del seu marit i al seu advocat. La presidenta del Parlament només ha contestat les preguntes de la seva defensa. No ha respost a la jutgessa instructora Maria Eugènia Alegret ni als fiscal Franciso Bañeres i José María Romero de Tejada. La declaració ha durat poc més de mitja hora.
L'origen i objecte de la causa és determinar si Forcadell va desobeir al Constitucional quan no va impedir que el ple del 27 de juliol passat inclogués en el seu ordre del dia i votés les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que obrien la porta a una via unilateral a la independència.
L'escrit dels lletrats del Parlament advertint de les conseqüències de no complir amb el Constitucional s'ha convertit en el principal obstacle de la defensa de Forcadell. Els juristes, els primers a declarar com a testimonis en la causa, van recordar mitjançant un informe que l'obligació dels parlamentaris de complir amb les sentències del TC sí que afectava noves resolucions del Parlament reiteratives de la resolució independentista del 9 novembre 2015 declarada inconstitucional. “Especialment –van remarcar els lletrats– aquelles que puguin insistir en concretar el projecte de crear un Estat al marge de la reforma constitucional”.
Fonts judicials han explicat que Forcadell ha intentat contrarestar l'informe dels lletrats amb les al·legacions que el Parlament va presentar , del febrer i el setembre del 2016 respectivament, que avalarien l'actuació per la qual està investigada. En aquest sentit, les mateixes fonts apunten que l'advertència del Constitucional es refereix a reproduir parts de la declaració independentista del 9 de novembre, i que les conclusions sobre el procés constituent no ho fan. D'aquí la pregunta que la presidenta ha traslladat a la jutgessa i el fiscal: “Si al carrer es pot parlar de la independència, per què no al Parlament?”.
Així mateix, les mateixes fonts han explicat que Forcadell ha al·legat que el Constitucional no va anul·lar la comissió del procés constituent. També ha reconegut que les conclusions no tenen cap valor jurídic, és a dir, que només expressen una voluntat política de la Cambra.
Forcadell demana protegir la seva inviolabilitat
En un altre tram de la declaració de Forcadell, la presidenta del Parlament ha demanat a la jutgessa i als fiscals que, com a Poder Judicial, protegeixin la seva inviolabilitat com a parlamentària. Ho ha contrastat, segons fonts judicials, amb el fet citar-com investigada aquest divendres per permetre un debat d'idees al Parlament a votar-se les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. La llibertat d'expressió i la inviolabilitat dels diputats han estat els puntals de la declaració de Forcadell.
En aquest sentit, ha recordat als togats que com a presidenta del Parlament té l'obligació de protegir la inviolabilitat dels diputats, i ha enllaçat aquesta responsabilitat amb el fet de permetre que es votessin les conclusions del procés constituent -el fet pel qual està investigada. El 27 de juliol no va ser la Mesa del Parlament la que va incloure en l'ordre del dia la votació, sinó que ho van sol·licitar un cop va començar el ple els portaveus de Junts pel Sí i la CUP, tal i com permet el reglament.
En canvi, la Fiscalia considera que a l'atendre aquesta petició Forcadell va desobeir el Constitucional. Forcadell ha rebutjat que la seva actuació al ple suposés un conflicte de legalitat i ho ha considerat un “acte polític”. Així mateix, ha considerat que el poder executiu –en referència a la Fiscalia– no pot usar al judicial –el TSJC– per “solucionar un problema legislatiu”.