PODEMOS i les aliances que ha articulat a Catalunya (En Comú Podem), Galícia (En Marea) i València (Compromís-Podem-Ara és el Moment), no són partits polítics a l'ús, ni tan sols un projecte polític unívoc, sinó més aviat l'expressió política més acabada d'un corrent profund de canvi, que va eclosionar en el cicle de mobilització 2010-2014 i el 15M com a resposta a la gestió de la crisi en favor de l'oligarquia financera. Aquesta gestió, amb retallades en drets bàsics de la majoria i amb un blindatge de les polítiques d'austeritat i centralitzadores amb l'article 135 de la Constitució Espanyola, ha derivat en una crisi de règim polític molt profunda. Mirar cap a un altra banda i fer com si no hagués succeït no és una opció. El bipartidisme ha fet fallida i s'obre una bretxa constituent.
Les cinc garanties constitucionals que proposa PODEMOS -blindatge dels drets socials, garanties contra la corrupció, independència de la justícia, plurinacionalitat i dret a decidir (amb celebració de referèndum a Catalunya), així com democràcia real amb possibilitat de revocar i proporcionalitat en la llei electoral- són una concreció de mínims d'aquest desig de canvi. No representen una proposta de partit sinó una proposta de país, un acord de convivència que dóna sortida política a l'actual crisi de règim i supera l'escissió social a què ens aboca l'immobilisme.
L'altura de mires i el sentit d'estat del que presumeixen les forces del règim del 78 hauria de portar-los a buscar una sortida política en el sentit que reclama la ciutadania. Perllongar les polítiques de negació dels desitjos populars només porta a l'estancament dolorós de la crisi de règim. Trencar amb l'austeritat, democratitzar la democràcia i garantir la prioritat dels drets i les vides de les persones per sobre dels interessos de la gran banca són imperatius.
Els canvis menors, cosmètics o reactius a la Constitució que no donin resposta a aquestes demandes no serviran. La investidura d'un govern continuista que gestioni el mateix amb un canvi de sensibilitat tampoc. És irresponsable no abordar els debats de fons plantejats i intentar trampejar amb grandiloqüents paraules i pobres concrecions. Les forces del canvi no seran còmplices d'operacions en aquest sentit.
Una àmplia aliança que permeti una majoria per entrar al fons dels debats constituents que s'estan donant a les llars i als carrers del nostre país seria raonable i desitjable. Un govern expressió de la nova majoria social amb l'objectiu de convocar unes veritables eleccions constituents en un termini d'un o dos anys, període en el qual es reformaria la llei electoral, es reclamaria la devolució dels 60.000 milions del rescat bancari derogant també l'art. 135 i es posaria data i condicions per al referèndum a Catalunya. Un govern presidit per una personalitat de reconegut prestigi i àmplia acceptació, sensible al moment constituent que vivim i amb ampli suport parlamentari seria l'única sortida seriosa a l'actual situació política. Si no hi ha l'altura de mires ni la responsabilitat de llegir en els esdeveniments i els resultats electorals la voluntat política de la ciutadania més enllà de l'aritmètica parlamentària, quedarà en evidència la incapacitat de les forces del vell règim del 78, especialment la del PSOE , per formar part del nou país que està naixent.
Óscar Guardingo és senador d'En Comú Podem i Luis Juberías i Marc Llaó són membres de Podem Catalunya
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
