No efectisme, sinó afectisme

Campanyes antitabac, anuncis de civisme, marques monopoli, Barça, llibres d’autoajuda, llagrimetes televisades, guerres i ganes reviscolades de mercadejar sentiments, no ens fan ser millor persona, ens fan ser millors clients. La societat, la cultura, se’ns està fent exclusivament efectista, tot atén principalment a produir efecte, a impressionar vivament: no et deixarà indiferent, se t’haurà clavat al lloc on la memòria regurgita, bàsicament dolor.

La contaminació comercial -també política-, manipuladora, a la qual estem sotmesos, cultiva les muntanyes russes emocionals, i volent o no, però sí ben violent, s’insereixen en nosaltres com els clàssics constipats, encara que no són tan nocius. L’abús de detalls i situacions capaços d'impressionar fàcilment l'ànim és un recurs pornogràfic, perquè les emocions no són moneda de canvi. L’emoció és material sensible i s’ha de pair, situar l’emoció en el lloc que li correspon, amb el temps necessari per posar el cervell a to per arribar a comprendre’ns a nosaltres mateixos. Perquè l’efectisme s’exerceix a través de multitud d’impactes, visuals sobretot, abocats de mil maneres ben potineres, sense cap fre. I on ens situa a nosaltres tanta contaminació? En un espai de putxinel.lis, sense acció i moltíssima contemplació.

La impressió no la manem nosaltres sinó que ve de fora, tothora, per omplir qui sap quin ideari, utopia o il.lusió que podria ser pròpia, però no ho és. Se’ns omple d’emocions que no ens serveixen per a res, dic mentida, perquè serveixen per consumir. Mentrestant estem permanentment despistats i plens d’unes sensacions extremes que ens maregen, que ens malmeten l’espai més personal que tenim. Per no embrutir-se d’aquest efectisme s’ha d’estar a l’aguait, construir una mirada que sàpiga llegir l’estratègia i situar-la d’allà on ve.

Doncs bé, aquests que creuen que la clau de l’èxit de comunicació és aquesta arma emocional descarada els diria que tant d’efectisme es converteix en afectisme i els agents d’aquesta transacció emocional són afectistes, és a dir, individus que proporcionen qualitats subjectives en el camp de la consciència i que alhora condicionen el sentit dels impulsos i les nostres reaccions.

Campanyes antitabac, anuncis de civisme, marques monopoli, Barça, llibres d’autoajuda, llagrimetes televisades, guerres i ganes reviscolades de mercadejar sentiments, no ens fan ser millor persona, ens fan ser millors clients. La societat, la cultura, se’ns està fent exclusivament efectista, tot atén principalment a produir efecte, a impressionar vivament: no et deixarà indiferent, se t’haurà clavat al lloc on la memòria regurgita, bàsicament dolor.

La contaminació comercial -també política-, manipuladora, a la qual estem sotmesos, cultiva les muntanyes russes emocionals, i volent o no, però sí ben violent, s’insereixen en nosaltres com els clàssics constipats, encara que no són tan nocius. L’abús de detalls i situacions capaços d'impressionar fàcilment l'ànim és un recurs pornogràfic, perquè les emocions no són moneda de canvi. L’emoció és material sensible i s’ha de pair, situar l’emoció en el lloc que li correspon, amb el temps necessari per posar el cervell a to per arribar a comprendre’ns a nosaltres mateixos. Perquè l’efectisme s’exerceix a través de multitud d’impactes, visuals sobretot, abocats de mil maneres ben potineres, sense cap fre. I on ens situa a nosaltres tanta contaminació? En un espai de putxinel.lis, sense acció i moltíssima contemplació.