Més de 13.000 milions d‘euros públics del contribuent van ser destinats a partir del 2011 a través de l’organisme governamental del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) a rescatar de la fallida Catalunya Banc, nascut de la fusió l’any anterior de Caixa de Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa. Aquesta setmana Catalunya Banc ha estat venut al BBVA per 1.187 milions d’euros, menys de la desena part de l’import del rescat per part del contribuent. Al moment mateix de l’adquisició, BBVA anuncia oficialment que preveu obtenir a Catalunya Banc 300 milions de beneficis a partir del 2018, després de retallar encara més la plantilla d’empleats. L’any 2013 Catalunya Banc ja va declarar 532,2 milions d’euros de beneficis, després de traspassar els actius immobiliaris “tòxics” al banc dolent de la Sareb i acomiadar 2.450 empleats.
Un banc rescatat amb diners públics de la seva mala gestió en l’aventura de la bombolla immobiliària aconsegueix d’aquesta manera passar de la fallida a nous beneficis en menys de tres anys. Primera pregunta: ¿poden dir el mateix gaires altres empreses del sector productiu o gaires particulars afectats per la crisi financera desencadenada pels bancs? Segona pregunta: ¿el sanejament dels bancs en fallida amb diners públics ha servit per sanejar igualment el mecanismes d’obtenció d’aquests beneficis? Tercera pregunta: ¿el caràcter de banc nacionalitzat ha significat alguna diferència d’actuació en comparació amb els privats? Quarta pregunta: la Diputació de Barcelona, propietària de Caixa de Catalunya i governada durant dècades pel PSC-PSOE, ¿ha donat alguna explicació política de la seva gestió i de la imputació de 53 membres del seu consell d’administració, acusats d’administració deslleial per la justícia en una causa pendent de judici? Cinquena pregunta: els 12.000 milions d’euros que ha perdut el contribuent en el rescat de Catalunya Banc, ¿mereixen alguna explicació solvent per part del govern que ho ha decidit?
Resposta: l’astronòmic rescat amb diners públics de Catalunya Banc només haurà servit per revendre’l a preu de saldo a un altre banc més gran, que compta obtenir-ne beneficis amb rapidesa a base de destruir encara més llocs de treball. Els 61.366 milions d’euros del contribuent destinats pel govern al conjunt del rescat bancari a Espanya entre el 2009 i el 2013 ho han estat a fons perdut, amb l’únic objectiu de consolidar el negoci de les grans entitats financeres, mentre el mateix govern retalla sense misericòrdia tots els serveis pde jubilació, la sanitat o l'educació.
No hi ha cap sortida creïble al repartiment escandalosament injust del pes de la crisi financera sense una revisió del paper que hi ha jugat el sistema bancari i del favoritisme de què continua gaudint, en detriment de tots els altres sector econòmics i, sobretot, del conjunt de ciutadans. Ho reconeix fins i tot el gran diari conservador La Vanguardia, quan escriu al seu comentari editorial del 23 de juliol, amb el llenguatge episcopal que li és propi: “La dimensió el forat creat a Catalunya Banc, que ara torna a aflorar en ocasió de la seva venda al BBVA, és de tal magnitud que encoratja l’opinió pública catalana a preguntar-se i a exigir noves explicacions de com ha estat possible perdre tants diners. En el mateix sentit és lícit qüestionar-se si s’ha arribat a fons en les investigacions que s’han dut a terme i en la consegüent exigència de responsabilitats”.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
