Trànsit, contaminació ambiental i càncer

L'escandalós frau de Volkswagen per alterar la mesura d'emissions de gasos dels motors dièsel ha estat qualificat com un atemptat a la salut pública. En un article anterior m'he referit a l'evidència que ha permès classificar al dièsel com segur cancerigen per a l'home per l'Agència Internacional d'Investigació del Càncer (IARC). En aquest article mostrarem l'evidència sobre els efectes de la contaminació ambiental sobre el risc de càncer.

A Espanya es produeixen cada any més de 26.000 casos nous de càncer de pulmó. Un 80% són atribuïbles al consum del tabac, però el 20% restant (uns 5.200 casos) és possible que una part considerable puguin estar originats per la contaminació de l'aire que respirem i majorment pel trànsit rodat. Aquest és un efecte terrible, que s'uneix a l'impacte de la pol·lució a les malalties respiratòries, cardiovasculars i morts prematures. El govern espanyol, el govern alemany i la Unió Europea romanen en un silenci còmplice davant la poderosa indústria automotriu i l'escandalós frau de Volkswagen que ha tractat d'ocultar la contaminació que produeixen els seus motors. Els mesuraments de contaminants de l'aire a Barcelona i Madrid han mostrat reiteradament que en múltiples ocasions se superen els límits de tolerància.

És reconegut que els motors dièsel emeten major quantitat de diòxids (NO2) i òxids de nitrogen (NOx) i partícules (PM) que els motors de gasolina, mentre que els motors de gasolina emeten major quantitat de monòxid (CO) i diòxid de carboni (CO2) que tenen un major efecte hivernacle. En realitat la contaminació ambiental és una barreja de múltiples compostos entre els quals es troben partícules respirables (PM), NOx, diòxid de sulfur (SO2), ozó (O3), CO i CO2, així com compostos orgànics volàtils, entre els quals es troben centenars de compostos químics, molts dels quals són reconeguts cancerígens, com el benzè i els hidrocarburs policíclics aromàtics (HPA). Les partícules de menys de 10 micres, especialment les més fines (menys de 2.5 micres) tenen la capacitat d'entrar en el pulmó i per això comporten un major risc. Aquestes partícules contenen compostos químics i metalls (com el plom, cadmi i arsènic) que són cancerígens. El trànsit, majorment en àrees urbanes és una de les principals fonts de contaminació, però s'originen també en plantes d'energia, indústries i incendis forestals.

Estudis experimentals en rates han mostrat que quan són exposades a la respiració d'aire contaminat obtingut de la pol·lució del trànsit es produeixen múltiples adenomes de pulmó, més nombrosos com més gran és la dosi d'exposició. Igualment quan s'injecta subcutàniament a rates amb partícules obtingudes de la pol·lució ambiental es generen adenomes, carcinomes pulmonars i fibrosarcomas. Estudis en individus exposats a la contaminació ambiental han mostrat diversos efectes genotòxics (com increment d'aberracions cromosòmiques), canvis en l'expressió de diferents gens, dany en l'ADN i alteracions epigenètiques.

Hi ha una abundant evidència provinent d'estudis epidemiològics mostrant l'augment de risc de càncer de pulmó associat a la contaminació ambiental. Un dels més importants és l'estudi ESCAPE, que comprèn 17 estudis de cohort en 9 països d'Europa, i va avaluar l'exposició a la contaminació en més de 300 mil individus, tenint en compte el lloc de residència de cada participant i l'exposició a contaminants ambientals mesurats en aquesta àrea. Es va trobar en aquest estudi un augment del 50% del risc de càncer de pulmó per l'exposició a les petites partícules respirades. S'ha estimat que per cada augment del trànsit rodat de més de 4.000 vehicles diaris, dins d'un radi de 100 ms de residència, es produeix un augment del 9% en el risc d'incidència de càncer de pulmó. En un altre anàlisi de 20 estudis realitzats en diverses regions del món, que va avaluar l'efecte de l'exposició a diòxid de nitrogen, es va trobar un augment del risc del càncer de pulmó del 9% per cada increment de 10 mg per metre cúbic d'aire. El risc augmentava amb el volum del trànsit i amb la menor distància de residència a rutes de trànsit dens. A l'octubre de 2013, 24 experts de 11 països reunits a la IARC van avaluar totes les evidències acumulades sobre la contaminació ambiental en el risc de càncer. Per unanimitat van concloure que hi ha prou evidències que la contaminació de l'aire exterior augmenta el risc de càncer de pulmó. A més del dièsel, la contaminació de l'aire es considera causalment associat al càncer de pulmó. Hi ha altres tumors com són el càncer de bufeta urinària, el càncer de mama i la leucèmia mieloide que podrien estar associats també a la pol·lució, però encara les evidències no són definitives.

Poden les autoritats de Salut Publica romandre indiferents davant aquest greu problema de salut per a la població? Indubtablement que no, l'Ajuntament de Madrid acaba d'anunciar severes restriccions al trànsit pels episodis de més alta contaminació. Esperem que altres segueixin el seu camí i s'adoptin urgentment mesures de protecció i prevenció.

L'escandalós frau de Volkswagen per alterar la mesura d'emissions de gasos dels motors dièsel ha estat qualificat com un atemptat a la salut pública. En un article anterior m'he referit a l'evidència que ha permès classificar al dièsel com segur cancerigen per a l'home per l'Agència Internacional d'Investigació del Càncer (IARC). En aquest article mostrarem l'evidència sobre els efectes de la contaminació ambiental sobre el risc de càncer.

A Espanya es produeixen cada any més de 26.000 casos nous de càncer de pulmó. Un 80% són atribuïbles al consum del tabac, però el 20% restant (uns 5.200 casos) és possible que una part considerable puguin estar originats per la contaminació de l'aire que respirem i majorment pel trànsit rodat. Aquest és un efecte terrible, que s'uneix a l'impacte de la pol·lució a les malalties respiratòries, cardiovasculars i morts prematures. El govern espanyol, el govern alemany i la Unió Europea romanen en un silenci còmplice davant la poderosa indústria automotriu i l'escandalós frau de Volkswagen que ha tractat d'ocultar la contaminació que produeixen els seus motors. Els mesuraments de contaminants de l'aire a Barcelona i Madrid han mostrat reiteradament que en múltiples ocasions se superen els límits de tolerància.