La reforma del Paral.lel desperta el fantasma de la massificació turística al barri del Poble Sec
“Si esculls un apartament de vacances en aquest racó subestimat de la ciutat, estaràs a poca distància dels llocs culturals, les zones verdes de Montjuïc i a 15 minuts de les Rambles. Tot i que hi ha molts bars i restaurants, la majoria de la zona és residencial, la qual cosa fa que sigui més tranquil que estar al centre de la ciutat”. Aquest reclam és una de tantes crides a la contractació d'apartaments turístics que es troben per internet, concretament al buscador oh-barcelona.com, i que fa referència al Poble Sec. Un barri que, afirma l'anunci, “va ser un districte de classe obrera en el passat”, però que actualment és un “lloc relaxat, artístic i bohemi”.
És una mostra de la mutació que travessa el Poble Sec. Hotels, bars, restaurants, cocteleries i apartaments turístics obren als carrers adjacents al Paral·lel i la gentada de les terrasses del carrer Blai cada vegada és més nombrosa. Però això no és tot, el conveni de col·laboració signat el 2009 entre la Fundació El Molino i l'Ajuntament de Barcelona preveu una reforma urbanística que convertirà l'Avinguda Paral·lel en un nou eix turístic i cultural.
L'actuació municipal contempla la creació de quatre places a quatre cruïlles de l'Eixample, la resituació del carril bici al centre de l'avinguda, un pla d'il·luminació vertical per als edificis més emblemàtics, un reforçament de la senyalització dels espais turístics i d'interès cultural i la uniformització del paviment.
“Volem aconseguir que hi hagi una reactivació, que la il·luminació nova faci més atractiu el Paral·lel, perquè vingui més gent a passejar-hi, a comprar i a consumir”, explica Jordi Martí (CiU), regidor del districte de Sants-Montjuïc. L'objectiu, segons ell, no és fer-hi una revolució, sinó “posar-lo al dia, netejar i modernitzar el carrer per donar resposta a les necessitats de la gent que hi viu i hi treballa”.
Tot i que la reforma, que costarà uns 7 milions d'euros, no està previst que comenci fins el 2015, el Poble Sec ja nota l'arribada de la revitalització. En són exemples: l'obertura del centre comercial Les Arenes a la plaça Espanya, la instal·lació de franquícies de menjar ràpid com Burger King o Pans & Company, i també de restaurants com el Tickets i la cocteleria 41º dels germans Adrià, que ja han anunciat tres nous establiments més al barri. A més, l'oferta cultural s'ha ampliat amb l'adquisició del Teatre Arteria Paral·lel, després venut a l'SGAE, i la compra del Teatre Arnau, encara avui sense ús conegut.
L'alcalde Xavier Trias, en el marc de l'exposició que es va fer el passat hivern al CCCB, va presentar “L'avinguda de les persones”, la reforma que ha de portar una millora de qualitat de vida de la gent que hi viu i hi treballa. Però no tothom comparteix aquest optimisme sobre les conseqüències del procés. “Més que el Paral·lel de les persones haurien de dir dels turistes”, explica Xavier LaTorre, economista vinculat a projectes socials i membre de la comissió Repensar Poble Sec. Javier Rodrigo, investigador i educador d'art, i Aurora Lonetto, doctoranda en geografia, són veïns del barri i formen part, amb LaTorre, d'una comissió de l'Assemblea del Poble Sec que ha analitzat des dels seus inicis la reforma i s'hi oposa de manera contundent. “És una estratègia que respon a una transformació del model de ciutat, més enfocada al turisme cultural i de l'espectacle i a possibilitar l'obertura d'una altra línia que diversifiqui les destinacions dels turistes per allunyar-los de les rambles, més que a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes” comenta Javier Rodrigo.
Èxode dels veïns amb rendes més baixes
Les conseqüències de la reforma anunciada no s'han fet esperar. Latorre explica que amb “aquesta operació d'imatge i de posar a la moda el barri”, el lloguer de locals i habitatges no descendeix i fins i tot en alguns casos està pujant. Ara mateix el preu és d'uns 745 euros al mes de mitjana, en un barri on la majoria de pisos són d'entre 30 i 60 metres quadrats. Això, tenint en compte que la renda mitjana de Poble Sec és un 33% inferior a la de la ciutat, fa pensar en uns canvis demogràfics que Rodrigo qualifica “d'expulsió invisible i discriminació de les capes socials més baixes”. Del procés que comenta se'n diu gentrificació i consisteix en una substitució del teixit veïnal de tota la vida per un de nou amb una capacitat adquisitiva més alta.
