El Ministeri d'Hisenda ha retornat al Govern l'últim pla d'ajust pressupostari que l'executiu català ha presentat per considerar que algunes de les partides d'ingressos resulten irreals, ha avançat aquest diumenge l'agència Europa Press.
El pla d'ajust és document que les dotze comunitats autònomes adherides al FLA de 2016 (Andalusia, Castella la Manxa, Extremadura, Astúries, Catalunya, País Valencià, Balears, Múrcia, Aragó, Cantàbria, Madrid i la Rioja) han de presentar a Hisenda per rebre els fons.
Permet al ministeri obtenir informació estandarditzada sobre els compromisos d'objectius de dèficit i venciments de deute públic de les comunitats, però també de les “reformes estructurals que incideixen en la racionalització de la despesa pública autonòmica”. És a dir, són un instrument d'Hisenda perquè, a canvi dels fons del FLA, les comunitats li diguin quines partides pressupostàries tocaran.
El citat pla va ser remès per la Generalitat al departament que dirigeix Cristóbal Montoro abans de la visita que li va fer el vicepresident del Govern català i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras. I aquest mateix dia tots dos, tant Junqueras com Montoro van reconèixer en roda de premsa que havien constatat algunes diferències en relació amb l'esmentat pla d'estabilitat per a aquest exercici.
Finalment, el document va ser retornat a la Generalitat amb nombroses anotacions perquè duguin a terme les correccions oportunes en les xifres. Fonts del Govern van confirmar que les modificacions en les xifres s'estan duent a terme a mesura que avancen els contactes amb el Ministeri, però van precisar que no es tracta d'una devolució del document com a tal, sinó que aquest és dinàmic.
Aquestes fonts van explicar que el pla que han presentat ajusta els comptes catalanes al dèficit previst per al present exercici del 0,3% i no es tracta tant d'un document escrit, com de les taules amb les xifres de les diferents partides que, van insistir, es van modificant segons van parlant amb el Govern central, amb el qual la comunicació tècnica és permanent.
Les comunitats autònomes adherides a mecanismes de finançament creats per Hisenda han d'elaborar plans d'ajust amb mesures que assegurin el compliment dels objectius d'estabilitat, així com la devolució dels préstecs. Totes les autonomies negocien amb el ministeri els continguts, tant les previsions d'ingressos com les despeses i els ajustos necessaris.
Control de la despesa
Precisament el dèficit que van registrant any a any els comptes catalanes és una de les coses que preocupen al Ministeri d'Hisenda ja que acumula una part molt important del dèficit de totes les autonomies. De fet, ha tancat 2015 amb un dèficit del 2,7%, que gairebé quadruplica el previst per a aquest any que era del 0,7. I això, malgrat l'estricte control que el Ministeri d'Hisenda va anunciar que duria a terme dels comptes catalans.
Tot i això, fonts de l'Executiu han explicat que aquests ajustos en les xifres no tenen per què implicar més retallades, sinó que el que es pretén és major eficiència en la despesa. El mateix Montoro va exposar el dijous, en presentar el tancament de l'exercici 2015 i la desviació del dèficit públic, que les CCAA no tenen per què portar a terme noves retallades de despesa.
Segons el ministre, per aconseguir l'objectiu de dèficit de 2016 serà suficient amb que les autonomies no destinin els nous recursos a incrementar les despeses i es cenyeixin al que ja pressupostat per a aquest exercici. Aquest va ser l'objectiu de la carta que enviï el titular d'Hisenda a totes les CCAA instant-les que no aprovin cap disponibilitat més de despesa.
A més, Hisenda defensa que en 2016 les CCAA disposaran de més fons per l'increment de l'activitat, el creixement econòmic i la liquidació de 2014, que és positiva per a aquestes i suposarà un repartiment de 7.400 milions d'euros, dels quals 1.400 milions seran per a Catalunya. Catalunya ja n'ha 350 per pal·liar els seus problemes de liquiditat.