L'escàndol de Fernández Díaz posa cap per avall el final de la campanya
Mariano Rajoy, Isidre Fainé, Albert Rivera, Eduardo Torres-Dulce, Eugenio Pino, José Manuel Lara, Germà Gordó, Luis Bonet, Francesc Homs, Oriol Junqueras, Felip Puig, José Ángel Fuentes Gago, Miquel Iceta, Ramon Espadaler, Carme Forcadell... els noms de totes les persones que han tingut un pes rellevant en la política catalana en els últims anys han acabat apareixent, d'una o altra manera, al voltant de l'afer per la presumpta conspiració entre el ministre Jorge Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau , Daniel de Alfonso.
La revelació de les converses entre els dos homes ha fet explotar un escàndol d'enormes dimensions a pocs dies d'unes eleccions generals que, per si mateixes, tenien importants elements disruptius. A Catalunya, el coneixement de la guerra bruta dels poders de l'Estat contra polítics independentistes ha posat cap per avall la campanya, a diferents nivells. D'una banda, ha descobert l'interès del Govern en que sortissin a la llum casos de corrupció, sobredimensionats o directament fabricats, contra persones de CDC, ERC i les entitats sobiranistes, alhora que ha revelat que ERC és un partit sense màcula, segons reconeixen els més interessats en trobar-la.
De l'altra, ha donat a conèixer l'interès de bona part de les elits polítiques i econòmiques, no solament en desarticular l'independentisme català, que en el moment dels enregistraments creixia sense albirar sostre, sinó també de treure del mig a qui consideraven el seu principal líder: Artur Mas. Per a això, De Alfonso va pensar en Germà Gordó, el seu interlocutor com a conseller de Justícia i un home a qui en els últims anys se li ha considerat representant de la part més moderada del partit respecte a la independència, alhora que proper al poder econòmic català .
Competició en els partits
La caiguda del cas enmig de la campanya del 26J ha estat impossible d'esquivar per les sis candidatures que es disputen els 47 escons catalans. Dimarts a la tarda, quan el diari Público va treure a la llum els primers àudios, les reaccions dels partits van començar a caure amb comptagotes. “Parlar d'enregistraments no és una cosa seriosa”, va intentar tancar el principal candidat implicat, el ministre i número u per Barcelona, Jorge Fernández Díaz. Mentrestant, el candidat d'ERC, Gabriel rufià, llançava: “Fernández Díaz no pot anar a dormir aquesta nit sent ministre de l'Interior”.
Mitja hora després va arribar el missatge de Xavier Domènech, que va assegurar sense traves que Fernández Díaz és un “delinqüent”. A partir d'aquí, Francesc Homs, Albert Rivera, Pablo Iglesias o el mateix Mariano Rajoy van anar completant la ronda de declaracions en les hores posteriors. Especialment esperades van ser les reaccions de la candidata socialista, Meritxell Batet, que va reclamar la dimissió de tant del ministre com del cap d'Antifrau: “Després de les converses que hem conegut, crec que tant l'un com l'altre haurien de presentar la seva dimissió i , si no, ser cessats de manera immediata ”.
A partir de llavors, En comú Podem, ERC i CDC van començar una competició per intentar capitalitzar l'escàndol a favor seu, a l'entendre dels tres que les revelacions confirmaven la seva línia de campanya.
Els dos partits independentistes que es presenten a aquestes eleccions, ERC i CDC, van convocar rodes de premsa dimecres. Totes dues van intentar llançar respostes contundents en un cas en el qual tenien totes les de guanyar. També, mostrar-se com els partits més molestos per l'establishment espanyol. Els d'Oriol Junqueras ho van fer adduint que era un atac a la democràcia en conjunt i traient pit per que no haguessin trobat res contra ells. CDC, per la seva banda, va cuidar la posada en escena en una roda de premsa en la qual van comparèixer el que Artur Mas va cridar “les cares visibles de la persecució de l'Estat contra els independentistes”, és a dir, l'exvicepresidenta Joana Ortega, l'exconsellera Irene Rigau i l'exconseller i número u al Congrés, Francesc Homs, i ell mateix.
L'escàndol tampoc va passar inadvertit a la casa dels guanyadors de les últimes generals, En Comú Podem. “No queda una altra que comparar-lo amb el cas Watergate”, va afirmar Domènech a l'acte de tancament de campanya, en el què Iñigo Errejón va reclamar el vot per “fer fora el ministre de les clavegueres en què utilitza la policia de tots per fustigar a altres partits”. El missatge en el qual s'ha centrat En Comú i Podem durant la campanya ha estat “fer fora el PP”, una idea que continua encaixant com a reacció al “Watergate” de Fernández Díaz.
Rivera, Gordó i Alberto Fernández, esquitxats
Quan ja es donava per fet que l'escàndol no tacaria a ningú més enllà dels dos protagonistes de les converses, De Alfonso va ser cridat al Parlament per donar explicacions davant la comissió que té potestat per controlar-lo. En la seva probable última compareixença com a director d'Antifrau, De Alfonso va encendre el ventilador i ha apuntat contra la majoria dels grups parlamentaris i el Govern, amb qui va assegurar haver mantingut reunions de similar naturalitza a les revelades.
Amb especial èmfasi assenyalar a Albert Rivera, actual candidat a la presidència de Ciutadans i exdiputat català. De Alfonso va assegurar haver rebut una visita de Rivera en la qual aquest li havia traslladat el seu suport mentre li havia reclamat que li “donés alguna cosa”. Suggeria de manera explícita que el candidat de Ciutadans li va demanar informació sobre les seves investigacions per poder utilitzar-la contra els seus oponents. El partit taronja va respondre amb un concís comunicat en què evitaven desmentir de front les paraules del cap d'Antifrau i es limitaven a assegurar que la reunió s'havia produït “per reclamar-li actuar de manera independent”.
En el cas de Germà Gordó, la polèmica va saltar quan es va conèixer una conversa en què De Alfonso explicava a Fernández Díaz les converses que havia mantingut amb ell, a qui havia temptejat com a substitut de Mas i home útil per dur a Convergència a posicions no independentistes. Gordó, exconseller de Justícia i un dels líders d'una de les famílies polítiques que competeixen en el si de Convergència pel lideratge al congrés de refundació de la formació, va llançar un comunicat poc després de publicar-se la informació, en què assegurava: “Mai he participat en cap confabulació, amb ningú, per descavalcar al President Mas, al contrari, sempre li he estat totalment lleial”.
En el partit confien en ell, segons ha mostrat el número u de CDC a l'Congrés, Francesc Homs, que divendres va assegurar fiar-se de les paraules de l'exconseller. “Em fio de les seves paraules, del que no em fio és del que puguin dir De Alfonso i Fernández Díaz”, ha assegurat Homs. No obstant això, el camí de Gordó a la secretària general de Convergència, que fa unes setmanes es donava per feta, està ara en dubte.
L'últim dels polítics tocats col·lateralment per l'escàndol és Alberto Fernández Díaz, germà del ministre i president del grup del PP a l'ajuntament de Barcelona. Aquest divendres es va fer pública una gravació en què De Alfonso assegura haver passat informació també al portaveu municipal, ampliant el cèrcol de les seves activitats, que ja no serien només informar i maniobrar amb el Ministeri, sinó també amb altres estaments del PP.
