La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va enviar a judici l'expresident Artur Mas i a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega permet entendre alguns detalls sobre com es va organitzar la votació del 9–N, més enllà de la presumpta desobediència al Tribunal Constitucional –que els polítics sempre han negat. Per exemple, que els 7.000 ordinadors portàtils que la Generalitat va distribuir al febrer de 2015 entre els col·legis públics de Catalunya ja s'havien fet servir. En concret, els van estrenar els voluntaris que van participar en el procés participatiu del 9 de novembre 2014.
Segons el TSJC, el Govern va camuflar l'adquisició dels ordinadors per a la consulta com una compra “recurrent” del departament d'Ensenyament. Una portaveu de la conselleria ha negat que Ensenyament comprés ordinadors expressament per al 9-N i ha precisat que el departament va cedir, per al seu ús durant la votació, “uns ordinadors adquirits prèviament i que responien a unes necessitats detectades de centres educatius”. “Després de la jornada, tots els ordinadors es van enviar als centres educatius”, ha afegit. En total, la Generalitat va pagar a Telefónica 2,8 milions d'euros pels portàtils.
El TSJC no ho veu igual que la conselleria. “Pot totalment inferir–se que l'adquisició dels portàtils no va venir motivada per prèvies necessitats de l'ensenyament públic, que les té, sinó pel procés participatiu”, diu la interlocutòria que va enviar a judici l'expresident de la Generalitat, Artur Mas; l'exvicepresidenta, Joana Ortega; i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
La Generalitat va encarregar el 23 d'octubre de 2014 els ordinadors portàtils que es van utilitzar en les taules de votació i altres centres públics pel 9-N. El “subministrament urgent” de 7.000 ordinadors es va justificar per “necessitats prèvies i recurrents” del departament d'Ensenyament, segons el TSJC. La compra es va emmarcar dins el contracte de col·laboració que van signar el 2012 el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) i Telefónica.
La companyia va lliurar els 7.000 ordinadors entre el 31 d'octubre i el 4 de novembre. Part d'ells es van dipositar en magatzems territorials de la Generalitat i altres en magatzems de l'empresa Fujitsu. L'alt tribunal català destaca que els portàtils van quedar “a l'espera” que se'ls instel·lessin els programes informàtics que serien utilitzats en la votació.
Els 7.000 ordinadors de la comanda de la Generalitat coincideixen amb les 6.695 taules de votació del 9-N. A més, part de la resta de portàtils de la comanda es van instal·lar al CTTI. “Sembla, doncs, evident la correlació entre el nombre i tipus d'ordinadors i el nombre de taules i punts de votació”, conclou el TSJC.
A més, la Generalitat, després de desemborsar 2,79 milions d'euros pels portàtils, va gastar 14.387 euros més per buidar-los de contingut i transportar-los a les escoles. Els ordinadors es van repartir el febrer de 2015 entre centres diferents d'aquells on s'havien utilitzat el 9-N.
Amb tot, de la compra d'ordinadors i altres despeses que va realitzar la Generalitat no pot deduir-se que els tres polítics acusats malversessin fons públics. El motiu és que totes les compres es van fer abans de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional. Mas, Rigau i Ortega sí que aniran a judici per desobediència i prevaricació. S'exposen a penes de fins a deu i nou anys d'inhabilitació, respectivament.
La compra d'ordinadors va suposar el 59% de la despesa pública que va efectuar la Generalitat per al 9-N, que va ascendir a 4,71 milions d'euros. La segona partida més rellevant va ser la destinada a la campanya de publicitat: 806.403,52 abonats a Media Planning Group, participat per la família Rodés, mentre que la productora Imagina, vinculada al grup Mediapro, de Jaume Roures, va rebre 21.767 euros.