El 1990 arribaven a Barcelona més d’un milió i mig de turistes. El 2013 van fer-ho més de set milions i mig. En menys de quinze anys i propulsada pels Jocs Olímpics del 1992, Barcelona s’ha convertit en la cinquena ciutat europea més visitada. I en el primer destí del turisme de luxe a l’estat espanyol. La Fórmula 1, el Mobile World Congress o grans esdeveniments com el casament de la família Mittal al MNAC han convertit la capital catalana en el destí ideal per als turistes més refinats i amb més butxaca.
Una idea que sedueix l'Ajuntament de Barcelona, que cada vegada ofereix més avantatges i propostes enfocades únicament a aquest perfil de turista, molt menys nombrós en quantitat però amb molta més capacitat de despesa que el visitant comú. És un canvi de rumb en el model turístic de la capital? L’embranzida del Passeig de Gràcia amb la liberalització dels horaris comercials o la reforma del Port Vell i Ciutat Vella apunten cap a un model de negoci tancat, dirigit a les empreses d’alt standing i clients de luxe, i que suposaria un canvi d’imatge per alguns barris de Barcelona i, en conseqüència, un nou model de ciutat criticat pels veïns.
La icona: Passeig de Gràcia
Només Barcelona concentra el 39% de la venda de productes d’alta gamma a Espanya, segons dades de l’associació Luxury Spain. Les empreses del sector han vist la crisi passar de llarg i han observat com els números no paraven de créixer. De fet, el mercat del luxe espanyol preveu facturar aquest any prop de 5.400 milions d’euros, una xifra que suposa un augment de negoci del 5,5% respecte el 2013.
La icona de luxe a Barcelona és, sens dubte, el passeig de Gràcia, amb botigues especialitzades en el sector que s’agrupen al carrer amb el lloguer per metre quadrat més car de la ciutat, 220 euros. Tota una declaració d’intencions per l’eix comercial estrella dels turistes provinents de Rússia, la Xina, Amèrica del Sud i l’Índia, principalment. Almenys així ho assegura el comerciant Jordi Rabat, membre de la Junta Directiva de l’Associació Amics del Passeig de Gràcia –agrupació de comerciants de la zona–, que explica que “des del nou any xinès –entre el gener i el febrer– i fins el 15 de novembre, l’afluència de turistes amb molt poder adquisitiu és molt alta”.
Els comerços de Passeig de Gràcia van facturar 400.000 euros només amb la Shopping Night aquest any. Aquestes xifres són possibles gràcies a “l’organització i involucració de les marques en una associació”, segons Rabat. “Són gent amb molts diners i també molt exigents”, motiu pel qual Rabat considera que “Barcelona ha d’estar oberta al turisme i orgullosa de tenir una ciutat tan atractiva”, sense oblidar que “se’n beneficia l’economia en general, no només el comerç i la restauració”.
Però els veïns de diversos barris de la ciutat no ho veuen tan clar i asseguren que el turisme de luxe no genera beneficis en l’espai públic, sinó únicament a empreses privades, de manera que assegurar que és positiu és pervers. Al Passeig de Gràcia, per exemple, diuen que el comerç no és tradicional i, per tant, els seus beneficis no tenen efectes sobre el barri. I davant de tot això, els veïns alerten contra una possible bombolla turística.
La Barcelona Shopping Line és un altre dels reclams del turisme de compres. Desenes de comerços en formen part i estan distribuïts estratègicament al llarg del recorreguts pels punts més neuràlgics com La Pedrera o el Camp Nou. El Bulevard Rosa, l’Illa Diagonal, el Passeig de Gràcia i fins i tot, l’outlet de La Roca Village –situat a uns 40 quilòmetres de Barcelona– en formen part i ofereixen compres tax free pels ciutadans no europeus que realitzin compres superiors als 90 euros.
L’associació de comerciants, tanmateix, té encara una assignatura pendent: els creueristes. “Hi ha molta clientela provinent dels creuers que només passa un dia a Barcelona i no arriba a Passeig de Gràcia, sinó que es queda per Ciutat Vella i la Rambla”. És per aquest motiu que estan treballant en un sistema implantat ja en altres ciutats europees, el Pink Bus, una llançadora que traslladaria els compradors del port al passeig.
El negoci dels creuers
Per tant, al Passeig de Gràcia encara li queda molt públic per explotar. I és que segons dades facilitades pel Port de Barcelona, aquest 2014, prop de dos milions i mig de persones arribaran a la ciutat mitjançant creuers, molts d’ells amb clients de luxe. Carla Salvadó, cap de màrqueting i creuers del Port de Barcelona, explica que “el port és clau perquè molts creuers fan turn-around, és a dir, comencen i acaben a la ciutat”, un fet que també beneficia indirectament l’aeroport.
