Pere Pujol, el fill que treballa per l’entorn

“No he cobrat mai de cap administració, no he fet mai cap tema públic, hagués pogut i no ho he fet mai, sobretot per protegir al meu pare”. Ho va dir, en dues ocasions, Jordi Pujol Ferrusola en la seva compareixença al Parlament.

Altres germans no van tenir tants miraments. “Digui’m vostè alguna feina a la que em pugui dedicar, sent enginyer agrònom, que no tingui ni una ni mitja relació amb l’administració, o a la que es pugui dedicar la meva germana, sent arquitecte”. Ho va dir Pere Pujol Ferrusola en la seva compareixença al Parlament.

És evident que entre els germans Pujol Ferrusola no hi ha uniformitat de criteri sobre un aspecte tan delicat. Pot un fill de president fer negocis amb l’administració que governa el seu pare? Va dir Pere Pujol que per ell era o això o fer-se capellà.

El cas de Pere –fins ara el més rioler dels Pujol Ferrusola que han passat per la comissió d’investigació– és paradigmàtic. Ell defensa que sí, mentre sigui tot legal, com és evidentment el seu cas. La seva previsible defensa va ser que Entorn, l’empresa en la que treballa des del 1993, ha fet serveis tant per les administracions del seu pare com del tripartit; és més, que els consellers del tripartit la van contractar tant o més que els convergents, d’abans i d’ara. Però al mateix temps insistia que la major part de feines que fa i ha fet Entorn són per empreses privades, ja que són aquestes les que reben l’adjudicació de l’administració. O sigui que els percentatges amb què va bombardejar els diputats i espectadors són tan relatius com estèrils. Fins i tot, cap al final, quan ja no escoltava ni l’apuntador, va tenir l’ocurrència de treure unes dades sobre els concursos de la Generalitat guanyats per Entorn en el període 2002-2014, un total de 45, dels quals 30 corresponen a època tripartit. Ho podia haver fet millor i agafar només el període 2004-2010, així segur que el 100% haurien estat del tripartit.

Crida l’atenció que a Jordi Júnior li costés tant definir la seva professió (“dinamitzador econòmic”) com al seu germà Pere concretar el càrrec que ocupava a Entorn en temps del pujolisme. Des del 2007, va dir, és una mena de codirector, però abans era “tècnic comercial amb un grau menor de direcció, potser, diguem-li així”. De veritat era això el que posava la seva targeta de visita? Tenia poders, però molt limitats, va insistir.  

El cas d’Entorn és emblemàtic perquè no estem parlant d’una simple proveïdora de serveis a l’administració, com efectivament n’hi ha tantes. Sinó d’una peça en un entramat molt més ampli, no per conegut menys esborronador. Es pot anar desgranant amb la lectura de la transcripció dels diversos interrogatoris que li van fer a Pere Pujol dilluns passat.

Carles Sumarroca Coixet. Amic de la família. Soci del pare a Banca Catalana. Cofundador amb el pare de Convergència Democràtica de Catalunya. Testaferro del pare a El Correo Catalán. Marit de la sòcia de la mare en els orígens d’Hidroplant. I, a partir del 93, patró del fill a Entorn. Amb tants nexes, es diria que els Pujol i els Sumarroca formen gairebé un sol ens familiar. I encara diu Pere Pujol que quan ell entra a Entorn es troba Sumarroca en l’accionariat com per casualitat. Oh sorpresa.

Sumarroca ha aixecat un gran imperi, amb importants empreses en sectors molt variats, des de la sanitat al vitivinícola, passant lògicament per les instal·lacions elèctriques i la construcció. I ha treballat molt per l’administració catalana, moltíssim, en els temps de Pujol, en els del tripartit i en els actuals. Però Sumarroca no és sospitós d’haver estat benefactor dels partits d’esquerra que li feien encàrrecs, i en canvi sí d’haver-ho estat del seu partit, a través (així ho va dir un dels diputats) de donacions patriòtiques a la fundació vinculada a CDC (si les ha fet o no, caldrà que ho aclareixi el dia que comparegui).

Doncs això. No parlem d’una petita o mitjana consultora ambiental, en la que un fill del president exerceix de “tècnic comercial amb un grau menor de direcció” i que esporàdicament rep encàrrecs de l’administració pública. Sinó que aquesta consultoria propietat del senyor Sumarroca fa uns estudis d’impacte ambiental favorables a unes infraestructures (canals de regadiu, parcs eòlics) que construeix o fins i tot promou el mateix senyor través d’altres empreses seves, i gràcies als quals poden rebre el vist-i-plau de l’administració, governada pel partit del que és cofundador i possiblement benefactor. I, per arrodonir-ho, en el cas del mapa eòlic, moltes d’aquestes autoritzacions es concentren en els dos anys anteriors a la fi de la bicoca, que és quan un altre fill Pujol, avui imputat pel cas de les ITV, era secretari general del departament que atorgava els permisos. De fet, alguns parcs eòlics es van arribar a autoritzar passades les eleccions de novembre 2003, exercint CiU el govern provisional mentre Artur Mas i La Vanguardia intentaven a la desesperada que Carod-Rovira no es deixés seduir pels encants de Maragall.

Els diputats de la comissió només li van poder tirar en cara a Pere Pujol el factor antiestètic. Perquè ara per ara poca cosa es pot fer més. Són coses de fa 15 i 20 anys però es veu que no fins ara no ens han semblat antiestètiques. I Pere, sense perdre el somriure, va respondre que sí, que fent aquest relat gaire bonic no queda, si bé va venir a dir que això era agafar el rave per les fulles i que se’n podien fer d’altres, de relats, encara que no va arribar a precisar quins.

El currículum professional de Pere Pujol Ferrusola és abracadabrant. Quan va acabar la carrera va pensar en ampliar estudis en una universitat dels EUA, però al final no ho va fer. Des d’aquella decisió, porta 21 anys en una empresa sospitosa de rebre tractes de favor de l’administració, i entre una i altre cosa va passar-ne prop de tres (1991-93) en una altre consultoria ambiental, Eco-lògica, que es va enfonsar al famós forat del Priorat (aquell escàndol de malversació al consell comarcal que va motivar que Jordi Pujol en persona es desplacés fins a Falset només per esbroncar el president i gerent que van destapar les martingales). Al Parlament, Pere Pujol va assegurar que, amb els 26 anyets que aleshores tenia, a Eco-lògica només va fer tasques estrictament tècniques. Un bon amic amb molts lligams al Priorat, i que va viure molt de prop aquella època, em comentava ahir que això no s’ho creu ni ell. Seria doncs una pena que Jaume Figueras i Marc Escolà, receptors d’aquell històric reny pujolià, no tinguessin temps de comparèixer a la comissió per aclarir aquest punt biogràfic del fill que treballa per Entorn. I per l’entorn.