Lucía Caram, la monja ‘collonera’

De verborrea excelsa, l’argentina catalana s’ha convertit en els darrers anys en una monja rara avis. Sor Lucía Caram, nascuda a Tucumán (Argentina) l’any 1966 i resident a Manresa des de fa més de vint anys, ha esdevingut una monja mediàtica que es rifen els principals mitjans de comunicació del país perquè amb la seva loquacitat, simpatia i carència de pèls a la llengua, convenç i agrada al gran públic. L’anomenen monja ‘collonera’ i ella no té cap mena d’objeccióa afegir que si li diuen així deu ser perquè els toca, i els toca.

Mig en broma mig seriosament, ha arribat a dir que potser a Rajoy li costaria entrar al cel, després va matisar: entrar entrarà perquè Déu es misericordiós, però no per mèrits propis. En la seva creuada contra la pobresa també ha arribat a demanar la dimissió del ministre Montoro. De gira mediàtica constant, no ha tingut problemes en polemitzar amb personatges de tota mena, des del petit Nicolás fins a l’excap de comunicació del primer govern d’Aznar, Miguel Ángel Rodríguez.

La polseguera que s’ha alçat al voltant de la monja revolucionaria dificulta tot sovint saberdel seu tragí diari i tasca principal: a part de llevar-se ben d’hora ben d’hora, com evangelitzava Pep Guardiola, per resar, Caram multiplica com si fossin pans i peixos les seves hores per ajudar els pobres. Amb aquest objectiu, que l’ocupa i preocupa, forma part de la Fundació Rosa Oriol de Manresa.

A part de les seves responsabilitats al convent de Santa Clara de la capital del Bages, i de la seva particular guerra contra la pobresa, Caram, com a bona argentina, també cuineja i, fins i tot, ha publicat un llibre de receptes. En el món literaritambé ha fet fortuna gràcies a llibres com “Mi claustro es el mundo” i “A Dios rogando”, que l’han acabat de popularitzar. Una altra de les aficions que l’han fet famosa especialment a Catalunya, és la seva extraordinària passió pel Barça en general i per Leo Messi en particular.

Tot i confessar-se obertament fan del seu compatrici Papa Francisco, sor Lucía Caram s’ha desmarcat obertament i de manera pública dels posicionaments més reaccionaris de l’Església: avortament, anticonceptius, homosexualitat, el paper de les dones a l’església... També, com la seva companya la monja Teresa Forcades, s’ha pronunciat a favor del procésd’independència de Catalunya.

Tot plegat es resumeix amb una de les seves frases més habituals: “Abans demanava ajuda a Déu, i ara demano a tot déu”.

De verborrea excelsa, l’argentina catalana s’ha convertit en els darrers anys en una monja rara avis. Sor Lucía Caram, nascuda a Tucumán (Argentina) l’any 1966 i resident a Manresa des de fa més de vint anys, ha esdevingut una monja mediàtica que es rifen els principals mitjans de comunicació del país perquè amb la seva loquacitat, simpatia i carència de pèls a la llengua, convenç i agrada al gran públic. L’anomenen monja ‘collonera’ i ella no té cap mena d’objeccióa afegir que si li diuen així deu ser perquè els toca, i els toca.

Mig en broma mig seriosament, ha arribat a dir que potser a Rajoy li costaria entrar al cel, després va matisar: entrar entrarà perquè Déu es misericordiós, però no per mèrits propis. En la seva creuada contra la pobresa també ha arribat a demanar la dimissió del ministre Montoro. De gira mediàtica constant, no ha tingut problemes en polemitzar amb personatges de tota mena, des del petit Nicolás fins a l’excap de comunicació del primer govern d’Aznar, Miguel Ángel Rodríguez.