En plena cursa per dotar-se d'una Hisenda pròpia, la Generalitat manté externalitzada una part de la gestió dels impostos catalans als Registradors de la Propietat, que depenen del ministeri de Justícia. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) va abonar 19,4 milions d'euros en 2014 als Registradors de la Propietat per gestionar els impostos de successions i donacions i l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Encara no es coneix la xifra concreta que percebran els registradors pel 2015, però fonts de l'ATC apunten que rondarà els 22 milions causa de l'increment de la recaptació de dos impostos (que ascendirà a uns 1.900 milions).
L'últim conveni de col·laboració entre l'ATC i el Deganat Autonòmic de Registradors de la Propietat es va signar el 2012, i es va prorrogar l'octubre de l'any passat fins el 2017. Al document es regulen els honoraris que perceben els registradors a canvi de gestionar els impostos catalans.
Cada oficina a mans dels registradors pot quedar-se amb un percentatge de les quantitats ingressades pels contribuents de manera voluntària en concepte d'autoliquidacions dels impostos de successions i actes jurídics documentats. La comissió és del 1,9% fins als primers 6,89 milions gestionats; un 1,5% si administren entre 6,89 i 13,8 milions; i un 1% per cada oficina en què s'excedeixi de 13,8 milions.
A més, els registradors perceben el 20,66% del total ingressat per cadascuna de les liquidacions complementàries i sancions fermes emeses per l'oficina liquidadora. Fonts de l'ATC assenyalen la contradicció que suposa mantenir aquest model “repressiu” amb el nou model “col·laboratiu” d'Hisenda catalana que es va presentar al juliol.
L'ATC té quatre seus a les quatre capitals de província que donen servei als ciutadans de cadascuna de les capitals (en el cas de Barcelona, a més, s'atén a la població de municipis del Barcelonès). Amb l'acord amb el Deganat, l'ATC utilitza les oficines dels Registradors per desplegar la seva xarxa territorial. En concret, són 53 oficines repartides per tot el territori català. Segons el conveni, les oficines dels Registradors “s'identificaran amb els rètols o distintius que disposi l'ATC”.
D'aquesta manera, funcionaris de l'Estat gestionen, comproven, giren liquidacions, proposen sancions i cobren aquests impostos de la Generalitat amb les mateixes atribucions que personal de l'administració catalana. A més de les funcions pròpies dels registradors, acumulen la pròpia d'una Hisenda: gestionar els impostos i perseguir qui no paga.
Últim conveni el 2012
Es dóna la circumstància que el 2012, any en què es va signar l'últim conveni de col·laboració amb funcionaris de l'Estat com són els Registradors, la Generalitat i les quatre diputacions conformaven l'“embrió” de la Hisenda catalana, en paraules del llavors president, Artur Mas. L'objectiu era integrar la gestió dels tributs de les diputacions i els impostos propis del la Generalitat, així com els cedits per l'Estat.
Fonts de l'ATC expliquen les funcions tributàries dels Registradors es justificaven antigament perquè s'havien de liquidar els impostos que recauen sobre els immobles abans de inscriure-us al Registre de la Propietat. Per això eren els propis Registradors els que s'encarregaven de gestionar els tributs. A més, un cop la Generalitat va recuperar competències tributàries, no tenia suficients treballadors per fer-ho, de manera que va mantenir el costum.
“Avui dia no és més que un anacronisme i un model caduc i ineficient”, remarquen les mateixes fonts, que recorden que el conveni signat entre les diputacions i la Generalitat per crear Tributs de Catalunya hauria de suplir les 53 oficines liquidadores a càrrec de els Registradors de la Propietat. A més, en aquestes oficines els Registradors contracten persones pel seu compte i risc, pel que no es tracta de personal de la Generalitat tot i que opera amb les dades i el sistema informàtic de l'administració tributària catalana.
Actualment l'ATC compta amb 324 funcionaris, encara que l'objectiu de la Generalitat és arribar als 600 efectius en els propers anys. Les previsions del Consell Assessor per a la Transició Nacional indiquen que la Hisenda catalana necessitaria entre 7.000 i 8.000 treballadors públics per complir amb els estàndards recomanats per la Comissió Europea.