Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Una desena d’alts càrrecs cobren més que el president de la Generalitat gràcies a un canvi legal de Mazón el 2023

En el centro, el presidente de la Generalitat, Carlos Mazón, en la toma de posesión de los nuevos miembros de su Ejecutivo.

Laura Martínez

0

Més d’una desena d’alts càrrecs de la Generalitat Valenciana tenen un salari que supera el del president del Consell gràcies als complements salarials. Almenys 16 membres de l’executiu autonòmic i del seu segon escaló s’han vist beneficiats pel complement de personal que s’ha introduït en l’última llei d’acompanyament per a beneficiar els alts càrrecs que són funcionaris. Sumat als triennis, una retribució a què sí que tenien dret els seus antecessors, són una desena els que cobren més que el president de la Generalitat: tots per damunt de 80.000 euros anuals.

Les retribucions dels alts càrrecs de la Generalitat Valenciana tenen diversos components: la retribució bàsica, els triennis –que retribueixen l’antiguitat del personal funcionari–, la indemnització per residència –si viuen fora de la ciutat on exerceixen la seua activitat– i, des d’enguany, gràcies al canvi de la llei, un “complement personal d’alt càrrec”, pensat perquè els funcionaris no perderen salari en adoptar responsabilitat política. Aquesta mesura es va introduir en la llei d’acompanyament pel PP, amb un límit del 15% respecte del salari del president del Consell, i establint que l’import “serà certificat per l’Administració d’origen amb detall de les retribucions que efectivament correspondrien al lloc de treball”. En l’últim decret de mobilitat de funcionaris per la DANA, el límit s’ha eliminat, per la qual cosa qualsevol alt càrrec que siga funcionari podrà homologar el seu salari al que tinguera.

Analitzades les taules retributives disponibles en el portal de transparència, es desprén que el complement beneficia els alts càrrecs de Sanitat, Presidència i Hisenda. En aquesta anàlisi no es tenen en compte els salaris de les incorporacions recents al Consell, perquè encara no s’han publicat els seus salaris: ni el vicepresident segon, Francisco José Gan Pampols, ni de cap membre del seu equip, com tampoc del conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama, ni de la titular de Justícia, Nuria Martínez, ni de la responsable d’Innovació, Marián Cano. L’executiu va haver d’anunciar les retribucions de Gan Pampols (84.000 euros), per l’escàndol especulatiu sobre el seu salari, confirmant que cobrarà quasi 4.000 euros més que Mazón, sense comptar la possible indemnització per residència. Tampoc figura encara en la web Gva Oberta. Abans de la seua incorporació a la política, Gan Pampols va declarar unes retribucions de 136.000 euros l’any passat, a causa en part de la seua activitat com a conferenciant o col·laborador en mitjans.

El salari de Carlos Mazón és de 91.398,24 euros gràcies a la pujada del 2% aprovada a l’estiu. Són 80.173,92 euros de salari base més 11.224,32 euros per indemnització de residència, atés que ha de desplaçar-se des d’Alacant. És l’alt càrrec que més cobra, si es té en compte el salari base i el cinqué alt càrrec que més cobra si es tenen en compte els complements i les indemnitzacions, només superat per l’elit de Sanitat, i Mazón ja frega les retribucions que percebia quan era president de la Diputació d’Alacant, on sumava més de 10.000 euros en concepte d’assistència a organismes públics al seu salari base de 84.900 euros anuals.

La modificació legislativa que permet el complement de personal va ser àmpliament criticada. Segons el portal de transparència, és “una compensació destinada a equiparar la retribució de qui ocupa un lloc d’alt càrrec en el Consell amb la retribució que percebia com a personal funcionari abans d’assumir el càrrec”. Només en aquest exercici, i a falta comptabilitzar els nous alts càrrecs que puguen percebre-la, implica prop de 180.000 euros anuals. De moment, i segons el que s’ha publicat en el portal de Transparència, els deu alts càrrecs beneficiats d’aquesta nova retribució són:

• Álvaro Cuadrado, sotssecretari de la conselleria de Sanitat. Amb un salari de 67.684,20 euros, suma 4.731,30 de triennis i 24.516 euros de complement personal. En total, són 96.931,50 euros anuals, l’alt càrrec que més cobra de tot el Consell. El sotssecretari va ser interventor de les Corts Valencianes durant l’etapa del Consell del Botànic, fins que va ser nomenat en Sanitat per l’executiu del PP. Treballava 20 anys en el parlament autonòmic, llevat d’un breu parèntesi en la Conselleria de Benestar Social.