Aurora Lonetto vivia al barri fins que va haver de deixar el seu pis al carrer França Xica perquè no podia pagar un lloguer que superava els 800 euros, i sense previsió de disminuir, per un habitatge antic d'uns 65 metres quadrats. Ella opina que la gentrificació en un procés com aquest és inevitable, però confia en la pressió veïnal per fer-li front i aturar el procés. El regidor Jordi Martí argumenta que l'actuació de l'Administració és limitada: “El que s'ha de fer -diu- és incentivar i regular les realitats perquè hi hagi cohesió social. Però no podem evitar un cert moviment natural de la població”.
El passat d'altres barris anuncia el possible futur del Paral·lel. Albert Sancho és veí de Poble Sec, però és comerciant a Ciutat Vella i forma part de la junta de l'Associació de veïns i veïnes del barri Gòtic. “El que s'ha viscut al districte ha estat l'impacte de la pressió turística que ha afectat de manera clara al veïnat en l'àmbit de l'habitatge, el comerç i l'espai públic”.
Sancho comenta que cada vegada hi ha menys ús residencial al barri Gòtic i que els pisos turístics provoquen problemes seriosos a les escales de veïns, fet que comporta l'expulsió de gent de tota la vida. El tipus de comerç al centre de Barcelona ha canviat moltíssim, “anar a comprar uns sostenidors o uns calçotets al Gòtic és un veritable problema, en canvi et podràs comprar una samarreta del Barça a cada cantonada”, comenta.
A més, Sancho veu amb escepticisme la descongestió de La Rambla que preveu la reforma del Paral·lel i afirma que s'aconseguirà tot el contrari: “les dinàmiques que han assolat el centre de la ciutat s'extendran al barri del costat i això farà que viure al Poble Sec sigui cada vegada més difícil”.
Objectiu comú dels veïns: evitar la massificació
L'arribada de turisme i l'anada i vinguda de persones al barri és ben rebuda per entitats i associació de veïns que veuen positiva la reforma, però amb matisos. Josep Guzmán, president de la Coordinadora d'Entitats de Poble Sec, assenyala que el procés de canvi s'ha de fer amb precaució i que cal evitar la massificació turística de la zona.
“El que no pot passar al Paral·lel és el que ha passat al carrer Blai, que vam començar amb 4 terrasses per dinamitzar el carrer peatonal i ara n'hi ha 28; això es pot evitar amb un pla d'usos”, comenta Guzmán. A més, el representant de les entitats afegeix que el Paral·lel ha de convertir-se en la posada en escena de les realitats que existeixen als barris que viuen al seu voltant i no permetre que Poble Sec torni a ser la rebotiga del Paral·lel. “El Paral·lel ha de ser l'aparador. El Poble Sec, la botiga”.
De fet, segons Martí, la nova reforma irradiarà possibilitats de negoci i de coneixement i això serà positiu per la gent que viu no només al Poble Sec, sinó també al Raval i a Sant Antoni. La pregunta que es fan a Repensar Poble Sec és quins negocis, quina feina i qui tindrà les oportunitats en aquesta avinguda. En Javier Rodrigo tem que els veïns no seran qui se'n beneficiïn.
De moment, el conveni preveu l'arribada de grans marques que se sumaran a les franquícies que ja hi són des de fa pocs anys. “El problema és quan fas de la ciutat un parc temàtic. Si aquí es promogués un consum més solidari, més ètic i més just i es fes lloc a uns negocis gastronòmics i culturals que fossin comerços cooperatius i botigues de tota la vida, segurament s'aconseguiria un flux turístic molt més ètic i sostenible” afirma Rodrigo. “El problema és quan això està subjecte a unes operacions que comporten una expulsió, que a més, és invisible”, sentencia.
La notícia destapada pel diari La Vanguardia fa uns mesos sobre la suspensió de pagaments de l'empresa gestora del teatre El Molino, Ocio Puro SL., podria posar en dubte el model de cultura i d'oci que es proposa amb el nou Pla Paral·lel. A nivell de barri, la realitat és que aquesta revitalització forçada ja afecta al barri abans que comenci la reforma, s'haurà de veure quina serà la implantació final i quina capacitat de resposta tindran els veïns i veïnes per tal de fer un Paral·lel més proper a la gent que hi viu.
]
