Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Els meus dinars (gravats) als reservats del restaurant La Camarga

Xavier Febrés

Leer versión en castellano

Ja m’ho va semblar, quan els freqüentava, que es produïa un ballet discret com de passadissos de “meublé” als accessos dels menjadors reservats de la planta baixa i el primer pis del restaurant barceloní La Camarga. Sempre n’entraven o en sortien amb cara intrigant alguns coneguts o aspirants, generalment encantats de ser-hi vistos. A més a més, tots els meus reiterats dinars hi van ser gravats de dalt a baix. El recurs al menjador reservat es justificava precisament per això, fora del xivarri acústic de la sala general de l’establiment. La gravació la vaig fer jo mateix sense ocultar la gravadora, atès que hi anava per encàrrec de l’editorial RBA-La Magrana a mantenir-hi les llargues sobretaules que han donat peu als últims volums de la col.lecció de llibres de converses “Diàlegs a Barcelona”. S’han editat i per tant no tinc inconvenient a confessar que vaig dinar-hi tres o quatre vegades amb cadascuna de les parelles de conversadors formades per Antoni Esteve i Ferran Soriano, Jordi Camí i Ramon Folch, Carles Flavià i Manel Pousa, Josep M. Bricall i Jordi Nadal Oller. També vaig utilitzar aquests ara cèlebres reservats per dinar amb Isabel Coixet al voltant d’un projecte editorial que no va prosperar. En canvi, vaig dinar per encàrrec de la mateixa editorial a la sala general del restaurant La Camarga, sense necessitat de reservat, amb la jurista Encarna Roca, amb l’economista Martí Parellada, amb l’antropòleg Jordi Serrallonga i fa poc amb la periodista i escriptora Patrícia Gabancho. Segur que me’n deixo, però és per simple mala memòria meva, no per desig d’ocultació. Per als meus dinars reservats de debò conec llocs infinitament millors.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats