Tres grans preguntes per a un nou espai

En aquests moments estem en el procés de construcció d’un nou subjecte polític. Encarem una procés de debat que sobretot vol ser amb el conjunt de la societat, cap enfora i no cap endins, des de baix, per articular una proposta de país, amb vocació de governar i transformar, que ha de servir per bastir el gran projecte al servei de la gent, de les classes populars, treballadores i les classes mitges catalanes.

Un procés que ens ha de permetre donar resposta a grans preguntes que avui tenen els projectes de canvi, no només a casa nostra sinó arreu del continent i a escala internacional. Vivim un canvi d’època, una crisi sistèmica, i donar les respostes que connectin tant racionalment com emocionalment amb la gent farà que la sortida passi per projectes reals de canvi i no per fenòmens com Trump, Le Pen i altres que lluny de menystenir hem de saber encarar i combatre.

A l’Estat i a Catalunya el 15M va servir sens dubte per situar, visibilitzar i responsabilitzar els veritables culpables de la crisi. Va arribar a temps, en paraules de Pedro Arrojo en el marc de les jornades ecosocialistes celebrades el passat 18 i 19 de novembre. A França Nuit Debout sembla que va arribar tard per evitar que les classes populars i les classes mitges empobrides fossin seduïdes per l’extrema dreta de Le Pen.

A Catalunya i a l’Estat hi som a temps, però no en tenim massa. Cal doncs encarar algunes de les preguntes del nostre temps. Són tres al meu entendre les principals.

En primer lloc com fem front a un dels grans reptes socials d’avui: la desigualtat. El 2008 a Catalunya el 20% de la gent amb més recursos guanyava 4,8 cops més que el 20% amb menys recursos. Avui, malgrat la crisi, aquesta diferència és de 6 vegades. Ens estan construint una societat de terços, on pràcticament un terç de la societat viu exclòs socialment i és invisible des d’un punt de vista mediàtic a no ser que passin tragèdies com la mort de l’àvia de Reus. La lluita contra la precarietat laboral, el debat sobre una política de rendes, i la batalla per la renda garantida de ciutadania com un primer pas marquen el camí.

En segon lloc com fem compatible la reivindicació i la cerca de la plena ocupació, amb la constatació que el sistema econòmic capitalista i el model productiu actual no aposta de manera real per garantir els llocs de treball. Alhora avui la contradicció clau del sistema és el canvi climàtic i els límits reals del planeta. Sens dubte això fa imprescindible una transició energètica justa i un canvi de model productiu que pot ser utilitzat per propostes com les de Trump, que ha mobilitzat vot dels cinturons industrials amb la promesa de barra lliure per als combustibles fòssils. Aquí l’aposta per un nou model energètic, centrat en renovables, l’autoconsum i la batalla contra les grans empreses elèctriques és clau per reconectar amb les classes populars. I la relació amb el món del treball cal cuidar-la dia a dia.

I finalment com fem compatible la nostra acció de la política, situada en el marc dels estats, quan són sotmesos a dinàmiques d’una economia global financiaritzada i a processos globals. Donem la batalla a Catalunya i a l’Estat, i és imprescindible guanyar-la, però la guerra real té lloc a escala global. Ens cal passar del pensar globalment, actuar localment, que va plantejar el moviment per una altra globalització a actuar com a mínim a escala europea. Ho veiem també amb la crisi de refugiats, on la resposta ha de ser sobretot a aquest nivell. I alhora cal un discurs clar i nítid que situï els veritables culpables de la crisi i intercepti el discurs de l’extrema dreta que utilitza les persones migrades i els refugiats i refugiades com a boc expiatori. Per això cal articular un moviment que reclami Europa, la nostra Europa, la que ens estan prenent els governs conservadors i una socialdemocràcia sense projecte, entregada a la política neoliberal i que respon com un lloro que no existeix alternativa.

Segur que hem d’afrontar també moltes altres preguntes, i això és el que el procés de construcció del nou subjecte polític ens ha de permetre encarar en el procés de debat que iniciarem en els propers mesos.

En aquests moments estem en el procés de construcció d’un nou subjecte polític. Encarem una procés de debat que sobretot vol ser amb el conjunt de la societat, cap enfora i no cap endins, des de baix, per articular una proposta de país, amb vocació de governar i transformar, que ha de servir per bastir el gran projecte al servei de la gent, de les classes populars, treballadores i les classes mitges catalanes.

Un procés que ens ha de permetre donar resposta a grans preguntes que avui tenen els projectes de canvi, no només a casa nostra sinó arreu del continent i a escala internacional. Vivim un canvi d’època, una crisi sistèmica, i donar les respostes que connectin tant racionalment com emocionalment amb la gent farà que la sortida passi per projectes reals de canvi i no per fenòmens com Trump, Le Pen i altres que lluny de menystenir hem de saber encarar i combatre.