Europa imposa noves garanties per als detinguts i encausats

La Unió Europea va adoptar el 30 de novembre de 2009 una resolució sobre un pla de treball per reforçar els drets procedimentals dels encausats en processos penals. Aquest pla gradual suposa anar dictant una sèrie de Directives en el marc del procés judicial penal, sobre el dret a la interpretació i la traducció; el dret a la informació sobre drets i càrrecs (acusació); el dret a l’assessorament jurídic i la justícia gratuïta; el dret del detingut a comunicar-se amb els seus familiars, amb el seu empleador i amb les autoritats consulars i el dret a la salvaguarda de les persones encausades vulnerables. L’any 2010 es va dictar una primera Directiva que havia d’incorporar-se al nostre dret estatal a molt tardar el 27/10/2013, cosa que no s’ha fet. Aquesta Directiva preveia notables avenços en matèria de traducció, des del moment en què regula que no pot existir un procediment just o equitatiu en termes del Conveni Europeu dels Drets Humans i de la Jurisprudència (precedents) del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sense assegurar una traducció i interpretació eficients.

Així doncs, aquella Directiva 2010/64/UE preveu que l’encausat pugui gaudir d’un intèrpret en la seva llengua materna o una altra que domini, que es presti assistència en la comunicació amb l’advocat inclús durant el judici, el poder exigir que es tradueixin els documents que estan a l’expedient judicial -les proves, els escrits de les parts i les resolucions judicials-, poder recórrer la resolució per la qual es denega l’accés a la traducció, i poder exigir, si la interpretació no és de suficient qualitat, un canvi d’intèrpret. Aquestes mesures xocaran amb la nostra realitat, en què actuen intèrprets sense qualificació massa sovint i en condicions laborals precàries i en què les persones estrangeres veuen molt radicalment dificultat el seu dret a la defensa perquè no es poden explicar, es consignen declaracions errònies i ni tan sols entenen del tot de què s’han de defensar i com poden fer-ho.

En un segon moment, es va dictar la Directiva 2012/13/UE que tracta sobre el dret a la informació dels encausats en els processos penals. Es preveu aprofundir en el dret a la informació des de la vessant de conèixer els càrrecs (acusació), conèixer els drets que l’assisteixen i el fet de poder accedir al contingut de l’expedient judicial des de l’inici. Aquesta òptica de nou, xoca frontalment amb la nostra pràctica diària a les comissaries en què s’interpreta de manera exageradament restrictiva la funció de l’advocat convertint-lo en “convidat de pedra”. La Directiva preveu doncs que l’advocat pugui tenir accés a l’expedient judicial complert abans que declari el detingut a comissaria (amb algunes excepcions molt restrictives) i que l’advocat pugui impugnar la negativa de l’autoritat a permetre-li accedir a l’expedient. Això suposa que els advocats podrem exigir accedir a tot l’expedient judicial abans de la declaració a comissaria i entrevistar-nos amb el detingut abans de que declari, per assessorar-lo en el sentit de si declarar o no i en quin sentit, tot amb coneixement de causa. El Tribunal Europeu de Drets Humans recorda en diverses sentències que el dret a la defensa ha de ser real i efectiu i no merament formal. En definitiva, aquesta segona Directiva havia d’incorporar-se al dret estatal com a molt tardar el 2/6/14, cosa que tampoc s’ha fet.

És més, ja s’ha dictat una altra Directiva, que incorpora grans millores en relació als drets dels detinguts, la 2013/48/UE que regula el dret a l’assistència de lletrat en els processos penals i en els procediments relatius a la ordre de detenció europea, el dret a que s’informi a un tercer en el moment de la privació de llibertat i a comunicar-se amb tercers i amb les autoritats consulars durant la privació de llibertat, que s’ha d’incorporar al dret estatal abans del 27/11/2016.

A banda de les protestes que els estaments jurídics puguin realitzar enfront del Legislador estatal -que quan vol dicta i aprova normes amb una velocitat extraordinària com hem vist aquests dies- per no haver incorporat aquestes normes que cerquen progressar en la Europa “oberta, segura i que serveixi i protegeixi al ciutadà (en termes del Programa d’Estocolm)” al nostre dret estatal, i de l’impuls que espero que provoquin les mateixes, els advocats haurem de plantar-nos i invocar l’aplicació directa d’ambdues directives que tenen “executivitat vertical”. Veurem quina és la reacció dels estaments policials i judicials enfront de la nova dimensió dels drets i garanties de les persones detingudes i encausades, després de tant de temps d’acomodar-se a concebre’ls en termes quasi simbòlics.

La Unió Europea va adoptar el 30 de novembre de 2009 una resolució sobre un pla de treball per reforçar els drets procedimentals dels encausats en processos penals. Aquest pla gradual suposa anar dictant una sèrie de Directives en el marc del procés judicial penal, sobre el dret a la interpretació i la traducció; el dret a la informació sobre drets i càrrecs (acusació); el dret a l’assessorament jurídic i la justícia gratuïta; el dret del detingut a comunicar-se amb els seus familiars, amb el seu empleador i amb les autoritats consulars i el dret a la salvaguarda de les persones encausades vulnerables. L’any 2010 es va dictar una primera Directiva que havia d’incorporar-se al nostre dret estatal a molt tardar el 27/10/2013, cosa que no s’ha fet. Aquesta Directiva preveia notables avenços en matèria de traducció, des del moment en què regula que no pot existir un procediment just o equitatiu en termes del Conveni Europeu dels Drets Humans i de la Jurisprudència (precedents) del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sense assegurar una traducció i interpretació eficients.

Així doncs, aquella Directiva 2010/64/UE preveu que l’encausat pugui gaudir d’un intèrpret en la seva llengua materna o una altra que domini, que es presti assistència en la comunicació amb l’advocat inclús durant el judici, el poder exigir que es tradueixin els documents que estan a l’expedient judicial -les proves, els escrits de les parts i les resolucions judicials-, poder recórrer la resolució per la qual es denega l’accés a la traducció, i poder exigir, si la interpretació no és de suficient qualitat, un canvi d’intèrpret. Aquestes mesures xocaran amb la nostra realitat, en què actuen intèrprets sense qualificació massa sovint i en condicions laborals precàries i en què les persones estrangeres veuen molt radicalment dificultat el seu dret a la defensa perquè no es poden explicar, es consignen declaracions errònies i ni tan sols entenen del tot de què s’han de defensar i com poden fer-ho.