Lluís Prenafeta, l'antiga mà dreta de l'expresident Pujol i qui ha reconegut haver cobrat comissions il·legals per mitjançar en operacions immobiliàries, mantenia contacte amb Artur Mas per intercedir en empresaris que volien reunir-se amb ell per “facilitar coses”. Així ho ha acreditat aquest dimarts la fiscal del cas Pretòria, que aquests dies es jutja a l'Audiència Nacional, gràcies a unes escoltes telefòniques practicades a qui fos l'home fort del pujolisme.
Durant la confessió de Prenafeta, la fiscal Ana Cuenca ha reproduït diverses gravacions telefòniques que apunten a l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, com el facilitador de qui Prenafeta feia ús davant els problemes que empresaris del seu entorn tenien amb contractes públics i llicències.
A la primera trucada, entre Prenafeta i l'empresari L.C., el primer es compromet a tractar l'assumpte amb Artur Mas arran d'un problema amb una promoció urbanística a l'Ajuntament de Cerdanyola. “Si jo vaig parlar amb el senyor Artur Mas va ser exclusivament per a fer-li un favor a C.”, ha assegurat Prenafeta. L'empresari va ser qui va comprar els terrenys de Badalona, una operació per la qual Prenafeta va cobrar una comissió que es va repartir amb l'exconseller d'Economia de Pujol, Macià Alavedra i l'exdiputat del PSC, Luis Andrés García Luigi.
La segona conversa gravada és ja directament la mantinguda entre Prenafeta i Artur Mas. En aquesta, ocorreguda el 2009, el col·laborador de Pujol trasllada al llavors cap de l'oposició que un empresari “controvertit” de Terrassa del qual no vol dir el nom per telèfon, voldria dinar amb ell per “facilitar coses”. Prenafeta demana que a aquesta reunió assisteixi també Germà Gordó i, per la part empresarial, assegura que assistirà, a més de l'empresari controvertit, el seu número dos, Isaac Lahuerta.
En la mateixa gravació s'escolta com Artur Mas accedeix sense problemes a mantenir aquesta reunió que, segons la confessió posterior de Prenafeta, acaba tenint lloc al restaurant d'un hotel amb els participants assenyalats. Encara que el nom de l'empresari no s'ha pronunciat en cap moment, la descripció encaixaria amb el president de CIRSA, Manuel Lao, qui ja es va relacionar amb Artur Mas en la investigació del cas de les ITV i que no té relació aparent amb el cas Pretòria.
És per aquesta raó que s'interpreta que les dues converses aportades per la fiscalia podrien no estar directament vinculades, en tenir participants diferents. No obstant això, sí que acredita l'estreta vinculació entre els negocis de Prenafeta i les reunions amb empresaris o intercessions realitzades per Artur Mas i Germà Gordó.
Aquest dimarts ha estat la primera vegada que aquestes converses entre Prenafeta i l'actual president del PDECat han sortit a la llum, i ho han fet en el moment que el l'home fort de Pujol reconeixia haver cobrat comissions “del 3 i el 4%” en diferents operacions urbanístiques. A més, Prenafeta ha reconegut l'evasió de 14,9 milions d'euros en diferents comptes de Suïssa o Andorra. Aquesta confessió, similar a la que ja va fer el seu soci al març passat, s'emmarca en el pacte amb la Fiscalia per rebaixar les seves penes.
Prenafeta, tot i reconèixer les acusacions de tràfic d'influències, ha deixat fora d'aquestes la participació de Mas i Gordó, assegurant que en el menjar mantingut es va parlar de diferents assumptes com el futbol o la crisi econòmica, però en cap cas de la intervenció política sobre negocis privats. Malgrat això, l'actuació confessa de l'exsecretari de Presidència de Pujol esquitxa de forma col·lateral la imatge d'Artur Mas, a qui Prenafeta acudeix com aconseguidor en els seus negocis.
Des de l'oficina de l'expresident president Mas es recorda que el president del PDECat no està imputat en la causa ni té cap ombra de sospita sobre la seva actuació posterior. A més, s'emmarca la reunió referida a l'agenda normal d'un cap de l'oposició, que té trobades amb tota mena d'entitats. Consideren a més que la conversa que ha sortit a la llum en cap cas demostra una relació amb Prenafeta, molt menys de tipus empresarial, i recorden que L.C. va ser desimputat per aquest cas el 2012.