El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquest dimarts uns pressupostos de la Generalitat per al 2014 que, després de quatre anys de retallades, no comporten més rebaixes de la despesa social. Ara bé, per fer front a la reducció del dèficit fins a l'1% del PIB, el Govern recorrerà sobretot a les les privatitzacions i a la venda d'actius, a més de pujar algunes taxes.
Mas-Colell, que aquest any va prorrogar els pressupostos del 2012, ha donat a conèixer les línies generals dels comptes de 2014, que són els primers pressupostos de la segona legislatura d'Artur Mas i que entraran en vigor l'1 de gener. Aquestes seran, segons ha dit, els comptes que han de conduir a l'“estabilitat política”.
Tal com estava previst, els pressupostos de la Generalitat, que compten amb el vistiplau d'ERC, s'ajusten a l'1% del PIB marcat pel Govern, el que suposa 1.979 milions d'euros de dèficit. Entre d'altres conceptes, el govern català preveu ingressar 864 milions per venda d'actius reals, entre ells edificis, i uns altres 1.454 milions per privatitzacions i altres ingressos patrimonials. No obstant això, el conseller no ha aclarit encara quins seran els actius i serveis afectats.
Pel que fa a les taxes aprovades entre 2013 i 2014, entre les quals hi ha la reforma de l'impost de successions, el Govern preveu recaptar en total 909 milions d'euros.
Increment d'algunes partides socials
Mas-Colell ha destacat l '“esforç” per mantenir la despesa social, després de quatre anys de retallades i una reducció del 22% de la despesa pública, i ha afegit que hi haurà un increment de partides per a la renda mínima d'inserció (RMI) - uns 90 milions, segons el conseller-, ajudes per combatre els desnonaments i per a les beques menjador. Aquestes seran les úniques partides que augmenten perquè “la cohesió social està en risc”, segons el conseller.
Emular Madrid suposaria 1.500 milions menys
Andreu Mas-Colell ha advertit que imitar a Catalunya el paquet de baixada d'impostos plantejat a la Comunitat de Madrid, en tots els seus conceptes, suposaria una minva de 1.500 milions d'euros en ingressos. El conseller ha admès que el Govern català voldria una menor pressió fiscal, però ha argumentat que la conseqüència de continuar aquest camí seria una reducció “important” dels serveis públics, fet que no comparteix.
Mas-Colell ha constatat que a la Comunitat de Madrid es paguen menys de mil milions d'interessos, mentre que a Catalunya es paguen més de 2.000 milions: “El Govern es va trobar amb un interès de deute molt considerable, i aquests mil milions expliquen dos terços o més de la diferència entre Madrid i Catalunya”. Així, ha afegit que si Catalunya només pagués mil milions d'interessos podria tornar “els altres mil en forma de rebaixa d'impostos”.