Beatificació inacabada

El proper diumenge tindrà lloc a Tarragona la beatificació de 522 màrtirs presidida, en representació del papa Francesc, per Angelo Amato, el prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants, acompanyat de 93 bisbes, 1.200 capellans, 2.200 religiosos i, ben segur, una munió de ciutadans. El Govern de la Generalitat hi serà ben present amb el seu president al capdavant.

L’Església catòlica té tot el dret a beatificar els seus màrtirs i les institucions democràtiques a palesar la seva empatia per totes les víctimes de la guerra civil. I convé recordar que gairebé una de cada quatre víctimes de la violència en la rereguarda republicana van ser religiosos.

Tot amb tot, l’Església catòlica hauria pogut aprofitar l’avinentesa, tal com li preguen (mai millor dit!) fins i tot membres destacats de la pròpia institució, per a passar comptes amb la seva actuació durant la República, la Guerra Civil i la Dictadura franquista. No es tractar de demanar perdó sinó també de reparar moralment a les víctimes d’un règim dirigit amb mà de ferro per un “caudillo por la gracia de Dios” i definit com a “nacional-catòlic”.

Per posar només un exemple, l’Església Catòlica hauria d’explicar sense embuts perquè aquest diumenge no es beatifica el bisbe de la diòcesi de Barcelona Manuel Irurita, mort per odi a la fe el 3 de desembre de 1936, segons la làpida de la seva tomba ubicada a la capella del Crist de Lepant de la Catedral de Barcelona. L’assassinat del bisbe Irurita va constituir un dels símbols més potents del martirologi catòlic a mans del nou règim franquista i el trasllat de les seves despulles a la catedral, el desembre de 1943, un dels actes de més fervor “nacional-catòlic”. Convé recordar, també, que el carrer del Bisbe (de la plaça de la catedral a la pla de sant Jaume de Barcelona) és en honor al bisbe Irurita, que presideix el carrer amb una escultura instal·lada a la paret de l’arquebisbat.

Malgrat els diversos intents de la diòcesi de Barcelona, no ha estat possible fins ara cloure positivament la beatificació del bisbe Irurita, ja que hi ha seriosos dubtes sobre el seu assassinat a mans da la CNT el 3 de desembre de 1936 i respecte a les seves despulles (atribuïdes) al seu nebot i secretari Marcos Goñi (d’aquí les coincidències de l’ADN). L’expedient obert testimonia que el bisbe Irurita era viu el gener de 1939. No endebades, el Vaticà no va nomenar al seu successor a la diòcesis, Modrego Casaus, fins a les darreries de l’any 1942.

I, sisplau, demanin retirar la creu del Valle de los Caídos!