L’associacionisme solidari, contra la privatització de la cooperació al desenvolupament
Les organitzacions solidàries que actuen en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament s’oposen a que les administracions públiques subvencionin empreses privades amb diners procedents dels programes de solidaritat internacional. Així ho van manifestar quan l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va iniciar aquesta pràctica, després del retorn de CiU al Govern de la Generalitat i del nomenament de Carles Llorens com a responsable d’aquest departament. Val a dir que Marta Macias, que va succeir Llorens al front de l’Agència, ha frenat una mica la ‘passió privatitzadora’ que va caracteritzar la política Llorens.
Les associacions solidàries consideren desencertat que la Diputació de Barcelona repartís un milió d’euros teòricament dedicats a la cooperació internacional el 2012 entre empreses i patronals per la seva internacionalització i conquesta de mercats, com ha publicat eldiario.es/CatalunyaPlural.
‘Lafede.cat Organitzacions per la Justícia Global’, que engloba les anteriors federacions d’ONGs pel desenvolupament, la pau, la justícia i els drets humans, va aprovar, l’any passat un codi ètic que assenyala que “les entitats observen amb una preocupació creixent la tendència a la privatització de la cooperació internacional al desenvolupament. Això, d’una banda, suposa la progressiva desvinculació de la responsabilitat dels governs en la consecució del dret al desenvolupament. De l’altra, promou l’afany de lucre en la cooperació internacional, sobre el qual les organitzacions es posicionen en contra”.
Tot i que aquest codi ètic veu una finestra d’oportunitat de col·laboració en aquells casos en què s’asseguri que l’acció empresarial respon a la incorporació de criteris de responsabilitat en la millora de la comunitat propera a la seva activitat, denuncia “les actuacions de cooperació internacional i de foment de la pau que puguin amagar afany de lucre, comerç encobert o beneficis col·laterals, tant de les empreses com de les associacions empresarials i fundacions corporatives”.
Miriam Acebillo, presidenta de lafede.cat, detecta una “progressiva privatització de la cooperació al desenvolupament” i considera ‘incompatible’ l’afany de lucre de les empreses amb la solidaritat internacional. A més, denuncia que la Diputació de Barcelona no ofereix prou informació sobre la seva acció en aquest terreny, la qual cosa no permet avaluar-la i controlar-la.
Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya, i que va presidir la Federació d’ONGDs abans no es convertís en lafede.cat, quan es va aprovar aquest document, considera que “quan la cooperació deixa de ser la nostra part aliquota de responsabilitat social i ètica amb la resta del món, l’aportació que hi fem, s’entén com de botiguer, i, per tant, ha de donar rèdit i ha de servir per fer negoci. Aleshores es parla de taxes de retorn econòmic, d’eficiència econòmica i es perverteix el concepte de cooperació. Passa a ser una part més d’aprofitament de la resta del món en benefici propi”.
Tampoc veu clar que les empreses hagin de tenir un paper protagonista en la cooperació David Minoves, que va ser director de l'Agència de Cooperació Internacional en els governs tripartits. Minoves considera que és “un greu error i respon a una visió antiquada de la cooperació ja superada” i “és una manca de respecte a les ONGs, que són els actors de cooperació més fiables. Les empreses han de demostrar aquesta fiabilitat i sempre hi ha el perill que posin interessos privats per davant del benefici públic”.
Miquel Carrillo, de ‘Agora Nord Sud’ i amb vint anys de treball al camp de la solidaritat internacional a l’esquena, es demana “què fan les empreses que no puguin fer les entitats?”. “És el que buscaven des del principi”, afirma i raona que els diners que es dediquen a empreses per la cooperació internacional, com els esmentats de la Diputació de Barcelona, representen “massa recursos per a una barreja d'interessos perillosa i sense un impacte clar demostrat, dins els paràmetres del servei als interessos comuns”.
Els grups del PSC i ICV-EUiA a la Diputació de Barcelona han anunciat que plantejaran preguntes al proper govern de la corporació provincial sobre els ajuts a les empreses en concepte de cooperació internacional. Àlex Mañas, portaveu d’ICV-EUiA recorda que aquest grup ja es va oposar al canvi de criteris que va aprovar la Diputació el 2012 i que va obrir a les empreses privades la convocatòria d’ajuts de cooperació al desenvolupament. Mañas creu que “no té cap sentit que la Diputació vinculi la promoció comercial a la cooperació internacional” i lamenta que la nova política ha deixat en mínims el suport a l’empoderament de comunitats i de dones, sobretot d’Amèrica Llatina, que s’havia realitzat en mandats anteriors.
Les preguntes anunciades les rebrà una corporació provincial que, a hores d’ara, és molt difícil de preveure qui la governarà, vista la fragmentació del vot que preveuen els sondejos dels resultats de les eleccions municipals de diumenge.
