Quan es complien 100 dies de la seva arribada a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont va anunciar un ambiciós pla de govern en el qual preveia aprovar 45 lleis. L'objectiu que es marcava era similar al nombre de lleis aprovades en l'última legislatura d'Artur Mas, amb la dificultat que Puigdemont hauria tirar-les endavant en la meitat de temps que el seu antecessor, a causa dels 18 mesos que teòricament ha de durar aquesta legislatura.
Però, sis mesos després de la seva investidura, la producció legislativa al Parlament de Catalunya s'ha alentit fins al punt d'haver donat com a resultat una sola modificació legislativa i cap llei nova. L'aturada, de fet, ve d'abans. Ens hem de remuntar fins a juliol de 2015, fa un any, per trobar l'última nova llei aprovada, sobre el voluntariat i associacionisme. Des de llavors, el Parlament de Catalunya ha mantingut el comptador legislatiu a zero.
En aquest moment són 11 els projectes de llei i 30 les proposicions en tràmit parlamentari, algunes d'elles en un estadi molt avançat. Entre els més desenvolupats, el projecte de Llei d'Estadística, que està en fase d'esmenes a l'articulat, o el d'incompatibilitats dels diputats, que està a l'espera del debat final al ple. També les iniciatives que arriben de la ciutadania en forma de ILPs, de les que en aquest moment les més desenvolupades són la de Renda Garantida de Ciutadania i la modificació de llei de finances públiques.
“Hi ha hagut activitat legislativa, i no és poca feina el que hem fet, però ha estat treball del tipus invisible”, defensa el portaveu adjunt de Junts pel Sí, Roger Torrent. Segons explica, en cua hi ha importants projectes de llei, com el de l'Hisenda catalana o el de la Seguretat Social, treballats durant els últims sis mesos i que previsiblement s'acceleraran a la tornada de vacances. “Hem estat molt centrats en les ponències d'aquestes lleis, però també en d'altres. De fet, aquesta mateixa setmana s'ha convocat la cimera per refer la llei 24/2015 de mesures contra la pobresa energètica, tombada pel Constitucional”, apunta Torrent .
Però les explicacions del grup de JxSí no convencen a l'oposició, que qualifica la situació “d'inusual i irregular”. “És injustificable que el Govern no hagi aprovat cap projecte de llei durant aquest període de sessions”, considera Alícia Romero, portaveu adjunta del PSC. Els socialistes es sorprenen que l'oposició “ha tingut més iniciativa legislativa que el mateix Govern”, i treuen pit en afirmar que el seu grup ha estat el que major nombre de proposicions de llei ha presentat.
Calendari, prioritats i estabilitat
Les dades de balanç del curs parlamentari recentment acabat indiquen un període de sequera legislativa de 12 mesos que té causes diverses. Els primers sis són atribuïbles al calendari. La convocatori d'eleccions el 27 de setembre de l'any passat que, sumat al període estival, va deixar al Parlament sense activitat entre el 31 de juliol i el 26 d'octubre. Després d'això, la dificultat de JxSí i la CUP per posar-se d'acord sobre la investidura d'un nou president va paralitzar la tasca parlamentària fins el 10 de gener del 2016.
A partir de llavors, el Govern ha anat elaborant projectes de llei sense que cap s'hagi arribat a materialitzar encara. “És perfectament possible aprovar projectes de llei en sis mesos, també ho és en quatre mesos, i no només un projecte de llei sinó diversos, perquè van per diferents comissions”, assegura el diputat de Ciutadans José María Espejo-Saavedra, vicepresident segon del Parlament. Segons ell, si no s'han aprovat ha estat perquè “l'única preocupació del Govern és la independència, s'ha oblidat dels problemes que preocupen a la gent al carrer”.
Des de Junts pel Sí rebutgen aquesta idea. “Si es repassen les iniciatives que estan en cua i que entraran just després de l'estiu, els temes de les lleis són sobretot de caràcter social. De fet les pròpies lleis que creen l'agència de protecció social i l'Hisenda pròpia, són les dues bàsiques per l'estat del benestar”, considera Torrent. A més, segons l'independentista, el fet que el Constitucional tombi lleis com la 24/2015 o l'impost a les nuclears frena el treball parlamentari, ja que es veuen obligats a tornar a donar resposta als problemes que arreglaven amb les normes anul·lades.
“El veritable problema del Govern independentista és la inestabilitat. No presentes lleis si no estàs segur que el teu soci preferent i únic te les vagi a aprovar”, opina Espejo-Saavedra en referència a les difícils relacions entre JxSí i la CUP que han estat el compàs del primer tram de la legislatura. Una cosa similar considera Romero, que recorda que la CUP ha fet perdre a JxSí 80 votacions entre plens i comissions. “Això fa que l'aprovació de lleis no sigui un camí fàcil per al Govern”, resumeix.