Malgrat cada vegada hi ha una oferta més diversificada i personalitzada de creuers, els de luxe encara ocupen un espai reservat. Segons Salvadó, “les companyies de luxe no han augmentat el nivell de passatge, però s’estan un parell o tres de dies a Barcelona i això suposa un benefici més alt”. El clima, l’oferta comercial i el patrimoni cultural criden uns turistes d’alt poder adquisitiu, molts dels quals provenen dels Estats Units i el Canadà, que representen un 20% dels creueristes, però també d’arreu d’Europa, com anglesos, italians i alemanys, així com un gruix important d’espanyols.
L’altra cara del turisme
A l’altra cara de la moneda, però, hi ha la lenta transformació de la ciutat i el seu tarannà. El gener del 2013, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar definitivament la modificiació del Pla especial del Port Vell, que permet la reconversió de la Marina Port Vell en un espai per a iots de luxe de fins a tres pisos d’altura i 120 metres d’eslora. Els vaixells ocuparan el moll a tocar de la Barceloneta i les instal·lacions arribaran força més enllà d’aquest espai i quedaran encerclades per una valla.
El Port Vell és una zona dedicada històricament al comerç i a la pesca que va diversificar els seus usos durant la dècada dels anys 90, coincidint amb els Jocs Olímpics. L’any 1989 es va aprovar un pla especial pel qual el port ampliava les seves funcions i obria el Moll de la Fusta, així com també el Moll d’Espanya, que va acollir l’Aquàrium, el Maremàgnum i l'Imax, que ara tanca per molt probablement acollir un nou centre comercial. L’any 2001 es va aprovar, també, un pla especial per la nova bocana, que tindria usos hotelers, recreatius i comercials, tal com va demostrar la construcció de l’Hotel Vela, malgrat l’oposició veïnal.
El 2011, els veïns van fer néixer la plataforma Defensem el Port Vell, des de la qual van articular les seves reivindicacions. La principal, que s’aturés la reforma de la Marina Port Vell que, segons Gala Pin, membre del grup, “forma part d’un pla estratègic per remodelar el front marítim a través de projectes que tenen a veure amb el luxe i que exclouen els veïns”. Aquesta nova reforma podria convertir les zones del Morrot i Montjuïc en nous barris atractius pel luxe.
“L’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) té interessos en certes economies, moltes d’elles corruptes, que provoquen que el luxe generi circuits tancats i els veïns no en percebin el benefici”, afirma Pin, que reflexiona que “en una reforma urbanística d’aquestes dimensions, la població hauria de poder intervenir”. Des del 2011 i fins el 2013, quan va aprovar-se el pla, la plataforma va fer manifestos públics, concentracions i actes reivindicatius com una cadena humana. Però de poc va servir.
Ciutat Vella, epicentre
Les remodelacions no són casuals ni aleatòries, sinó que responen a la voluntat de reformular el model de ciutat actual. CiU i PP van aprovar la reforma del Port Vell i fa pocs mesos el govern de Xavier Trias va tirar endavant la modificació del Pla d’Usos de Ciutat Vella. Per tant, a partir del proper mes de setembre, es tornaran a donar llicències hoteleres i per a apartaments al cor de la ciutat. Un meló reobert en el districte històric de Barcelona, amb la densitat de població més alta i en el qual es concentren el 40% de les places hoteleres.
La instal·lació de nous hotels té efectes directes sobre els barris i els seus veïns. Pin assegura que aquest fet pot derivar en “l’extermini del comerç local perquè no poden competir amb els preus que ofereixen les grans marques”. I en conseqüència, això pot tenir repercussions severes en el mercat immobiliari tenint en compte que l’any vinent finalitzen, a més a més, els contractes d’arrendament antic. Per tant, la Barceloneta i Ciutat Vella podrien veure com augmenten els preus “a causa d’un turisme que privatitza l’espai públic i que només beneficia a empreses privades”, segons Pin.
A falta d’estudis que analitzin els costos que suposa el turisme per Barcelona, ja hi ha barris molt maltractats per aquesta qüestió. Els últims dies, la Barceloneta s’ha mobilitzat contra els pisos turístics il·legals, una reclamació d’anys enrere que l’Ajuntament encara no ha solucionat. Una demostració més que, tal com assegura Pin, “Barcelona té un límit i hem de plantejar-nos quin model turístic volem”.