La Comissió Europea té posada la lupa sobre la Generalitat per la seva gestió de l'activitat d'Iberpotash, l'empresa israeliana que explota les mines de potassa de la comarca del Bages. L'executiu comunitari ha anunciat aquest dimarts que ha obert una investigació exhaustiva per esbrinar si Iberpotash es va beneficiar d'ajudes d'Estat que li van atorgar avantatge enfront dels seus competidors. Aquesta investigació se suma a l'oberta a Iberpotash per contaminació i que haurà de determinar si la Generalitat no ha fet tot el possible per frenar-la. Totes dues poden acabar en multes milionàries, encara que es trigarà temps a conèixer el veredicte comunitari.
Segons un comunicat de la Comissió, l'origen del cas és una denúncia presentada contra Iberpotash a la Unió Europea el 2012. Hi ha dues línies d'investigació: en primer lloc, les autoritats europees valoraran si els 7,9 milions d'euros que la Generalitat va gastar per recobrir una escombrera de residus provocats per l'activitat minera d'Iberpotash haurien d'haver anat a compte de l'empresa.
La Comissió valorarà si aquests costos haurien d'haver estat sufragats per Iberpotash, per ser el contaminador. Si es confirma que va ser la Generalitat i no Iberpotash qui va pagar el recobriment, assenyala la Comissió, s'incompliria el principi de qui contamina, paga, ja que seria una autoritat pública la que estaria cobrint les despeses de neteja en lloc de l'empresa. Precisament l'incompliment d'aquest principi és una de les principals reivindicacions del moviment ecologista del Bages.
D'altra banda, s'investiga si la fiança de dos milions d'euros imposada per la Generalitat a Iberpotash va ser massa baixa a la que exigeixen les normes mediambientals i, en particular, la Directiva sobre residus de les indústries extractives de la UE i les normes nacionals i autonòmiques.
La Comissió ha fixat en els dos casos esmentats les possibles ajudes d'Estat. No obstant això, ha descartat altres mesures de la investigació en no apreciar avantatge competitiu. Es tracta del suposat finançament d'un estudi, la taxa per l'ús del col·lector de salmorres i la millora de les instal·lacions de tractament d'aigua potable finançada per les autoritats. En aquest sentit, els ecologistes denuncien que els pressupostos públics assumeixen un sobrecost de 3 milions d'euros anuals per potabilitzar l'aigua salinitzada del Llobregat en comparació amb altres plantes catalanes.
La Comissió recorda que la normativa sobre ajudes estatals de la UE en matèria de protecció mediambiental permet als Estats membres, en determinades condicions, donar suport a projectes que incentivin realment a les empreses a canviar el seu comportament i millorar la seva petjada ecològica. No obstant això, no permet als Estats concedir ajuda simplement per cobrir costos que en qualsevol cas han de córrer per compte de les empreses per complir les lleis mediambientals.
Brussel·les adverteix, però, que l'obertura de la investigació no prejutja el resultat de la mateixa i recorda que les terceres parts interessades té ara l'oportunitat de presentar observacions sobre les dues mesures avaluades