El Dia Mundial de l'Aigua que es commemora cada 22 de març ha coincidit aquest any a Catalunya amb un debat de plena actualitat sobre la municipalització de l'aigua. Els partits, sindicats i moviments socials partidaris de la gestió pública de l'aigua han vist com una oportunitat per recuperar el control d'aquest bé les recents sentències que han qüestionat com es va privatitzar l'aigua 'en alta' -la que es capta a les conques i dessaladores i es porta fins als dipòsits municipals- i 'en baixa' -la que es subministra fins les llars-. No ho veuen igual les empreses privades guanyadores de les dues adjudicacions, Acciona i Agbar, enfrontades en sengles litigis judicials. Totes dues defensen la plena vigència de les seves concessions.
En un article publicat aquest dimarts a El Periódico, els regidors de Barcelona en comú, Janet Sanz i Eloi Badia, han assegurat que la ciutat i la seva àrea metropolitana “tenen l'oportunitat de recuperar la gestió pública de l'abastament d'aigua” després de la sentència del TSJC de la setmana passada. L'alt tribunal català va anul·lar la concessió del servei de subministrament d'aigua de Barcelona i 22 municipis de l'Àrea Metropolitana a una empresa mixta formada per Agbar -70%-, la mateixa AMB i Criteria (la Caixa) -15% cadascuna-.
La intenció és clara; el camí concret cap a la municipalització no tant. Agbar ha recorregut la sentència al Suprem i seguirà prestant el servei com fins ara. Es juga 3.500 milions en una concessió que havia de durar 35 anys, però que el TJSC ha anul·lat. La companyia que presideix Ángel Simón no vol veure Barcelona seguir els passos de París, que va municipalitzar fa sis anys el servei d'aigües en detriment del gegant de l'aigua Suez, accionista majoritari d'Agbar.
Per empènyer cap a la municipalització, la plataforma Aigua és Vida -de la qual formava part Badia abans de donar el salt a la política institucional- ha presentat aquest dimarts una “guia pràctica per una gestió no mercantil i democràtica de l'aigua”. Els regidors de pobles de l'àrea de Barcelona que ja han emprès aquest camí, Pilar Castillejo, de Ripollet, i Jordi Serra, de Collbató, han explicat com fer-ho.
Collbató (4.500 habitants) començarà a gestionar l'aigua des d'una empresa plenament municipal el pròxim un d'abril, ha explicat Serra, que ha denunciat la mala gestió de l'anterior concessionari, la companyia Sorea. En la mateixa línia ha anat Castillejo, que ha denunciat que l'empresa no facilita informació bàsica per a municipalitzar l'aigua -com ara el necessari creuament d'informació entre el padró municipal i els comptadors de les casa- i que no ha realitzat les inversions necessàries a la xarxa de subministrament. La intenció de Ripollet és gestionar directament l'aigua a partir de gener de l'any que ve.
“A Catalunya es produeix una situació anòmala: el 84% de la població està afectada per la privatització de l'aigua. A nivell mundial, la gestió pública de l'aigua amb un 90% de mitjana és àmpliament majoritària”, diu el manifest d'Aigua és Vida. Des de 2010 onze poblacions catalanes han municipalitzat el servei d'aigües. A Terrassa o Girona, on el contracte finalitza el desembre d'aquest any i el 2020, respectivament, ja s'han posat en marxa plataformes perquè l'aigua torni a gestionar-se des de les institucions.
Aigua és Vida demana unitat política a l'AMB
Coincidint amb la recent sentència del TSJC, Aigua és Vida ha reclamat unitat a les diferents forces polítiques de l'AMB (governada per Entesa, on està integrada BComú, PSC i ERC) perquè s'aprofiti la sentència judicial per municipalitzar el servei d'aigües.
Així mateix, la plataforma ha reclamat a l'AMB (que presideix Ada Colau en qualitat d'alcaldessa de Barcelona) la posada en marxa d'una Oficina Metropolitana Ciutadana de l'Aigua, mecanisme que es mira al Observatori de l'Aigua de París impulsat pel consistori de la capital francesa per municipalitzar l'aigua. L'Oficina ha de servir per fomentar la participació i el coneixement ciutadà de la gestió de l'aigua, tal com fixa la Directa Marc europea.
D'altra banda, Aigua és Vida ha instat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a crear l'oficina tècnica de suport a la remunicipalització, que es va aprovar el juny passat al Parlament però que encara no s'ha creat. Actualment els municipis que volen gestionar directament l'aigua poden acudir al GIAC, un consorci que agrupa diversos ajuntaments implicats per complet en el cicle integral de l'aigua.