• Bernardo Valdivieso, secretari autonòmic de Planificació, Informació i Transformació Digital. Percep un salari una mica superior al del conseller, amb 68.281,92 de sou, 8.786,70 pels triennis i 16.875,12 per complement de personal. En total, percep 93.943,74 euros anuals. El secretari autonòmic, amb un currículum extens, ha sigut director de la Plataforma Big Data, IA i Bioestadística i investigador principal de la Unitat Mixta d’Investigació en TIC aplicades a la reenginyeria de processos sanitaris en l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe.

• Marciano Gómez, conseller de Sanitat. Percep 68.297,40 euros de salari –com la resta dels consellers–, 8.110,80 euros per triennis i 16.859,88 euros per complement de personal. En total, són 93.268,08 euros anuals. Metge de formació, també dedicat a l’activitat docent, era director de l’àrea de Gestió Clínica Mèdica en l’Hospital La Fe.

• Juan Manuel Beltrán Garrido, director general de Salut Pública. Percep, com la resta dels directors generals, 65.679,62 euros de salari base, a què s’afigen 4.731,30 euros de triennis i 15.501,48 euros per complement de personal. En total, són 85.912,40 euros a l’any en retribucions. Especialista en salut pública i medicina preventiva, abans de la seua entrada al Consell era cap del Servei de Medicina Preventiva i Salut Pública en l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, segons el seu currículum.

• María Luisa Mediavilla, sotssecretària de la Vicepresidència Primera i Conselleria d’Igualtat. Percep el mateix salari base que Cuadrado –tots dos sotssecretaris–, amb 9.372,12 euros de triennis i 13.901,16 euros del complement d’alt càrrec esmentat. En total, suma una retribució anual de 90.957,48 euros. Abans de la seua responsabilitat política, era jutgessa i va formar part del Consell Jurídic Consultiu.

• Cayetano García Ramírez, secretari autonòmic de Presidència. Al seu salari de secretari autonòmic suma 675,90 euros de triennis i 11.833,68 del complement. Són, en total, 80.791,50 euros, a penes 300 més que el salari base del president. Fins a la seua incorporació al gabinet de Mazón, exercia com a secretari del cos de funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, segons el seu currículum.

• Joaquín Vañó, sotssecretari de Presidència, percep 67.684,20 euros de salari, 6.759,00 per triennis i 7.534,92 euros per complement de personal i 9.475,80 per complement de residència. En total, són 91.456,92 euros anuals. La suma de drets i complements el situa entre els més ben pagats del Consell, també per damunt del president. Fins a juliol del 2023 ocupava el lloc de subdirector general de Relacions Laborals, dependent de la Direcció General de Treball, en la Generalitat.

També perceben aquest complement d’alts càrrecs cinc directors generals del Consell: el director general de la Intervenció, la directora general de l’Agència Tributària Valenciana, el director general de Finançament, la directora gerent de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, la directora general de l’Advocacia General i la directora general de Pressupostos, tots entre 4.000 i 9.000 euros extra, fregant el salari del president, si s’inclouen els triennis. També la interventora general de la Generalitat, l’advocat de la Generalitat i el secretari autonòmic d’Economia, amb 6.900 i 4.311 euros de complement, respectivament.

En el cas de l’Advocacia de la Generalitat, i altres càrrecs que requereixen la condició de funcionaris per a ser nomenats, la llei de mesures fiscals del 2019, aprovada pel Pacte del Botànic, estableix: “En cap cas, les retribucions, exclosos els triennis, dels alts càrrecs que, com a requisit per al seu nomenament, hagen de reunir la condició de funcionari públic conforme a la seua normativa específica, podran ser inferiors a les que corresponguen a un lloc de subdirector/a general o assimilat amb grau de carrera professional quatre reconegut, i es generarà si escau un complement personal per la diferència retributiva corresponent”.

Etiquetas
stats