Moció de censura a un règim corrupte

Uns quants grans a la cara poden ser el resultat de picades d'insectes. Si els grans estan escampats per tot el cos, és segur que es tracta d'una infecció interna. La repetició d'infeccions purulentes mostra un sistema immunològic deficient de manera congènita.

L'operació Lezo sobre la immensa trama de corrupció de la Comunitat de Madrid ha fet esclatar la indignació perquè les maniobres del Govern Rajoy sobre la Fiscalia s'han sumat al robatori de milions d'euros. La còlera ciutadana ha entrat en erupció perquè aquest cas se suma a la multitud de corrupcions que afecten el Partit Popular, PSOE, CiU, etc. La llista és llarguíssima i els càrrecs públics investigats són milers. Els més recents són Gürtel, Púnica, targetes black, Emarsa, Bárcenas, Bankia, accions preferents, Mercasevilla, els ERE’s d'Andalusia, Campeón i Pokemon a Galícia; Taula, Brugal i molts altres al País Valencià, Arena-Palma i altres a les Illes Balears, Pretòria, ITV i Millet a Catalunya, la dimissió del president de Múrcia...

D'altres dècades recordem els casos Flick, els fons reservats del cas GAL, la privatització de RUMASA, el cas CESID d'escoltes il·legals, el cas Juan Guerra, el cas Ibercorp que va afectar el governador del Banc d'Espanya, el cas Roldán, el cas Casinos, el cas Estivill, el cas Pallerols de finançament, el cas Naseiro, els casos d'informació privilegiada per pelotazos de Juan Vilallonga, president de Telefónica o el cas Tabacalera protagonitzat per César Alierta. No oblidem la negativa a investigar l'enriquiment de Juan Carlos Borbón, que ha acumulat 1.600 milions d'euros segons càlculs del professor de finances Herman Matthijs de la Universitat de Brussel·les i del diari New York Times.

Aquest ràpid repàs mostra que la corrupció no és una infecció del Partit Popular, sinó un mal congènit del règim del 78. La repetició de les eleccions legislatives de 2015 i la crisi provocada al Comitè Federal del PSOE per investir el líder del PP com a president corroboren el caràcter sistèmic de la corrupció en el règim monàrquic. En efecte, 16 milions de ciutadans van votar partits que es van comprometre de manera repetida i solemne a treure Mariano Rajoy de la Moncloa, contra 8 milions que van optar per la seva continuïtat. Les maniobres de les elits extractives que dominen el Regne d'Espanya per burlar la voluntat popular no han tingut límit. Només els incauts podien creure que Ciudadanos compliria el seu compromís electoral d'impedir que continués a la presidència qui va nomenar Luis Bárcenas. Per doblegar el “no és no” de Pedro Sánchez l'oligarquia espanyola va moure tots els seus tentacles als mitjans de comunicació i a l'aparell del PSOE fins a arribar al clímax de l'1 d'octubre de 2016. Només la complicitat de tots els partits del règim amb la corrupció explica que cap d'ells hagi reaccionat amb la contundència exigible al doble escàndol de la corrupció del Canal de Isabel II i de les maniobres del ministre de Justícia per obstruir la investigació.

Davant la falta de reacció del sistema, una formació que no forma part del règim del 78 ha recollit la ira de la gent decent i ha presentat una moció de censura contra Mariano Rajoy. Per primera vegada un líder compromès a “trencar el cadenat del règim de 1978” es presentarà enfront d’un president amb el suport dels tres partits constitucionalistes. Pablo Iglesias ha demostrat la seva audàcia. Ara ha de demostrar que hi ha una alternativa de futur per a les noves generacions, al marge d'una segona Restauració tan corrupta com la primera, i en la qual el republicanisme espanyol mai va tenir aquesta oportunitat.

Esquerra Republicana de Catalunya té gravat amb foc en el seu nom que és una alternativa a la monarquia. Ens enorgulleix formar part d'una tradició política, el republicanisme, que es remunta a Pi i Margall, formada per persones exemplars d'integritat insubornable, entre les quals destaca Lluís Companys, afusellat per ser President de Catalunya. Una tradició unida fraternalment a republicans espanyols de la mateixa alta qualitat moral i intel·lectual, com Nicolás Salmerón, Francisco Giner de los Rios, Santiago Ramón y Cajal, Pablo Iglesias (fundador del PSOE), Manuel Azaña, Severo Ochoa, entre una multitud extraordinària, entre la qual sobresurten els que van morir lluitant contra la dictadura franquista. Cito els dos únics espanyols que han rebut el Premi Nobel científic perquè tots dos eren republicans. Donada la nostra orgullosa definició republicana compartim plenament la moció contra la corrupció, perquè és una moció de censura al règim vigent.

M'he referit al Consell de Guerra que va condemnar a mort al President Companys perquè hi va haver desenes de milers d'afusellats per Tribunals militars del general Franco. La impunitat d'aquests crims és el mal congènit que corroeix el règim actual i provoca els seus corruptes esputs de pus. El sociòleg Émile Durkheim va crear el concepte de “anòmia social” per explicar les societats en què els governants i els ciutadans no interioritzen uns principis morals sòlids. Seguint aquest concepte Fabiola Letelier, germana del ministre de Defensa xilè assassinat pel general Pinochet, va assenyalar en una conferència a favor de les Comissions de la Veritat: “La impunitat socialitza la perversa idea que tot està permès i els delictes més greus no mereixen càstig, fomentant així l’anòmia generalitzada i la corrupció en els més diversos àmbits de la vida social». Aquesta amoralitat caracteritza el règim de 1978 i ha impedit la creació del sistema immunològic que reacciona contra la corrupció en els sistemes democràtics autèntics.

Uns quants grans a la cara poden ser el resultat de picades d'insectes. Si els grans estan escampats per tot el cos, és segur que es tracta d'una infecció interna. La repetició d'infeccions purulentes mostra un sistema immunològic deficient de manera congènita.

L'operació Lezo sobre la immensa trama de corrupció de la Comunitat de Madrid ha fet esclatar la indignació perquè les maniobres del Govern Rajoy sobre la Fiscalia s'han sumat al robatori de milions d'euros. La còlera ciutadana ha entrat en erupció perquè aquest cas se suma a la multitud de corrupcions que afecten el Partit Popular, PSOE, CiU, etc. La llista és llarguíssima i els càrrecs públics investigats són milers. Els més recents són Gürtel, Púnica, targetes black, Emarsa, Bárcenas, Bankia, accions preferents, Mercasevilla, els ERE’s d'Andalusia, Campeón i Pokemon a Galícia; Taula, Brugal i molts altres al País Valencià, Arena-Palma i altres a les Illes Balears, Pretòria, ITV i Millet a Catalunya, la dimissió del president de Múrcia...