Preguntes sí; aquest nyap, no

La pregunta arbre que ha permès que CiU, ERC, UCV i les CUP arribessin a un acord sobre què cal preguntar als catalans en un hipotètic referèndum sobre quina vinculació volen tenir amb Espanya no és ni inclusiva ni clara. És un error de proporcions considerables perquè aporta més confusió a una ciutadania cada cop més desconcertada, llevat dels que, a aquestes alçades del debat, subscriuen qualsevol decisió que se’ls vengui com a una nova passa cap a la independència.

Potser servirà d’excusa perquè ERC voti els pressupostos del Govern de la Generalitat pel 2014. Potser servirà perquè ICV continuï al carro del “procés”, amb l’excusa poc defensable que els federalistes són tinguts en compte amb aquesta doble pregunta. Potser a l’Assemblea Nacional Catalana, en línia directa amb la presidència de la Generalitat, ja li va bé l’acceptació acrítica de la proposta “sobiranista”, per interessos personals o col.lectius que se m’escapen. El mateix Quim Arrufat, que es feia la foto i prenia la paraula en nom de les CUP al Palau de la Generalitat manifestant el seu suport a aquest nyap, confessava els seus dubtes públicament poques hores després.

I és que amb aquestes preguntes no es va enlloc. Bé, sí, es va cap a la confusió total. Cap a una interpretació dels possibles resultats típica d’una nit electoral. Tots guanyen.

Si el que es pretén és que Madrid vegi clar què pensen els catalans s’ha elegit el pitjor camí.

A Puerto Rico van fer una consulta l’any passat també formulada en base a dues preguntes. La primera demanava als portoriquenys si volien canviar el status quo o seguir com fins aleshores. Als que deien que volien canviar-lo, se'ls oferia la possibilitat de triar entre tres opcions: crear un estat independent, adoptar la fórmula d'un “estat lliure sobirà associat” als Estats Units o convertir-se en un estat més dels Estats Units. És un plantejament molt més coherent i seriós que el que es planteja a Catalunya.

Val a dir que a Puerto Rico encara no s'han posat d'acord sobre què van decidir els portoriquenys, ara fa un any, amb el seu vot en aquella consulta.

Imagineu-vos què passaria si algun dia -el 9 de novembre del 2014 o el 11 de setembre del 2015- se'ns plantegés als catalans que participéssim en aquesta farsa.

L'única explicació d'haver plantejat aquestes dues preguntes - a part del suport vergonyant d'ERC als pressupostos antisocials del Govern Mas- és que els que ens les volen vendre com el rea de tots els nostres mals, estan convençuts que mai no hauran de passar per la vergonya i el ridícol de participar en el recompte i anàlisi de les respostes dels catalans.

La pregunta arbre que ha permès que CiU, ERC, UCV i les CUP arribessin a un acord sobre què cal preguntar als catalans en un hipotètic referèndum sobre quina vinculació volen tenir amb Espanya no és ni inclusiva ni clara. És un error de proporcions considerables perquè aporta més confusió a una ciutadania cada cop més desconcertada, llevat dels que, a aquestes alçades del debat, subscriuen qualsevol decisió que se’ls vengui com a una nova passa cap a la independència.

Potser servirà d’excusa perquè ERC voti els pressupostos del Govern de la Generalitat pel 2014. Potser servirà perquè ICV continuï al carro del “procés”, amb l’excusa poc defensable que els federalistes són tinguts en compte amb aquesta doble pregunta. Potser a l’Assemblea Nacional Catalana, en línia directa amb la presidència de la Generalitat, ja li va bé l’acceptació acrítica de la proposta “sobiranista”, per interessos personals o col.lectius que se m’escapen. El mateix Quim Arrufat, que es feia la foto i prenia la paraula en nom de les CUP al Palau de la Generalitat manifestant el seu suport a aquest nyap, confessava els seus dubtes públicament poques hores després.